ReciClassíCat: MIRECKI, Franciszek Wincenty (1792-1862)

dijous, 31 de març del 2016

MIRECKI, Franciszek Wincenty (1792-1862) - Symphony No. 1 (1855)

John Constable - Wivenhoe Park, Essex (1816)

Obra de John Constable (1776-1837), pintor anglès (1)

- Recordatori de Franciszek Wincenty Mirecki -

En el dia de la celebració del seu 224è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

John Constable (East Bergholt, 11 de juny de 1776 - London, 31 de març de 1837) va ser un pintor anglès i un dels més destacats paisatgistes europeus. Les seves obres, extretes directament de la natura, van influir en els pintors francesos de l'Escola de Barbizon i en el moviment impressionista. Va treballar en el seu negoci familiar, transportant gra i carbó importat en les seves pròpies barcasses i també fent farina. El 1795, va conèixer a George Beaumont, que li va mostrar un paisatge de la seva col·lecció pintat per Claude Lorrain, un pintor determinant en la vida de Constable. Va començar a estudiar teoria de l'art i el 1799 va persuadir al seu pare perquè li permetés estudiar pintura a Londres amb Joseph Faringdon a les Royal Academy Schools. La crisis que afectava a la Royal Academy va motivar a Constable a fer còpies precises d'obres de Jacob van Ruysdael, Claude Lorrain i altres mestres. Va exposar els seus primers paisatges el 1802 i des d'aleshores es va dedicar a l'estudi del paisatge rural anglès, desenvolupant un estil marcadament propi. El 1816, després de la mort del seu pare, va començar a rebre una renda personal i aquesta li va permetre, entre altres coses, casar-se amb Maria Bicknell. Les seves pintures, que es duien a terme a l'aire lliure com era costum en aquella època, van suposar una innovació per a l'art anglès. Constable va abandonar les tradicions pictòriques holandesa i anglesa descartant l'aplicació de l'habitual base de color castany i aconseguint efectes de llum més naturals i brillants, mitjançant l'ús del color en brut aplicat amb petites pinzellades. Es va esforçar a retratar l'efecte de l'escena, suavitzant sovint els detalls físics. Estava fascinat pels reflexos a l'aigua i per la llum sobre els núvols, això el va portar a produir molts estudis del cel. Des de Londres va fer molts viatges al camp, reunint material per a les seves obres però la majoria dels seus treballs millor coneguts retraten la zona que envolta el seu lloc de naixement.

Els seus paisatges han rebut diferents consideracions, alguns crítics veuen una veritable i sensible traducció de l'escenari familiar, altres perceben un to moralitzant inspirat pels discursos de Joshua Reynolds, que eleva la vida natural i el paisatge natural al to pastoral de Claude, però alguns posen en relleu en les obres altament estructurades de Constable el reflex del temps idíl·lic perdut, durant un període en què la Revolució Industrial estava canviant irremissiblement l'aspecte del camp. Durant la seva vida i molts anys després de la seva mort, no es va reconèixer massa a Anglaterra el treball de Constable. No obstant això, a França, on el seu famós Haywain (1821, National Gallery, Londres) va ser exhibit per un marxant francès al Saló de París de 1824, va ser molt admirat pel pintor francès Eugène Delacroix, pels pintors de Barbizon, que van començar a pintar a l'aire lliure, i pels impressionistes, que buscaven capturar els efectes de la llum. El 1829, va ser triat membre de la Royal Academy. Entre els treballs de Constable van destacar Construcció de vaixells prop de Flatford Mill (1814-1815, Museu Victoria i Alberto, Londres), El cavall blanc (1919, Frick Collection, Nova York), El camp de blat (1826) i La granja Valley (1835). Molts dels seus esbossos a l'oli es troben al Museu Victòria i Albert de Londres, el que ha permès augmentar la seva reputació a Anglaterra. Es té la certesa que alguns dels seus treballs van ser obra del seu fill Lionel Constable. John va morir a Londres el març de 1837.

Font: En català: John Constable (1776-1837) - En castellano: John Constable (1776-1837) - In english: John Constable (1776-1837) - Altres: John Constable (1776-1837)

Parlem de Música...

Franciszek Wincenty Mirecki (Kraków, bap. 31 de març de 1791 - Kraków, 29 de maig de 1862) va ser un professor, director i compositor polonès. Es va formar amb el seu pare organista abans d'entrar, el 1810, a la Universitat de Cracòvia, on es va especialitzar en llengua grega. El 1814 va viatjar a Viena on va rebre classes de J.N. Hummel mentre treballava al servei de Joseph Maximilian Ossoliński. En aquells primers anys va publicar obres per a piano que van facilitar el seu contacte amb Beethoven ja que l'alemany es va sentir atret pel llenguatge folklòric de Mirecki. Des de Viena va viatjar a Itàlia i posteriorment a París on va rebre classes de Cherubini. El seu mestre italià va motivar-lo a redescobrir la música antiga italiana, especialment l'obra de Benedetto Marcello. Entre el 1826 i 1838 es va instal·lar a Gènova des d'on va desenvolupar una intensa activitat com a director de la companyia d'òpera de la ciutat. El 1838 va tornar a Polònia on va obrir una escola de cant que posteriorment es va convertir en la primera escola pública de música de Cracòvia. Allà va ser professor de cant i director i gràcies als seus mèrits el 1844 va assolir el càrrec de director artístic i conductor de l'Òpera de Cracòvia, ciutat on va morir el maig de 1862.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Pułavski, before 1822, lost
Cyganie [The Gypsies] (Spl, 3, after F.D. Kniaźnin), Warsaw, National, 23 May 1822, ov. and vs (Warsaw, n.d.)
Piast [The Piast] (J.U. Niemcewicz), Warsaw, National, 22 Nov 1822, lost
Evandro in Pergamo (os, 2, A. Peracchi), Genoa, S Agostino, 26 Dec 1824, excerpts vs (Milan, c1844)
Adrian en Syrie, 1825–6, unfinished, lost
I due forzati (os), Lisbon, March 1826, ov. PL-Kj, excerpts vs (Milan, c1844)
Cornelio Bentivoglio (os), Milan, Scala, 18 March 1844 (Milan, n.d.)
Nocleg w Apeninach [A Night in the Apennines] (oc, 2, N. Ekielski, after A. Fredro), Kraków, Miejski, 11 April 1845, vs (Milan, 1850)
Rajmund mnich [Raymond the Friar] (Fredro), aria (Lwów, 1860)

Songs:
Krakowiaki ofiarowane Polkom [Krakowiaks Offered for Polish Women] (A. Górecki), op.4 (Warsaw, 1816)

Arrs.:
G.C.M. Clari: 25 madrigals and 14 tercetti (Paris, c1820);
F. Durante: 13 duets (Leipzig, 1824);

Vocal religiosa:

Mass, E , 4vv, org, c1841, PL-Wn

Arrs.:
B. Marcello: 50 Psalms, 2–4vv, pf (Paris, c1828)

Instrumental:

Orch.:
Symphony no.1, 1855, ed. (Kraków, 1972)

Chbr:
Pf Trio, op.22 (Milan, c1830);
Adagio and Allegro concertant, pf, 2 vn, va, vc, db, op.24 (Vienna, 1837);
2 sonatas, vn, pf

Pf:
Variations, op.6 (Vienna, c1815);
3 sonatinas, F, D, B , op.12 (Paris, c1818);
3 sonatas, a, C, E , op.14 (Paris, c1818);
Variations Sur un air de l'opéra Faniska de Cherubini, op.9 (Milan, c1819);
3 sonatinas, C, a, G, op.19 (Milan, c1822);
Rondo, op.7 (Milan, c1825);
Grand Variations sur un air national français, A, op.18;
fantasies, krakowiaks, marches, mazurkas, polonaises

Font: En català: Franciszek Wincenty Mirecki (1792-1862) - En castellano: No disponible - In english: Franciszek Wincenty Mirecki (1792-1862) - Altres: Franciszek Wincenty Mirecki (1792-1862)

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Darrerament m'he atipat, en bon sentit i literalment, d'una integral de simfonies d'un extraordinari compositor de cognom Jadassohn les simfonies de qui han estat recentment, i de forma completa i brillant, editades pel segell CPO. Unes obres tant fascinants, totes elles, que m'han incentivat a descobrir, encara més, l'immens i sovint oblidat repertori simfònic del segle XIX. En aquest sentit, la quantitat de compositors que van escriure simfonies és probablement molt elevat i fins i tot a dia d'avui es fa realment difícil delimitar. Un d'ells va ser el nostre interessant i personalment desconegut compositor del dia. Franciszek Wincenty Mirecki va ser un polonès que va mostrar, gràcies a la seva formació amb Cherubini, una apassionada devoció per l'òpera italiana i per l'estil neoclàssic fins el punt que en el seu tractat Pogląd na muzykę (Praga, 1860) va formular una extensa declaració d'amor pel classicisme considerant-lo la cima de tota creació musical. Complementàriament, va ser un explorador incansable a la cerca de melodies populars i folklòriques de la seva Polònia natal que va gràcilment introduir en moltes de les seves obres, especialment les de piano, i que van despertar el sobtat i sincer interès de Beethoven. Com a compositor, va destacar per les seves òperes les quals van mostrar una evident proximitat amb el clímax italià de l'època, principalment en veu de Rossini. El seu repertori instrumental va ser, per altra banda i coherentment amb els seus principis, més proper a l'escola de Viena i que va teoritzar en el seu tractat d'orquestració per nom Trattato intorno agli instrumenti ed all'instrumentazione (Milan, 1825). L'exemple pràctic del seu art, per tant, el podrem degustar en la seva única obra instrumental per a gran orquestra. La Simfonia No. 1 en Do menor, escrita el 1855 i sota petició de Mannheim, ens mostra ràpidament dos detalls de la filosofia de Mirecki. L'un, el llenguatge clàssic i l'altre el folklore polonès, com la presència d'algunes formes pròpies de les masurques si bé i en general l'obra sembla sentir-se còmode amb les formes abans explorades per Beethoven. En tot cas un esplèndid i valuós treball simfònic d'un ciutadà d'una geografia massa sovint ignorada més enllà de les seves fronteres naturals!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTERPRETS: Polish Radio Symphony Orchestra; Bogdan Oledzki (conductor)
YOUTUBE: Franciszek Mirecki - Symphony in C minor

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible