VON RADOLT, Wenzel Ludwig (1667-1716) - Lute Concertos (1701)

Obra d'Ōgata Kōrin (c.1657-1716), pintor japonès (1)

- Recordatori de Wenzel Ludwig von Radolt -

En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Ougata Kourin (京都市, c.1657 - 京都市, 2 de juny de 1716) va ser un pintor i artesà japonès. Va néixer amb el nom d'Ogata Koretomi o Ogata Ichinojo i la seva família era descendent d'un clan samurai vassall al Shogunat Ashikaga. Va ser fill d'Ogata Soken, un comerciant ric que venia tèxtils per a quimonos a Kyoto i aficionat a les arts, ja que el reconegut pintor Honami Kōetsu li havia ensenyat cal·ligrafia. A més, el seu avi, Ogata Sohaku, també va ser artista i va instal·lar la colònia artística de Kōetsu a Kyōto. És d'aquesta forma que de ben petit, Kōrin va rebre formació del seu pare. No obstant, no va ser fins anys més tard que va prendre's la pintura com una professió real sent alumne de Yamamoto Soken, un membre oficial de l'Escola Kano. Amb ell va aprendre l'art de la pintura tradicional japonesa. A partir del 1697 va esdevenir professional i independent procurant allunyar-se de les formes establertes per iniciar un camí més lliure. Els trets distintius així com la seva originalitat van motivar ràpidament el seu reconeixement sent considerat a partir del 1701 com un dels pintors més refinats del Japó. El 1704 es va traslladar a Edo (ara Tōkyō) on hi va viure fins el 1711. Allà va treballar per a comerciants rics i per a Daimyou. El 1711 va tornar a Kyōto on va treballar i viure la resta de la seva vida. La característica dels seus treballs va ser el seu impressionisme, expressant-se en poques i molt simples formes idealitzades, amb un descuit absolut del realisme i de les convencions normals, tendint cap a l'abstracció i fixant-se en els colors i en la naturalesa de la pintura. Va morir a Kyōto el juny de 1716.

Font: En català: No disponible - En castellano: Ōgata Kōrin (c.1657-1716) - In english: Ōgata Kōrin (c.1657-1716) - Altres: Ōgata Kōrin (c.1657-1716)

---

Parlem de Música...

Wenzel Ludwig von Radolt (Wien, bap. 18 de desembre de 1667 - Wien, 10 de març de 1716) va ser un llaütista i compositor austríac. De família noble, es desconeix totalment la seva formació musical. Si bé es creu que va ser un dels compositors de llaüt més importants d'Àustria, juntament amb Johann Georg Weichenberger, només es coneix una publicació al seu nom per títol Die aller treieste, verschwigneste und nach so wohl fröhlichen als traurigen Humor sich richtende Freindin (Viena, 1701). Dedicada a l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, és una col·lecció de vuit concerts en un estil proper al de la suite francesa. Von Radolt es creu que va viure entre Itàlia i Àustria, morint a Viena el març de 1716.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Wenzel Ludwig von Radolt (1667-1716) - Altres: Wenzel Ludwig von Radolt (1667-1716)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Després d'una voluminosa quantitat d'entrades musicals algunes coses ja les tenim més o menys clares i, entre moltes altres, una d'elles va ser el fet que durant un parell de segles ben bons, els músics van treballar estretament amb les classes benestants del moment, sent servents dels seus gustos, extravagàncies o deliris. Aquesta proximitat amb l'aristocràcia, noblesa o reialesa de cada època no va anar acompanyada, en la majoria de casos, d'una equivalència social pel músic, ans el contrari, sovint van haver de viure a l'ombra de l'opulència dels seus mecenes tot i l'admiració que sí rebien i del suport econòmic del qual moltes vegades també gaudien. Per tant, tot i alguns exemples de notable entitat com els de Frederic el Gran, Josep I o Leopold I, pocs van ser els aventurats nobles o aristòcrates que van voler ser reconeguts com a músics o compositors per tal de no 'degradar' el seu estatus social. A tal efecte i quan hom observa un compositor com Von Radolt, aristòcrata de cap a peus, ha de pensar més en una excepció que en una norma. I així va ser perquè el Baró Von Radolt, tot i viure immers en l'abundància, va afirmar '... dedicar el curs de la meva vida a la música'. I ho va fer amb l'ajuda d'un instrument poc habitual a la seva Àustria natal, el llaüt. Intèrpret de gran habilitat, com a compositor només va publicar una extensa i ben documentada col·lecció per nom Die Aller Treüeste Freindin (1701) en què va incloure 12 concerts per a llaüt amb diferents acompanyaments. I si bé parlem de concerts que per proximitat geogràfica haurien de partir, a priori, de la forma italiana, el cert és que l'arquitectura final és rotundament francesa, en clara correspondència amb la típica suite francesa la qual, certament i sinó que li preguntin a Bach, gaudia d'ampli ressò arreu d'Europa. Conseqüentment, i en essència, moviments com allemande, courente, sarabande, menuette, gigue, et altris, són els habituals. La nota divergent la posen la Tocatta i la Symphonia, ambdues més properes a l'estil de Frescobaldi. En tot cas, la sorpresa, evident, s'amplifica a mesura que el tempo va avançant fruit de la pulcritud i les exquisides formes, tècniques i exposició. Una autèntica meravella d'un aristòcrata a qui donarem la benvinguda i, evidentment, les gràcies amb joia i satisfacció!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ars Antiqua Austria; Hubert Hoffmann (lute); Gunar Letzbor
AMAZON: Viennese Lute Concertos

IMSLP: Wenzel Ludwig von Radolt (1667-1716)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Viennese Lute Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!