Obra de Johannes van Bronckhorst (1648–1727), pintor holandès.
Antoni Soler (1729-1783) compositor i organista català nascut a Olot. Aquesta setmana pensava encarar-la d'una forma més lliure i absolutament desvinculada del propòsit de l'anterior però malauradament crec que no em serà possible. Per començar, avui dilluns es commemora el 283è aniversari del naixement d'un dels grans mestres de la música catalana. L'entranyable "Pare" Soler, l'Scarlatti català amo i senyor del clavecí a la península, amb el permís ara sí de Domenico Scarlatti, durant gran part del segle XVIII. Per tant, comencem setmana talment com acabàvem l'anterior, és a dir, celebrant musicalment el protagonisme d'un dels tantíssims compositors de l'univers musical. Soler, sacerdot catòlic de professió i músic per devoció, va viure entre Lleida i l'Escorial desenvolupant successius càrrecs prou importants com per ser benaurat amb el do de la música durant tota la seva vida. El clavicèmbal va ser el martell de la seva joiera amb el qual no només crearia abundant orfebreria sinó que aquesta es convertiria en or pur i en una de les més brillants fantasies per aquest instrument. Estudiant les seves partitures de teclat és inevitable associar-hi la presència permanent del seu col·lega de professió italià Domenico Scarlatti amb qui compartiria alguna cosa més que una pura i casual coincidència espai-temporal. Ara bé, tot i la irrefrenable temptació que em provoca el compartir algunes de les seves sonates de clavecí, avui canviaré de registre instrumental tot i que en una de les obres d'avui hi participa, també, la delicada sonoritat del clavicèmbal. D'entrada, escoltarem una gravació històrica dels anys 60 en què s'interpreta el quintet de cordes i clavecí número 3 en Sol major. Una desconeguda partitura de cambra pensada per a orgue tot i que perfectament interpretable pel teclat del clavecí talment com queda demostrat en l'audició que escoltarem la qual, evidentment, pateix les restriccions de qualitat proporcionals als anys en què fou feta la gravació. L'acompanyarà una bellíssima reinterpretació del seu conegut concert per a dos orgues arranjat per a quartet de guitarres que ens permet dimensionar, més enllà del característic registre de l'orgue, un dels concerts més representatius del repertori de Soler. Una particular forma de reinterpretar la música d'un dels compositors catalans més internacionals i del qual precisament avui se'n commemora el seu aniversari. Un plaer tornar a fruir de l'art d'un Soler que no fa gaires setmanes visitàvem en relació a una de les tantes, i alhora desconegudes, partitures sacres. En un futur de ben segur que en tornarem a parlar i molt probablement ja serà amb allò amb què tant va captivar i va emocionar el món, amb el clavecí. Mentrestant, felicitem-lo i felicitem-nos per haver tingut la sort que, en un dia com avui de fa 283 anys, l'atzar de la vida regalés al món un català universal!
La versió de guitarra ens la interpreta l'English Guitar Quartet.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Antoni Soler i Ramos (Olot, 3 de desembre de 1729 – El Escorial, 20 de desembre de 1783)
RECICLASSICAT: SOLER, Antoni (1729-1783)
RECICLASSICAT: SOLER, Antoni (1729-1783)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina