Obra de Jan Steen (1625-1679), pintor holandès.
- En record del 342è aniversari del naixement d'Azzolino Bernardino Della Ciaja -
Azzolino Bernardino Della Ciaja (1671-1755) compositor i organista italià nascut a Siena. Iniciem setmana laboral amb recança i fem-ho tot celebrant un nou aniversari d'un desconegut i misteriós artista italià. Situem-nos a Siena, a l'agrícola regió de la Toscana, per a descobrir-hi a Della Ciaja un nom que possiblement d'entrada ens deixarà indiferents. Ara bé, per a servidor, tot i l'àmbit local i efusivament desconegut del seu nom, qualsevol persona que va dedicar el seu temps, viure o malviure segons el cas, i la seva intel·ligència a l'art, fos música, pintura, literatura o al que bonament fos, ja es mereix un reconeixement, mínim, però al cap i a la fi un epígraf en la història de la cultura. Della Ciaja, en aquest camí sinuós de música, compositors, intèrprets, va rebre formació musical en una Ordre de perfil militar afincada a Pisa. Allà i a l'església de Sant Stefano dei Cavalieri, va introduir-se en el complex organigrama sonor de l'orgue i del clavecí amb els quals va iniciar la que seria, per sempre, tota una carrera professional. Tanmateix, el seu nom resulta confús per nosaltres, llunyans ciutadans de la seva Siena natal però també pels propis italians ja que la seva biografia és poc clara i inconnexa. De vida eminentment italiana, va viure a Pisa, pel que sembla, a Florència, a Roma i de tornada a Pisa on va morir. Organista en el sentit interpretatiu de la paraula però també en el sentit constructiu (ell va reconstruir l'orgue de l'església de Sant Stefano dei Cavalieri l'any 1733), era un expert en aquest darrer art. Alhora, tanta devoció per l'orgue el va fer partícip d'una elevada quantitat de composicions per aquest instrument. El més curiós de tot plegat, cenyint-nos al repertori editat a dia d'avui exclusivament al seu nom és, precisament, el gènere que se n'ha editat. Doncs bé, tot i escriure abundant literatura organística, el cert és que el seu llegat més important va ser la música religiosa amb diverses cantates i misses les quals, de moment, no han vist la llum angelical del renaixement postmodern. Una llàstima que ràpidament substituirem per una alegria moderada tan bon punt ens deixem captivar per les encantadores Sonates de clavicèmbal opus 4 les quals, sense ser revolucionàries, se'ns presenten d'una forma original i sorprenentment modernes tenint en compte l'any en què van ser publicades, el 1727 a Roma. De quatre moviments, tot i que alguna de cinc, sempre s'inicien amb una Toccata i una Canzone. Contrapunt estricte, dissonàncies harmòniques i melodia de proximitat més clàssica que barroca que ens anticipa, lleugerament, al contemporani Scarlatti i al futur Soler. Argument consistent i ben dissenyat d'unes obres que no malviuen precisament en la foscor ja que han estat editades un parell de vegades per intèrprets diferents. Un regal inesperat i de bona qualitat el dia que celebrem el seu aniversari. Clavecí, com tant m'agrada, en estat pur i en llenguatge aparentment senzill que no amaga un virtuosisme i una bona acadèmia imprescindible per a compondre unes partitures que faran les delícies del enamorats del preciós i delicat instrument de teclat!
Bona interpretació del clavecinista Martin Derungs.
Gaudiu i compartiu!
Bona interpretació del clavecinista Martin Derungs.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaInteresantísimo, un descubrimiento! Y gracias por subirlo en mp3-320
ResponEliminaDe nada, un placer!
EliminaSalut!
Pau
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina