divendres, 28 de setembre del 2018

HIDALGO DE POLANCO, Juan (1614-1685) - Tonos & Villancicos

Diego Velázquez - Retrato ecuestre del rey Felipe IV de España (1601-1665), que fue hijo del rey Felipe III de España y de la reina Margarita de Austria.
Obra de Diego Velázquez (1599-1660), pintor espanyol (1)


- Recordatori de Juan Hidalgo de Polanco -
En el dia de la celebració del seu 404è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla, bap. 6 de juny de 1599 ​- Madrid, 6 d'agost de 1660) va ser un pintor espanyol. El seu pare, Juan Rodríguez de Silva, era de família portuguesa i la seva mare, Jerónima Velázquez, era oriünda sevillana. Diego va ser el primer dels vuit fills que van tenir. En aquells anys, Sevilla era una ciutat rica i cosmopolita, en part pel monopoli del comerç amb Amèrica. Aquesta circumstància va facilitar que molts europeus visquessin a la ciutat per la qual cosa la vida cultural era rica i diversa. En aquest ambient, Velázquez va entrar com a aprenent en el taller de Francisco Pacheco. Al seu costat, va treballar i va anar adquirint domini del dibuix, fins a arribar a aprovar l'examen que li va permetre formar part del gremi de pintors de Sevilla. El 23 d'abril de 1618, quan no havia complert encara els 19 anys, es va casar amb Juana Pacheco, filla del seu mestre Francisco Pacheco i que aleshores tenia 15 anys. En els anys següents naixerien les seves dues filles, Francisca i Ignacia. També en aquell temps va demostrar la seva qualitat i originalitat com a pintor tant per la temàtica seleccionada com per la forma d'afrontar-la. El 1622 va viatjar per primera vegada a Madrid, on es va presentar al sevillà Gaspar de Guzmán, futur comte-duc d'Olivares, que buscava formar al voltant de Felip IV un taller d'art amb pintors majoritàriament andalusos. En aquella ocasió només va poder retratar Luis de Góngora, que en aquells dies era capellà del rei. No obstant això, gràcies a les seves amistats influents, entre elles el seu propi sogre, va aconseguir poc després, el 1623, que el contractessin per retratar al rei. Sens dubte l'obra va agradar al monarca, ja que el va nomenar pintor oficial amb un salari anual i residència a Madrid. A partir de 1628 va assolir el càrrec de pintor de cambra, el més important entre els pintors de la cort. A l'any següent va rebre diners i cartes de presentació per viatjar a Itàlia a ampliar els seus coneixements. Aquest viatge representaria un canvi transcendental en la seva pintura i li aportaria un domini de la tècnica realment extraordinari. Així, amb poc més de 30 anys, ja estava en el seu període de maduresa. Entre els anys 1649 i 1651 va tornar a Itàlia en una època daurada en la seva carrera gràcies a les seves dues obres més conegudes; Las Meninas i Les filadores. El 1659, i després d'un llarg procés, va aconseguir ingressar a l'Ordre de Santiago. No obstant, el 1660 va emmalaltir de verola i en pocs dies va morir a Madrid, als 61 anys. Una setmana més tard va morir també la seva esposa Juana.



Parlem de Música...

Juan Hidalgo de Polanco (Madrid, 28 de setembre de 1614 - Madrid, 31 de març de 1685) va ser un compositor espanyol. De família de músics, es creu va rebre formació en l'àmbit familiar abans de ser contractat a l'entorn del 1630 com intèrpret d'arpa al servei de la Capella Reial espanyola. A partir del 1645 va començar a treballar com a compositor de cançons seculars, obra teatral i villancets i com a líder dels músics de cambra de la cort. Ràpidament, es va convertir en un dels compositors més importants de la Península especialment pels seus treballs teatrals en col·laboració amb autors diversos com Pedro Calderón de la Barca. En aquest sentit, algunes de les seves millors produccions van ser El laurel de Apolo (1657), considerada una de les primeres sarsueles espanyoles, Celos aun del aire matan (1660) i Los celos hacen estrellas (1672). La seva importància dins del context espanyol de l'època va ser comparable a la dels seus coetanis Lully a França i Purcell a Anglaterra tant per la qualitat de la seva obra com per quantitat i diversitat. Aquesta circumstància també va quedar documentada per l'alta estima del públic i reialesa hispànica sent pensionat, el 1655, amb 200 ducats per l'arquebisbat de Sevilla assolint, al final de la seva vida, una renta anual superior als 15.000 rals. Juan Hidalgo va morir a Madrid el març de 1685.

Cornelis II Danckerts - Nova et accurata Tabula Hispania Praecipuis Urbibus Vestitu Insignibus et Antiquitatibus (1640)
Cornelis Danckerts (1603-1656) - Nova et accurata Tabula Hispania Praecipuis Urbibus Vestitu Insignibus et Antiquitatibus (1640) (2)

OBRA:
lost unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
Pico y Canente (comedia, 3, L. de Ulloa), Madrid, Buen Retiro, 1656, 1 song E-Mn
Triunfos de amor y fortuna (comedia, 3, A. de Solis), 1658, collab. C. Galán, songs Bc, Mn
Celos aun del aire matan (op, 3, P. Calderón de la Barca), Madrid, Buen Retiro, 5 Dec 1660, Madrid, Palacio de Liria (Act 1) only, P-EVp; ed. in Subirá, 1933 (Act 1 only); ed. L.K. Stein (1999)
Ni amor se libra de amor (comedia, 3, Calderón), 1662, songs E-Mcns, Mn; excerpts ed. in Pedrell
La estatua de Prometeo (semi-op, 3, Calderón) ? 1670 or 1674, songs Mn
Los celos hacen estrellas (zar, 2, J. Vélez de Guevara), 1672, songs Mn, V, I-Vnm; ed. in Varey, Shergold and Sage, 1970
Los juegos olímpicos (zar, 2, A. de Salazar y Torres), 1673, songs D-Mbs, E-Mn, US-NYhsa
Endimión y Diana (zar, 2, M. Fernández de León), 1675, songs E-Mn
El templo de Palas (zar, 2, F. de Avellaneda), 1675, songs Mn
Alfeo y Aretusa (zar, 2, J.B. Diamante), ?1674; rev. 1678, collab. Galán; songs US-NYhsa
Contra el amor desengaño (zar, 2, ?Calderón), 1679, songs E-Mn
Hado y divisa de Leonido y Marfisa (comedia, 3, Calderón), 1680
Icaro y Dédalo (comedia, 3, Fernández de León), 1684, songs Bc, Mn
Apolo y Leucotea (comedia, 3, P. Scotti de Agoiz), 1684
El primer templo de amor (comedia, 3, Fernández de León), before 1685

Attributed works [see Stein, 1993]:
Fortunas de Androméda y Perseo (semi-op, 3, Calderón), 1653, US-CA;
El laurel de Apolo (zar, Calderón), 1657;
La púrpura de la rosa (1, Calderón), Madrid, Buen Retiro, 17 Jan 1660;
Fieras afemina amor (semi-op, 3, Calderón), 1670, ? collab. J. del Vado

Vocal religiosa:

Mass, 4vv, bc, E-E
Mass, 5vv, hp, bc, E
Misa de feria, CO-B (frag.)
2 motets ‘para Virgen’, GCA-Gc
Deum astro flamante, responsory, 8vv, clarín, vns, bc, E-V
Villancicos, 1–5, 8vv, clarines, vns, bc, secular and theatre songs: CO-B, D-Mbs, E-Bc, E, Mn, PAL, SA, VAc, GCA-Gc, I-Vnm, Mexico City, Palacio de bellas artes, US-NYhs, SFs



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Albert Recasens
LAQUINTADEMAHLER: HIDALGO, J. - Música para el Rey Planeta
CPDL: No disponible
SPOTIFY: HIDALGO, J. - Música para el Rey Planeta



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias amigo por esta joya musical !!!
    Abrazo fraterno !!!
    Yehu

    ResponElimina