Obra de Franz Ludwig Catel (1778-1856), pintor alemany.
Hermann Goetz (1840-1876) compositor i pianista alemany nascut a Konigsberg. Seguim de commemoració en aquest desembre avassalladorament ple d'aniversaris relacionats amb la música. Avui un nou, i seguim sumant, exemple de celebració. Efectivament, retrocedim 172 anys per a trobar-hi un dels compositors de la galàxia romàntica germànica. En aquella data de 1840 emergia el brot de la vida amb un cognom a tenir en compte a partir d'ara, el de Goetz... i tot i l'aparença poètica d'aquesta suma de lletres, el cert és que avui haurem de dosificar el nostre estat d'ànim perquè, atenció, el nom d'avui és una autèntic descobriment... si més no per mi! Desconeixia tota obra de Goetz fins aquesta darrera setmana. Per tant, posaré tots els sentits en alerta per intentar fer justícia, mínimament, a un actor inesperat i absolutament recomanable de parla alemanya. Goetz va estudiar a Berlin i a diferència de molts, o més ben dit de la majoria dels seus contemporanis, es va iniciar en la música relativament tard. Estudiant de matemàtiques, la ciència numèrica el va convidar, per activa o per passiva, a introduir-se al món de la música en el Conservatori de Stern, a Berlín. Gràcies a les bones paraules d'un bon amic seu i d'un estimable convidat d'aquest espai de cognom Reinecke, accediria al preuat càrrec d'organista a la veïna ciutat suïssa de Winterthur on faria vida i obra la quasi totalitat del seu temps. Un detall important, tot i la relativa abundància de partitures que va compondre al llarg de la seva vida, és la seva prematura mort de tuberculosis amb només 35 anys.
Al ser divendres i tenint en compte que, tot i l'autor d'aquest espai és inexplicablement caòtic, avui és un d'aquells dies en què s'acostuma a escoltar litúrgia musical de l'autor del dia. De fet, la única partitura que se'n conserva de caràcter no secular és aquesta. Concretament, el salm 137 per a cor, soprano i orquestra, escrit l'any 1864 i publicat de forma pòstuma l'any 1878. Marcadament solemne en els cors, crec observar-hi la bellesa i el toc destre amb què un dia Mendelssohn va delectar el món amb una producció coral i vocal supèrbia. La sorpresa en relació a aquesta composició, i en el meu cas, fou majúscula si fem cas a la irrefrenable i incontrolable passió que sento per la música de la santa església catòlica. I com que en sí mateix se'm feia curta, la he introduït amb una virtuosa partitura de piano a quatre mans, específicament la sonata amb Sol menor opus 17, escrita l'any 1865 i que farà les delícies de tots els amants del teclat. Doble motiu de celebració en aquest divendres de desembre. El primer, el donar a conèixer a Goetz i el segon, el poder-ho fer el dia del seu aniversari. No dubto, observant el repertori simfònic, orquestral, cambrístic i vocal de Goetz que en el cas d'haver pogut gaudir d'una mica més temps, ens trobaríem davant nostre, i amb una més que obligada reverència, amb un dels principals cognoms romàntics de la música. El seu cos va dir prou aviat però la seva literatura musical, zitto zitto i piano piano, comença a veure la llum d'un renaixement tant esperat com absolutament imprescindible. Celebrem-ho i donem la paraula a Goetz perquè la seva música és art en estat pur!
Ens l'interpreta la soprano Stephanie Stiller, amb el cor de la NDR-Chor, la orquestra de la Radio-Philharmonie Hannover des NDR i la batuta de Werner Andreas Albert.
La sonata ens la interpreta la pianista Patricia Verhagen i el pianista Paul Komen.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
PRESTOCLASSICAL: Hermann Goetz - Nenie; Psalm 137; Oberturas
AMAZON: Schumann, Goetz, Brahms & Dietrich, Four Hands Piano Music
IMSLP: Hermann Goetz (1840-1876)
CPDL: No disponible
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina