Thomas Augustine Arne (1710-1778) compositor anglès nascut a Londres. Visitem el Regne Unit en companyia d'un contemporani del "Bach londinenc", el jove fill de Bach que va revolucionar el panorama musical anglès posterior a Handel. Arne també revolucionaria, amb el seu encant vocal, els escenaris anglesos però a través del gènere líric amb el qual es va desenvolupar al llarg de la seva carrera tot escrivint més de 90 òperes tot i que, desgraciadament, poques d'elles han perviscut a la contundent meteorització temporal. Arne va néixer en una família de tapissers sense antecedents musicals. El ressò de Bach podria haver estat corresponsable de la prematura passió musical d'Arne la qual era menyspreada per la voluntat familiar que desitjava que el seu fill fos advocat. Per sort, Arne va prescindir de la visió paterna en aquest sentit i es va dedicar a la música cultivant i cuidant la seva veu amb la qual faria carrera com a cantant. Per tant, és més que comprensible que la majoria de l'obra i producció d'Arne anés orientada a l'òpera o tot allò relacionat. Ara bé, dins el cuidat i extens repertori d'Arne també trobarem autèntiques joies concertants com les d'avui. Recuperaré tres concerts que tenen, tots ells, un nexe en comú. Són concerts de teclat, d'estil clarament galant, estil popularitzat fins a l'extrem pel seu col·lega J.C. Bach i que Arne utilitzaria de forma sublim en aquesta sèrie de concerts amb el sobrenom de "Favourites". Sens dubte, unes joies clàssiques en la forma, l'estil i el mètode. Com dèiem, tres concerts. El primer, el seu concert n.1 en Do major per a clavicèmbal. El segon, el seu concert n.2 en Sol major per a orgue. I l'últim, el seu concert n.6 en Si bemoll major per a pianoforte. Marcadament contrastats, són d'una bellesa única, que inevitablement es mereixen el reconeixement immediat de qualsevol aficionat a l'art musical clàssic i que ens serviran de carta de presentació, i de quina manera, d'aquest autor anglès tant conegut i admirat al seu temps però que al nostre roman, encara, a l'ostracisme dimensional desconegut, aquell on hi podem trobar autèntiques meravelles com aquestes i que amb el temps tot just comencem a descobrir-ne, vagament, els seus autèntics tresors!
El segell Hyperion, la gentilesa de Paul Nicholson a l'instrument solista i el conjunt The Parley of Instruments Baroque Orchestra ens ofereixen aquest festival musical ideal per avui, un dimarts qualsevol d'abril, mes que hem tingut, per ara, una meteorologia caòtica que tant bé ens il·lustra la preciosa pintura de Millet (i no el lladre, que quedi clar)!
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
HYPERION: Thomas Arne (1710-1778) - Six Favourite Concertos
IMSLP: Thomas Arne (1710-1778)
CPDL: Thomas Arne (1710-1778)
SPOTIFY: No disponible.
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina