Parlem de Pintura...
Guido Reni (Bologna, 4 de novembre del 1575 - Bologna, 18 d'agost del 1642) va ser un pintor i gravador italià. Es va formar a Bolonya amb l'artista flamenc Dionisio Fiamingo Calvaert, encara que molt aviat, potser abans del 1595, va començar a freqüentar l'acadèmia dels Carracci, on l'educació propugnava el retorn a la natura. A l'entorn del 1601 va viatjar a Roma on hi va romandre durant uns 15 anys, amb puntuals viatges a Bolonya. Allà va aprofundir en el coneixement de la pintura de Rafael i en la còpia d'escultures clàssiques. A més, la capital italiana li va proporcionar l'ocasió d'entrar en contacte amb propostes innovadores com era la pintura de Caravaggio, l'influx de qui es va deixar sentir intensament en la seva producció dels anys 1603 a 1605 i en obres com Crucifixió de Sant Pere (Musei Vaticani, Roma). A partir d'aquest moment, Reni va manifestar amb total independència la seva personalitat artística per a importants comitents, com els cardenals Paolo Emilio Sfondrati o Scipione Borghese, aquest últim nebot del Papa Pau V per a qui va realitzar els frescs de Sant Andrea conduït al martiri, a l'oratori de Sant Andreu (San Gregori al Celio, 1609) o L'Aurora per al Casino del seu nom (1614). Alhora va dur a terme importants encàrrecs per Bolonya, entre els quals va destacar Matança dels innocents (1611, Pinacoteca Nazionale di Bologna), una de les seves obres fonamentals. El 1614 va tornar definitivament a Bolonya, ciutat que va abandonar només per traslladar-breument a Roma o Nàpols. Durant aquest període va realitzar obres com Hipómenes i Atalanta (Museu del Prado, Madrid), una de les seves obres mestres més reconegudes, i va crear també les cèlebres pintures de personatges femenins; dolces i serenes representacions que van gaudir de gran popularitat i que van ser copiades en nombroses ocasions. Els darrers anys, va modificar la seva paleta, que progressivament es va anar aclarint fins assolir una qualitat gairebé monocroma, amb perfils també cada vegada més imprecisos i pinzellades més lliures. Va morir a Bolonya l'agost de 1642.
Font: En català: Guido Reni (1575-1642) - En castellano: Guido Reni (1575-1642) - In english: Guido Reni (1575-1642) - Altres: Guido Reni (1575-1642)
Parlem de Música...
Joan Baptista Comes (València, c.1582 - València, 5 de gener de 1643) va ser un compositor valencià. Fill d'un mestre artesà de tapins, va néixer a la ciutat de València al voltant de 1582. Va ingressar com a escolà a la Catedral de València fins el 1596, any que va fer el canvi de veu. Es creu que allà va contactar, i potser rebre formació, de Ginés Pérez de la Parra i Ambrosio Cotes. Després d'aquest primer període, se'n perd el rastre fins el 1602, any en què se'l situa com a estudiant d'organista a Sueca. El 1605 es situa a Lleida on va ser nomenat mestre de capella de la Seu Vella de la ciutat. Posteriorment va tornar al Regne de València, ja que el 1606 era canonge a la col·legiata de Gandia. Dos anys més tard va ingressar com a tinent de mestre de la recentment creada capella musical del Reial Col·legi del Corpus Christi de la seva ciutat natal, institució que havia estat recentment fundada el 1604. El 1613 va aconseguir, sense prèvia oposició, el nomenament de mestre de capella de la catedral metropolitana de València, càrrec que va mantenir fins el 1618. Aquell any va rebre el nomenament de tinent de mestre a la capella reial de Felip III, establerta a la cort madrilenya i de la qual Mateo Romero n'era el seu mestre de capella. Tot i que l'any següent Comes ja va intentar tornar a València, les condicions econòmiques i de treball que li van oferir el van fer desistir. Va romandre a Madrid fins el 1628, i va acceptar per fi l'oferta d'aquesta institució per convertir-se en el mestre de capella. Però només va exercir aquest càrrec durant quatre anys perquè el 1632, descontent amb les condicions de treball imposades, va aprofitar una nova oferta de la catedral de València per al magisteri de la seva capella, que es convertiria en l'últim càrrec de la seva vida. El 1638, a causa del delicat estat de salut, va ser rellevat de la tasca d'educació dels escolans, càrrec que va ser ocupat per Francisco Navarro. Va morir a València el gener de 1643 i en el testament va llegar els seus treballs musicals, encara que no gratuïtament, a la catedral.
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
GAUDISC: COMES, J.B. - In Nativitate Domini
SPOTIFY: COMES, J.B. - In Nativitate Domini
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina