ReciClassíCat: ARIGHI, Jacopo Antonio (1704-1797)

dilluns, 2 d’abril del 2018

ARIGHI, Jacopo Antonio (1704-1797) - Organ Sonatas

Pietro Cappelli - Capriccio with figures before a ruined arcade

Obra de Pietro Cappelli (c.1700-1734), pintor italià (1)

- Recordatori de Jacopo Antonio Arighi -

En el dia de la celebració del seu 314è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Pietro Capelli (Napoli, c.1700 - Napoli, 1734) va ser un pintor italià. Es va formar amb el seu pare Guiseppe Capelli, pintor d'escenografies teatrals. Més tard, es creu va rebre formació de Francesco Solimena abans de començar a treballar de forma independent realitzant vistes d'arquitectures fantàstiques les quals van despertar gran admiració pel seu realisme i creativitat. Aquest fet va despertar la rivalitat de pintors com Leonardo Coccorante. Capelli també va ser admirat per tractat Sulle Regale di Architettura que va escriure. El seu germà Giuseppe Cappelli II va seguir l'estela del seu pare i va ser pintor d'escenografies teatrals. Pietro Capelli segons diverses fonts va morir jove, situant la seva mort el 1734 a Nàpols.

Parlem de Música...

Jacopo Antonio Arighi (Viadana, 1 d'abril de 1704 - Cremona, 6 de setembre de 1797) va ser un organista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Giuseppe Gonelli, organista i mestre de capella de la Catedral de Cremona. Més tard, va rebre formació de Giovanni Battista Benzoni i finalment a Bolonya de Giovanni Battista Martini. Al seu retorn a Cremona va ser nomenat organista de la Catedral en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. El 1746 va ser acceptat com a membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. A Cremona també va treballar com a clavecinista del Teatro Nazri. Precisament, el 1770 i arrel d'una participació seva en l'obra la La clemencia de Tito de Michel'Angelo Valentini, va rebre la visita i els elogis de Leopold Mozart i del seu fill Wolfgang Amadeus Mozart en el transcurs d'una breu visita que van realitzar a Cremona. El 31 de març de 1777 va ser nomenat, en substitució temporal de Pietro Chiarini, mestre de capella de la Catedral de Cremona. Finalment, el 1795 es va retirar dels seus càrrecs morint dos anys després a Cremona.