dimecres, 18 d’abril del 2012

ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Dixit Dominus

Monica i Sant Agustí, obra d'Ary Scheffer, pintor holandès contemporani de G. Rossini




Gioacchino Rossini (1792-1868) compositor nascut a Pesaro. Parlar de Rossini és fer-ho, normalment, amb un somriure còmplice fruit de la seva més que simpàtica i alegre música. El seu caràcter, el seu bon humor i la seva hilarant cosmovisió de la vida el va fer partícip d'una nova idea musical totalment allunyada de les normes tradicionals i formals, convertint la seva existència en una paròdia constant on la seva única raó de viure seria la bona vida. Tal va ser l'extrem en aquest sentit, que tant bon punt va tenir la vida resolta va decidir, l'any 1829, després d'escriure la monumental, extensa i emotiva òpera Guillem Tell, deixar de compondre (amb excepcions tot s'ha de dir) tot i que encara viuria bastants anys més. Una llàstima sens dubte, no obstant, és comprensible quan una persona, en qualsevol àmbit, té la vida resolta pot decidir prescindir d'allò que l'ha fet ric i en el seu cas conegut, admirat i respectat. A partir d'aquest moment es dedicaria a la cuina, una altra passió de Rossini menys coneguda però potser més agradable, si més no pel paladar, per aquest autèntic vividor italià. Si bé l'obra de Rossini és mundialment coneguda, popular i gaudeix d'una projecció permanent en qualsevol teatre, auditori o sala de concerts, el cert és que Rossini, tot i el seu humor sarcàstic i burlesc, era una persona molt religiosa, tant, que va escriure i va dedicar moltes obres a la Santa Església amb la idea de ser perdonat pels seus múltiples pecats. Avui recuperarem quatre petites obres santes dedicades al culte religiós catòlic que representen obres menors de Rossini però que ens donaran a conèixer una forma molt original i molt "rossiniana" d'afrontar la composició de motets sacres. Òpera en estat pur de formes tant familiars que ens causaran tal estat de confusió mental que probablement no identificaríem com a obres sacres si no ho diguéssim. Doncs això, un Dixit Dominus, un Tu es Sacerdos, un De Torrente i un Tantum Ergo. Si a tot plegat hi posem lletra d'Esperit Sant misericordiós, veu belcantista i música rossiniana, ho barregem, hi afegim una mica d'orenga i mozzarella, el resultat final és una "pizza" musical inesperada que ens deixarà tips i embriagats de joia... què hem de dir, Rossini en estat pur!

Unes obres, així mateix, que ens recordaran aquella que fa uns mesos escoltàvem, la seva clàssica missa di Milano. La d'avui, una interpretació d'Eduardo Brizio amb el Cor Del Teatro Dell' Opera Di Bratislava i la orquestra Della Radio Di Bratislava. 

Gaudiu i compartiu!


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)