LOCATELLI, Pietro Antonio (1695-1764) - Concerti Grossi, Op.7

Obra de John Constable (1776-1837), pintor anglès (1)

- Recordatori de Pietro Antonio Locatelli -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

John Constable (East Bergholt, 11 de juny de 1776 - Londres, 31 de març de 1837) va ser un pintor anglès, mestre del paisatge d'estil romàntic. Les seves obres, extretes directament de la natura, van influir en els pintors francesos de l'Escola de Barbizon i en el moviment impressionista. Va treballar en el seu negoci familiar, transportant gra i carbó importat en les seves pròpies barcasses i també fent farina. El 1795, Constable va conèixer a George Beaumont, que li va mostrar un paisatge de la seva col·lecció pintat per Claude Lorrain, un pintor determinant en la vida de Constable. Va començar a estudiar teoria de l'art i el 1799 va persuadir al seu pare perquè li permetés estudiar pintura a Londres amb Joseph Faringdon a les Royal Academy Schools. La crisis que afectava a la Royal Academy va convertir a Constable en autodidacta fent còpies precises d'obres de Jacob van Ruysdael, Claude Lorrain i altres mestres. Va exposar els seus primers paisatges el 1802 i des d'aleshores es va dedicar a l'estudi del paisatge rural anglès, desenvolupant un estil marcadament propi. El 1816, després de la mort del seu pare, va començar a rebre una renda personal i aquesta li va permetre, entre altres coses, casar-se amb Maria Bicknell. Les seves pintures, que es duien a terme a l'aire lliure com era costum en aquella època, van suposar una innovació per a l'art anglès. Constable va abandonar les tradicions pictòriques holandesa i anglesa descartant l'aplicació de l'habitual base de color castany i aconseguint efectes de llum més naturals i brillants, mitjançant l'ús del color en brut aplicat amb petites pinzellades. Es va esforçar a retratar l'efecte de l'escena, suavitzant sovint els detalls físics. Estava fascinat pels reflexos a l'aigua i per la llum sobre els núvols, això el va portar a produir molts estudis del cel. Des de Londres va fer molts viatges al camp, reunint material per a les seves obres però la majoria dels seus treballs millor coneguts retraten la zona que envolta el seu lloc de naixement.

Els seus paisatges han rebut diferents consideracions, alguns crítics veuen una veritable i sensible traducció de l'escenari familiar, altres perceben un to moralitzant inspirat pels discursos de Joshua Reynolds, que eleva la vida natural i el paisatge natural al to pastoral de Claude, però alguns posen en relleu en les obres altament estructurades de Constable el reflex del temps idíl·lic perdut, durant un període en què la Revolució Industrial estava canviant irremissiblement l'aspecte del camp. Durant la seva vida i molts anys després de la seva mort, no es va reconèixer massa a Anglaterra el treball de Constable. No obstant això, a França, on el seu famós Haywain (1821, National Gallery, Londres) va ser exhibit per un marxant francès al Saló de París de 1824, va ser molt admirat pel pintor francès Eugène Delacroix, pels pintors de Barbizon, que van començar a pintar a l'aire lliure, i pels impressionistes, que buscaven capturar els efectes de la llum. El 1829, ja tard en la seva carrera, va ser triat membre de la Royal Academy. Va morir el 31 de març de 1837 a Londres. Entre els treballs de Constable es troben Construcció de vaixells prop de Flatford Mill (1814-1815, Museu Victoria i Alberto, Londres), El cavall blanc (1919, Frick Collection, Nova York), El camp de blat (1826) i La granja Valley (1835). Molts dels seus esbossos a l'oli es troben al Museu Victòria i Albert de Londres, el que ha permès augmentar la seva reputació a Anglaterra. Es té la certesa que alguns treballs que havien estat atribuïts a Constable són del seu fill Lionel.

Font: En català: John Constable (1776-1837) - En castellano: John Constable (1776-1837) - In english: John Constable (1776-1837) - Altres: John Constable (1776-1837)

---

Parlem de Música...

Pietro Antonio Locatelli (Bèrgam, 3 de setembre de 1695 - Amsterdam, 30 de març de 1764) fou un compositor i violinista italià. Va ser considerat el Paganini del segle XVIII. De família acomodada, va estudiar a Roma al costat d'Arcangelo Corelli, exercint diversos càrrecs musicals en nombroses ciutats europees, Dresden, Munich, Berlín, Màntua, Venècia i Àmsterdam. En aquesta última ciutat a la qual va arribar el 1731, va passar gran part de la seva vida, dedicant-se a l'ensenyament i obtenint la cèdula real que li va permetre imprimir la seva obra. Va perfeccionar el concert i la sonata per a violí, culminant l'obra iniciada pel seu mestre Arcangelo Corelli i Antonio Vivaldi. Entre les seves obres destaquen l'Art del violí, opus 3 (1733) una col·lecció de dotze concerts per a violí; 24 capricis per a violí, de gran dificultat tècnica amb el famós capritx el "Laberint Harmònic"; concerts grossos i sonates per a flauta. Aquesta col·lecció va tenir una immensa influència en el desenvolupament de la tècnica del violí, sobretot a França, on aquest va seguir donant mostres del virtuosisme de Locatelli fins a principis del segle XIX. L'italià ha de ser considerat com el fundador-pare del virtuosisme instrumental modern.

Font: En català: Pietro Antonio Locatelli (1695-1764) - En castellano: Pietro Antonio Locatelli (1695-1764) - In english: Pietro Antonio Locatelli (1695-1764) - Altres: Pietro Antonio Locatelli (1695-1764)

---

Parlem amb veu pròpia...

En aquest 2014 tenim algunes celebracions importants, algunes d'elles ja n'hem parlat i altres arriben o arribaran en un futur proper. Una de les commemoracions interessants tot i l'escàs ressò (tret d'alguna novetat discogràfica), és la de l'italià Locatelli. En primera persona he de dir que a dia d'avui encara tinc feina a fer en relació al seu món musical. A banda dels seus concerts, desconec la major part d'un corpus format, a banda dels seus concerts, per obres per a violí sol de gran dificultat tècnica, d'aquí neix l'etiqueta en retrospectiva del "Paganini del segle XVIII", i sonates per a flauta, violí i altres instruments. Ara bé, per tal de commemorar el seu 250è aniversari de decés, recuperarem el seu opus 7, és a dir, alguns dels seus concerti grosso. A diferència del valor que, pel que sembla, tenen els seus capricis per a violí del seu Arte del Violino, el recull de Concerti Grosso opus 7 segueixen una pauta delimitada pel seu col·lega Corelli, el seu mestre. He seleccionat els dos primers concerts, és a dir, el No.1 en Re major i el No.2 en Si bemoll major. De quatre moviments el primer i de cinc el segon, són concerts en certa forma previsibles, propers a la filosofia del barroc italià i hereus de l'art del seu mestre. L'absència de la pirotècnia dels seus capricis per a violí sol és evident tot i que en favor de l'italià haurem de dir que tant el refinament i el mètode com el contingut, els converteixen en obres agradables, simpàtiques i que gràcies a la bondadosa interpretació com la que ens ocupa en podrem gaudir plaentment. No hi ha dubte que aquest recordatori de Locatelli, més enllà d'Itàlia o Holanda (país on va viure gran part de la seva vida), passarà amb més pena que glòria. Ara bé, per nosaltres triar-lo no ha estat fàcil ja que avui, també, celebrem dos aniversaris importants, el de Joseph Haydn i el de Johann Sebastian Bach. Tot i això i amb el seu permís, que parli Locatelli!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach; Hartmut Haenchen
AMAZON: Locatelli: Concerto Grossi, Op. 7

IMSLP: Pietro Antonio Locatelli (1695-1764)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Hartmut Haenchen – Pietro Antonio Locatelli: Concerti Grossi, Op. 7, Nos. 1-6 (Rosenbusch, Carl Philipp Emanuel Bach Chamber Orchestra, Haenchen)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!