Obra de Leopold Kupelwieser (1796-1862), pintor austríac
Franz Schubert (1797-1828) compositor i pianista austríac nascut a Viena. Setmana gran de celebracions perquè si diumenge commemoràvem l'aniversari de Mozart, avui celebrarem l'aniversari de naixement d'un dels més grans de la història i que, curiosament, guarda certes similituds amb ell. Schubert és un d'aquells noms, de la mateixa forma que Bach, el mateix Mozart o el geni de Beethoven, que provoca un gran respecte endèmic i es fa difícil abordar la seva música doncs és d'una excel·lència i d'un virtuosisme tant exagerat que poques paraules poden fer justícia a un mestre com ell que, per mala fortuna, va morir amb només 31 anys. De perfil bohemi, el cas de Schubert és peculiar i, alhora, clarament inductor de la nova filosofia romàntica aplicada a la pròpia existència, a l'art i a la música perquè ell va trencar amb la històrica concepció que la música era un extensió orgànica de l'aristocràcia allunyada, per tant i per la marcada societat de classes d'aquell temps, del poble. Si bé aquesta ideologia ferma de Schubert contradiu el fet que va treballar uns anys amb els Esterhazy, certament, el seu cap i la seva ment estaven en la vida caòtica, netament artística i principalment liberal. Aquesta passió amb què Schubert vivia, juntament amb la profunda admiració per Beethoven que sentia, la va saber transmetre genialment a una música impregnada de poesia, melodia, lirisme i un desenfrenat sentimentalisme. Un repertori extraordinari en quantitat i sorprenentment en qualitat. El seu poc temps de vida no va ser una trava per tal que Schubert sigui considerat, sense marge d'error possible, com un dels músics més importants i determinants de la història de la música. Exemples en trobaríem en les seves cançons, les seves simfonies, la increïble obra de cambra o les innombrables sonates de piano per no comentar del seu extens i sagrat catàleg de música religiosa. Avui, per tal de celebrar el seu aniversari, farem una ullada al seu impressionant repertori per tal de seleccionar un parell d'obres. Un d'elles prou coneguda i una altra que potser no en serà tant. D'entrada, una Obertura en Do menor inspirada en la òpera Faniska de Cherubini. És una de les obres de joventut del seu autor i representa eficaçment una primera pinzellada del que posteriorment serà l'art i la potència creativa de l'austríac. En el cas que ens ocupa, és un arranjament per a orquestra de corda. Preludi introductori d'una de les obres mestres del seu repertori, el Trio de piano en Si bemoll major opus 99, escrit l'any 1827 i per a piano, violoncel i violí. Per a desgràcia de Schubert, és una partitura que va ser publicada pòstumament l'any 1836. De format característicament romàntic, sembla inspirar-se en una de les pròpies cançons que anys abans va compondre. Un treball sublim d'un mestre inigualable. Un pes pesant de la música ens acompanyarà en aquest últim dia de gener. I en certa forma, com a devot de l'exploració i no tant de la reiteració, em considero un autèntic profà de la producció schubertiana. De fet, fins i tot em ruboritza afirmar que possiblement desconec algunes de les seves simfonies, gran quantitat del seu treball de piano i per no parlar dels seu Lied... Pecat també, i religiosament parlant, no haver escoltat, encara, la majoria de la seva producció sacra la qual, per cert, ja va formar part d'aquest espai en el seu dia. En un dia com el d'avui, en què dedueixo que a Viena deuen fer "festa grossa", parlar de Schubert és un premi a tots els enamorats de la música perquè ell representa, en sí mateix, un dels braços espirals de la galàxia romàntica. Per tant, reconèixer i recuperar el seu art no és una obligació sinó un plaer dionisíac!
La obertura, recuperada pels amics alemanys de Carus, interpretada per la Streicherakademie Bozen sota la direcció de Frieder Bernius.
El trio de piano interpretat per l'Odeon Trio.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
SPOTIFY: Franz Schubert – Schubert: Overture in C Minor - Beethoven: String Quartet No. 16 - Hartmann: Concerto Funebre
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina