CARDON, Jean-Baptiste (1760-1803) - Symphonies

Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)

- Recordatori de Jean-Baptiste Cardon -

En el dia de la commemoració del seu 213è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, 29 d'agost de 1780 - Paris, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon (Escola de Belles Arts de París). Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca (Museu del Louvre, París), on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano (1834, Catedral d'Autun), va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. 

Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir de llavors es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867. Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851, Galeria Nacional d'Art, Washington) i La comtessa d'Haussonville (1845, Col·lecció Frick, Nova York) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832, Louvre) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863, Louvre), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior va ser immensa. Tota una generació de pintors va reconèixer ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar Degas, Pierre Auguste Renoir, Henri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres. Va morir a París el gener de 1867.

Font: En català: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - En castellano: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - In english: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - Altres: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867)

---

Parlem de Música...

Jean-Baptiste Cardon (Rethel, 1760 - Санкт-Петербург, 11 de març de 1803) va ser un arpista i compositor francès. Fill del també compositor Jean-Guillain Cardon, es va formar amb el seu pare. El 1761 va viatjar, juntament amb el seu pare i el seu germà violinista Louis-Stanislas Cardon (1761-1797), a París. Allà, i a partir del 1780, Jean-Baptiste es va començar a fer un nom com a intèrpret d'arpa i també com a professor. Va treballar al servei de la Comtessa d'Artois, a qui va dedicar el seu Op.1 (1780). La seva relació estreta amb la noblesa va motivar la seva fugida de França durant la Revolució establint-se a Sant Petersburg, on va treballar per la família reial i per alguns dels seus teatres. El 1791 es va casar amb Charlotte-Rosalie Pitrot, una actriu teatral, i més tard va treballar com a músic de cambra al costat de Ferdinand Titz, el clarinetista Joseph Beer, el violoncel·lista Allesandro Delfino i el pianista i compositor Ernst Wanzura. El 1802 va fer una visita a França però va decidir tornar a Sant Petersburg, ciutat on va morir el març de 1803.

OBRA:

Instrumental:

Sonatas, hp, vn acc.:
in sets of 4 as opp.1 (1780), 6, 7 (1786), 8, 9, 11, 13, 15, 16, 17, 22;
in sets of 3 as opp.10, 11

Simphonies concertantes:
2 for (hp, vn, vc)/2 vn, op.14;
2 for hp, 2 vn, va, b, op.20

Other works:
2 concs., 1 as op.16;
4 quatuor concertants, hp, vn, va, b, op.20;
Lorsque la tourterelle, ariette, hp, vn, b;
6 trios ariettes connues, arr. 2 cl, b;
6 duos, 2 hp, 3 as op.3;
Le carillon de trois fermiers, le trio de Zémire et Azor et 3 petits airs, hp, op.2;
Recueil d’airs variés, hp, op.19 (?1792);
Licas, romance, hp/pf

Doubtful:
3 duos, 2 hp, op.3;
Duos, 2 hp, op.5;
2 concs., hp, 2 vn, 2 ob, 2 hn, va, b, op.10

Pedagogia:

L’art de jouer de la harpe, op.12 (1785)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-Baptiste Cardon (1760-1803) - Altres: Jean-Baptiste Cardon (1760-1803)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Cardon composed duos, trios, airs with variations, two concertos and over 30 sonatas for the harp. He also wrote L’art de jouer de la harpe (Paris, 1785), a tutor for the single-action pedal harp tuned to the key of E , that includes preludes as chord and arpeggio exercises in the keys of E , B , C, G, D, A and E. His innovative style advanced the development of virtuoso harp playing. By the age of twenty Jean-Baptiste Cardon had gained European-wide renown as a harp virtuoso and teacher. Many of his works, all of which feature the harp, were dedicated to prominent aristocrats in France, Russia and Britain. As harpist to the Russian royal family between 1790 and 1793 he was paid an astounding three million roubles. Besides his music, Cardon wrote an influential method on harp playing, published in Paris in 1785 as his op. 12. This release features a selection of his music - most of which, unfortunately, was published undated. The five works are all in two movements, the first an allegro in every case, the second a rondo (variations in the first Trio), but the music is anything but samey. Indeed, the reasons for Cardon's modern obscurity are not clear - this is outstanding music from beginning to end. It is often virtuosic - but not for its own sake, wonderfully mellifluous and endlessly inventive. This is not only true of the harp writing - the violin music in the two sonatas, for example, is quite stunning, far more than mere accompaniment. What a loss to music his early death was.

On the face of it, the accompanying booklet is attractive, with its glossy pages and colour pictures. However, the notes are very brief - a single side, with very little about the individual pieces - and poorly edited, with punctuation all over the place and the occasional silly typing error, such as: "Fleeing the French Revolution in 1974, he..." The notes themselves have been written by a non-native speaker of English, giving a few gawky sentences like: "Young, he settled in Paris by Marie Therese of Savoy". Why do so many labels undermine the quality of their products by not hiring a competent proof-reader? In Harp & Co's case, even their word-processing is suspect - the back inlay is a mess of misaligned columns, poor punctuation, spelling mistakes (e.g. 'tropo' for 'troppo'), a suspect opus number (according to New Grove, Cardon's op. 9 is a set of sonatas for harp & violin accompaniment), and even a track timing for a non-existent track! There is also, inexplicably, a complete absence of any information about the performers - not even which of the two named violinists is playing where. Buyers must content themselves with a single photograph and resort to Google. On the other hand, the recording is very good indeed - a pity there is no mention of where or when it was made - with a superb balance between soloists. The problems with the booklet should not be allowed to detract from the fact that this is a very good production generously crammed with excellent music beautifully played.

Byzantion (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Rachel Talitman (harp); Harpeggio Ensemble
PRESTOCLASSICAL: The School of Harp in France, Vol. 3

IMSLP: Jean-Baptiste Cardon (1760-1803)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: The School of Harp in France, Vol. 3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!