GODARD, Benjamin (1849-1895) - Piano Concerto No.2 (1893)

Obra de Marcel Masson "Antoine Blanchard" (1910-1988), pintor francès.

---

Benjamin Godard (1849-1895) compositor i violinista francès nascut a París. De tornada de les vacances i encarant aquest nou any amb aires i pensaments renovats, seguim el nostre camí musical per a situar-nos en un context històric relativament proper, ja que parlarem i recuperarem la figura d'un francès que va viure i va desenvolupar el seu romàntic treball durant la segona meitat del segle XIX. Efectivament, el lectors àvids i amb recursos sabran el per què avui el cognom Godard serà el primer protagonista d'aquest nou any. Doncs sí avui, 118 anys després, es commemora l'aniversari de la seva mort. Godard, un autèntic desconegut per mi mateix, va ser un personatge destacat de l'escena i del paisatge francès i situat a la òrbita ideològica i metodològica dels alemanys Schumann i Mendelssohn dels quals, i en clara confrontació directa amb els nous postulats wagnerians que ressonaven amb potència a l'Europa industrial, s'inspiraria en la major part de les seves obres. Potser el fet de treballar colze a colze amb Vieuxtemps, també violinista i d'arrels més clàssiques, van ajudar a preservar aquesta nostàlgia romàntica vers els grans noms alemanys de la primera meitat del segle XIX. Ara bé, i a diferència del seu mestre violinista, la gran producció de Godard fou la òpera a través de la qual obtindria fama, reconeixement i emoluments suficients com per tenir una vida plàcida i prou digne. Avui no obstant, i observant el bon repertori instrumental editat i existent del seu catàleg, m'agradaria posar l'accent en la seva producció orquestral i, específicament, en una de prou important i consistent com és la del seu concert de piano número 2 opus 148, de 1893. Una obra d'opulència moderada i melòdicament cromàtica. Val a dir que aquesta gravació, del segell Dutton, és compon majoritàriament de primeres gravacions mundials, entre elles, aquesta interessant partitura pianística concertant. Estructurat en quatre moviments dualístics, en el sentit que el primer i el tercer són alegres i ràpids en confrontació amb el segon i el quart, més tranquils i pausats. Doncs ja hi tornem a ser, en aquest nou any 2013, amb la ferma idea i la voluntat inalterada de seguir compartint música i més música doncs aquesta seguirà sent, pels segles dels segles, absolutament atemporal i impertèrrita al soroll que poc a poc ens eixorda però que encara, a dia d'avui, ens permet subtilment delectar-nos, de manera fugaç, amb el bon so, l'harmònic, el melòdic i, en definitiva, amb aquell que ens emociona profundament i ens fa sentir certament privilegiats que en un dia, tot i la progressiva homogeneïtzació del Ser, del Pensar i de l'Estar, el nostre instint ens animés a descobrir aquest univers, el de la Música! 

A la interpretació Victor Sangiorgio al piano, amb la Royal Scottish National Orchestra sota la direcció de Martin Yates.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Benjamin Louis Paul Godard (París, 18 d'agost de 1849 - Canes, 10 de gener de 1895)
PRESTOCLASSICAL: Benjamin Godard: Piano Concerto No. 2

IMSLP: Benjamin Godard (1849-1895)
SPOTIFY: Benjamin Godard – Godard: Piano Concerto No. 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!