dilluns, 7 de març del 2016

HARTMANN, Emma Sophie Amalia (1807-1851) - Piano & Vocal works

Edwin Henry Landseer - Study of Rachel Russell (1826-1898), daughter of Georgina, the second wife of John, sixth Duke of Bedford
Obra d'Edwin Henry Landseer (1802-1873), pintor anglès (1)



- Recordatori d'Emma Sophie Amalia Hartmann -
En el dia de la commemoració del seu 165è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Edwin Landseer (London, 7 de març de 1802 - London, 1 d'octubre de 1873) va ser un pintor i escultor anglès. Es va especialitzar en el dibuix d'animals antropomorfs, de les terres altes escoceses, de grups familiars i escenes de gènere. Landseer va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar juntament amb el pintor històric Benjamin Haydon, de qui va aprendre la importància d'estudiar anatomia. Aquesta primera lliçó va proporcionar un dels camins per iniciar la seva carrera artística. Els seus quadres d'animals, per exemple, són sensiblement realistes i reflecteixen la seva comprensió de l'anatomia i la psicologia animal. Als 14 anys ja exposava amb regularitat a la Royal Academy of Arts, i va ser en aquesta edat quan va ingressar a la prestigiosa acadèmia d'art londinenca. Allà va ser elegit membre de ple dret als 24 anys. Va realitzar molts viatges a les terres altes escoceses i va pintar nombrosos quadres de la regió com El monarca de la carrerada (1851). El client més important de Landseer fou la Reina Victòria. El seu primer quadre per aquesta fou un retrat del gos Dash. Ben aviat la monarquia es va convertir en mecenes de la seva pintura. Landseer va tenir molt d'èxit al llarg de la seva vida, malgrat que va sofrir problemes mentals durant la vellesa. Fou nomenat cavaller el 1850, després d'haver refusat semblant honor vuit anys abans. Malgrat no gaudir de bona salut, va esculpir una de les seves millors obres just al final de la seva vida, els quatre lleons de bronze que envolten l'estàtua de l'almirall Nelson a Trafalgar Square i que es va instal·lar el 1867. En definitiva, va ser un dels principals pintors d'animals de l'Anglaterra victoriana, que sàviament va combinar el contingut emocional amb un enorme realisme. Una característica decisiva de l'obra de Landseer va ser la qualitat antropomorfa d'aquests quadres que sovint al·ludien a un relat dramàtic i emocional, com l'inquietant Una pota de gat (1824), Afecte (1829) i El vell gos pastor de Mourner (1837). Va morir, probablement a Londres, l'octubre de 1873.




Parlem de Música...

Emma Sophie Amalia [Zinn] Hartmann (København, 22 d'agost de 1807 - København, 6 de març de 1851) va ser una compositora danesa que va publicar la seva obra sota el pseudònim de Frederick H. Palmer. Fills de J.F. Zinn, es va formar en cant i piano amb el compositor Andreas Peter Berggreen. El 1829 es va casar amb el també compositor J.P.E. Hartmann, amb qui va tenir 10 fills, i de qui va adoptar el seu cognom Hartmann. Un dels seus fills, Emil Hartmann, va ser compositor i la seva filla Emma Sophie Hartmann (1831-1855) es va casar amb el compositor danès Niels Gade. Com a compositora va publicar principalment cançons i obra de piano. Va morir a Copenhagen el març de 1851.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Emma Sophie Amalia Hartmann (1807-1851) - Altres: Emma Sophie Amalia Hartmann (1807-1851)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En aquest espai el cognom Hartmann ja ha estat protagonista en algunes ocasions i ho ha estat, principalment, en veu de Johan Peter Emilius Hartmann, un dels compositors danesos més destacats de l'escena europea durant el segle XIX ja que de fet va quasi viure íntegrament tot el segle. Però la dinastia Hartmann venia de més lluny, sent Johann Hartmann el primer dels seus músics internacionalment coneguts. Per tant, la nostra interessant història musical d'avui tindrà molt a veure amb els Hartmann si bé, tot i la confusió del cognom, Emma Sophie Amalia Zinn no va tenir relació directa amb aquesta família fins a l'entorn del 1829 any que es va casar amb J.P.E. Hartmann. A partir d'aquest moment, el seu contacte amb la música es va fer cada vegada més intens fins a esdevenir ella mateixa pianista i compositora. Alhora, va poder fer amistat amb autèntics referents de l'època com C.E.F. Weyse i Frederik Kuhlau. No obstant, i limitada per les labors domèstiques i pel fet d'haver de cuidar fins a 10 fills, no va ser fins que va tenir 40 anys que es va iniciar seriosament en la composició amb la tràgica circumstància que al cap de només 4 anys va morir. Conseqüentment, serà aquest breu període el que haurem d'explorar per conèixer el poc repertori existent. Obres per cert que mai va signar al seu nom, sinó sota la protecció del pseudònim Frederick H. Palmer, que va extreure d'un conte de Thomasine Gyllembourg. Pel que sembla, va tenir certes dificultats en la composició pel que va rebre l'ajuda d'Ernst Weis, un violoncel·lista i compositor aficionat fent que l'opus d'Emma fos més proper al d'una dimensió casual i amateur que professional. En tot cas, són partitures amb un toc romàntic genuí i de melodies senzilles però certament agradables. Un bon regal d'una autora desconeguda però que amb la seva espurna creativa ens il·luminarà feliçment aquest primer dilluns de març!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Iben Vestergaard (soprano); Cathrine Penderup (piano)
AMAZON: Hartmann E - Complete works
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Hartmann E - Complete works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: