Obra de Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842), pintora francesa (1)
- Recordatori d'Hugo Staehle -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Louise Élisabeth Vigée Le Brun (Paris, 16 d'abril de 1755 - Paris, 30 de març de 1842) va ser una pintora francesa. El seu pare, Louis Vigée, va ser pintor retratista, membre i professor de l'Acadèmia de Sant Lluc. La mort prematura del seu pare va obligar a Louise Élisabeth a formar-se amb Pierre Davesne i Doyen de Briard. Aquest últim va ser qui la va posar en contacte amb les col·leccions reials de pintura, fet que li va permetre estudiar als grans mestres. Poc després va entrar en contacte amb Claude-Joseph Vernet i amb Jean-Baptiste Greuze. El 1774 va ser nomenada membre de l'Acadèmia de Sant Lluc. Dos anys després es va casar amb el marxant d'art Jean-Baptiste Le Brun. Aquest mateix any va pintar al germà del rei i es va introduir en els cercles cortesans. El 1779 va realitzar el seu primer retrat de la reina Maria Antonieta. Cap el 1782 va viatjar als Països Baixos, si bé poc després va ser sol·licitada per la reina francesa. El 1783 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia i es va convertir en la retratista preferida de la societat aristocràtica del París prerevolucionari. Després de l'esclat de la Revolució Francesa, va abandonar França amb destinació a Itàlia. Després de realitzar nombrosos retrats d'importants personatges d'aquest país, va decidir marxar a Viena, on es va establir durant els anys 1793 i 1794. Va continuar el seu periple europeu, passant per les corts de Praga, Dresden i Berlín, per recalar finalment a Sant Petersburg, on hi va romandre sis anys. El seu retorn a París es va produir el gener de 1802 i després va abandonar un cop més la ciutat per Londres, on va residir durant tres anys i on va retratar la noblesa britànica, incloent al príncep de Gal·les. Va tornar a París, però molt aviat es va traslladar a Suïssa entre els anys 1808 i 1809. Els darrers anys es va establir a Louveciennes des d'on va seguir enviant obres als diferents Salons de París fins el 1824, si bé la seva obra va entrar en decadència i en l'oblit a partir del 1810. No obstant, va ser una de les artistes femenines més valorades de la seva època, i de les més injuriades, sobretot per ser autora d'algunes de les més grans obres pictòriques de propaganda política del segle XVIII al servei d'una idealitzada Maria Antonieta. Va morir a París el març de 1842.
Font: En català: Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842) - En castellano: Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842) - In english: Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842) - Altres: Louise Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842)
Parlem de Música...
Hugo Staehle (Fulda, 21 de juny de 1826 - Kassel, 29 de març de 1848) va ser un compositor alemany. Es va formar amb Wilhelm Deichert (1828-1871), un alumne de Ludwig Spohr. Poc després va estrenar la seva primera obra, una obertura. A partir del 1839 va rebre formació de Moritz Hauptmann fins el seu trasllat a Leipzig el 1842. Va ser en aquells anys que va rebre formació directa de Spohr estrenant la seva primera òpera, Àrria, el 1847. Un any després es va incorporar com a violinista de l'orquestra de Kassel càrrec que tot just va desenvolupar poques setmanes abans de morir, de meningitis i als 22 anys, a la ciutat alemanya. Tot i aquest poc temps de vida, com a compositor va publicar una simfonia, una obertura, una òpera, un quartet de piano, peces de piano i algunes col·leccions de Lieds i cançons.
Font: En català: Hugo Staehle (1826-1848) - En castellano: No disponible - In english: Hugo Staehle (1826-1848) - Altres: Hugo Staehle (1826-1848)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)
---
Hugo Staehle (1826-1848) gehört in eine ganze Reihe von Komponisten der Romantik, die noch in ihren Zwanzigern oder frühen Dreißigern verstarben (Franz Schubert, Norbert Burgmüller, Julius Reubke) und denen somit eine weitere Reifung als Künstler versagt blieb. Staehle war ein Schüler Louis Spohrs und lernte u. a. den jungen Richard Wagner, Ferdinand David sowie Clara und Robert Schumann persönlich kennen. Sein schmales Werk enthält immerhin verschiedene Klavierstücke, diverse Kammermusik, eine Sinfonie sowie eine Ouvertüre, eine Oper, eine Reihe von Psalmen und einige Liederzyklen. Der italienische Fortepiano-Spezialist Costantino Mastroprimiano, bekannt geworden durch seine hochgelobte Gesamteinspielung der Klaviersonaten Clementis, hat mit der Sopranistin Eleonora Contucci zwei Liedzyklen Staehles aufgenommen: Die „Sechs Lieder“ op. 2 und „Acht deutsche Lieder von Emanuel Geibel für eine Singstimme und mit Begleitung des Pianoforte“. Staehle erweist sich hierbei als hochtalentierter Komponist, der in der Tradition Schumanns empfindsame Lieder zu schreiben vermochte. Das Duo Contucci-Mastroprimiano hat sich vergangenes Jahr mit seiner CD mit Liedern Norbert Burgmüllers (94244) einen Namen als sensible Interpreten romantischer Lied-Raritäten gemacht. Die Aufnahmen entstanden zwischen 2011 und 2012 in der Familienvilla der Contuccis in Montepulciano; das Booklet enthält einführende Anmerkungen zu den Werken, sämtliche Liedtexte sowie Biografien der Künstler und Informationen über das verwendete Graf-Fortepiano von 1826.
JPC (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
AMAZON: Staehle - Lieder & Songs
IMSLP: Hugo Staehle (1826-1848)
CPDL: No disponible
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina