Les roselles, obra de Claude Monet, pintor francès contemporani de T. Kullak
Theodor Kullak (1818-1882) compositor i pianista polonès nascut a Krotoschin. Vet aquí un dels alumnes directes de Carl Czerny, autor del qual n'he parlat amb certa recurrència i que, personalment, considero com un dels millors pianistes del segle XIX. Abans de coincidir amb Czerny als 24 anys, Kullak va començar a estudiar piano amb Albrecht Agthe, organista i professor alemany. La solvència amb el piano d'un jove Kullak va ser ràpidament admirada pel príncep Antoni Henryk Radziwill, polític, músic i noble prussià. Amb la influència decisiva d'aquest il·lustrat príncep lituà, Kullak es va assegurar un lloc prominent en un concert davant del tribunal de la Cort de Berlin. Tot i els èxits associats a la promoció activa del seu mecenes el cert que a la prematura mort d'aquest l'any 1833 el va fer caure, de nou, en l'ostracisme musical fins que, gràcies a Carl Czerny i a la seva estada a Viena la seva carrera artística faria una sobtada i inesperada evolució. La clarividència amb el piano i la seva perseverança el van convertir en un dels professors de piano predilectes per l'aristocràcia i les classes altes de Berlin, ciutat on s'hi establiria l'any 1843. Autor de més d'un centenar d'obres, la majoria d'elles exclusivament per a piano on en destaquen els seus mètodes teòrics molt coneguts a nivell acadèmic. Paradoxalment, la seva obra concertant és tant limitada, que només hi trobarem un opus, el d'avui. Un concert de piano en Do menor Opus 55, poquíssimes vegades interpretat tot i l'enorme reputació de Kullak com a professor i intèrpret de piano. Un concert escrit l'any 1850 quan el compositor es trobava a Leipzig i que ens recordarà en certs moments algun dels extraordinaris concerts de piano de Carl Maria von Weber, obres que sens dubte un dia recuperarem. De cert dramatisme orquestral, és un concert fortament contrastat on trobarem un cert patetisme fruit de la clau en Do menor en sintonia amb altres paisatges més humorístics i d'una més que raonable passió lírica. Una autèntica raresa musical d'un autor que si bé és poc conegut fins i tot pels melòmans més acèrrims, no ho és tant en ambients pianístics on la seva obra per a piano gaudeix de cert renom. Un dels tants tresors del baül dels records musicals que tant ens agrada obrir amb la il·lusió de trobar-hi obres com aquestes, perdudes en la immensitat de l'Univers i que ens ajuden a tenir fe, una fe on el nostre únic Déu és la Música.
A la interpretació la BBC Scotish Symphony Orchestra amb Piers Lane al piano i sota la batuta de Niklas Willén.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Theodor Kullak (12 de setembre de 1818 a Krotoshin - 1 de març de 1882)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
BIOGRAFIA: Theodor Kullak (12 de setembre de 1818 a Krotoshin - 1 de març de 1882)
HYPERION: Dreyschock & Kullak: Piano Concertos
IMSLP: Theodor Kullak (1818-1882)
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau!
ResponEliminaAquí estoy una vez más con el único objetivo de darte las gracias por tu generoso trabajo en este blog y en concreto por este soberbio concierto de Kullak, a quien confieso no conocía hasta hoy. Después de haberlo escuchado no me queda sino lamentar que no se decidiese a escribir alguno más. Concierto absolutamente romántico, en el que me ha gustado especialmente el brillante allegro con el que comienza y el vibrante final (verdaderamente "fogoso" je, je), sin quitarle por ello méritos al adagio. Esta obra me ha encantado en su conjunto.
Aprovecho para decirte que me entusiamo también la Sinfonía en Re menor de Carl Loewe.
Siempre agradecido.
Frantisek
Gracias Frantisek,
EliminaRealmente si quieres descubrir auténticos tesoros en relación a conciertos de piano, te recomiendo la edición (de oro) de Hyperion. The Romantic Piano Concertos (son 56 CDs!!!), con auténticas obras maestras. Kullak fue un descubrimiento para mi, hace dos semanas no había escuchado jamas su nombre.
Saludos,
Pau