- En record del 200è aniversari del naixement de Richard Wagner -
Richard Wagner (1813-1883) compositor i director d'orquestra alemany nascut a Leipzig. Batejat a l'església de Sant Tomàs de Leipzig i sense necessitat d'establir un paral·lelisme amb un Bach que probablement no té res a veure, a banda de la nacionalitat, amb el gran, magnànim i omnipresent Wagner, avui celebrarem un aniversari prou conegut, el del mestre de la òpera alemany del segle XIX. I valgui d'entrada la disculpa pel profund desconeixement que servidor té tant de la seva música com de la seva vida. Tanmateix, crec necessari establir un vincle amb aquest espai precisament perquè els amants del seu art no són especialment pocs. Per tant, des d'una posició clarament en desavantatge, intentaré fer tot honor i tota glòria al seu nom. En general, crec no sentir una empatia còmplice amb l'alemany, probablement, derivada d'una ignorància congènita i profunda i, també, per un perfil biogràfic associat, il·legítimament, pel règim nazi i per l'ús partidista i macabre que va fer de la seva música. En definitiva, diria que jo i Wagner no seríem gaire bons amics... o potser sí? La música ens farà la feina i avui hauré de rebatre amb arguments de pes aquesta innata desconsideració vers el seu nom. Recordem que Wagner va néixer en plena hegemonia musical d'un altre geni alemany, Beethoven, que marcaria profundament l'estil i les formes de la seva música instrumental que no operística. I avui, en què tractarem el desconegut i relativament abandonat gènere simfònic de Wagner, haurem de posar el retrovisor, de forma permanent, a Beethoven però també, sorprenentment, a Haydn a qui va estudiar en profunditat durant la seva etapa de joventut. I és precisament en aquest context i en la coordenada de Leipzig on haurem de situar al jove Wagner simfònic.
Allà, reinstal·lats de nou el 1828, començaria a introduir-se d'una forma seriosa en la música de la mà del compositor Christian Gottlieb Müller, el primer dels seus mestres. Alhora, i pocs anys més tard, entraria a la Universitat de Leipzig per estudiar música. Acadèmia i professió profetitzaven un futur pròsper en aquest sentit i la història, en passat i en present i tant indeterminada a vegades, així ens ho ha confirmat. Seria a Leipzig i sota estudi meticulós de la música de Beethoven que escriuria la dues úniques simfonies que se l'hi coneixen. I de les dues la d'avui és, amb escreix, la més desconeguda i oblidada ja que molts poques vegades ha estat editada. En essència, la Simfonia en Mi bemoll, escrita en una data indeterminada prèvia al 1834, és una partitura incompleta, de només dos moviments. Redescoberta el 1886, el manuscrit consistia en una sèrie d'esbossos inconnexos aparentment sense ordre ni estructura formal. La reconstrucció posterior resultant, sol·licitada expressament per la seva muller Cósma Wagner, és la partitura de dos passatges que avui recuperarem. Un allegro con spirito inicial i un breu adagio cantabile. La singularitat, més enllà del discurs temàtic pròxim a Haydn i Beethoven, rau en qui signa la obra. En nom d'un altre autor possiblement no tindria ressò ni edició. L'acompanyarà una de les poques sèries de cançons, aquestes sí editades innombrables vegades, compostes musicalment sobre uns poemes de Mathilde Wesendonck a qui, precisament, dedica el conjunt d'aquests Wesendonck-Lieder. Una bona sorpresa simfònica, i potser no tant lírica, per a celebrar a Wagner. Un argument per a contrarestar la recança i la desconfiança inicial que automàticament el seu nom em genera. Desconec la seva òpera de dalt a baix i de dreta a esquerra però sempre tindrà en mi un admirador secret del seu treball simfònic ja que aquesta breu simfonia complementa, perfectament, la Simfonia en Do major WWV29, la més coneguda i millor treballada de les dues. Per un dia, faré el cor fort, faré somriure l'esperit i exhalaré un esplèndid alè per dir ben fort, felicitats Richard Wagner!
La simfonia ens la interpreta la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra sota la direcció d'Hiroshi Wakasugi (1935-2009).
Les cançons ens les interpreta la soprano Indra Thomas amb el conjunt musical Moscow Virtuosi Orchestra i la direcció de Vladimir Spivakov.
Gaudiu i compartiu!
Allà, reinstal·lats de nou el 1828, començaria a introduir-se d'una forma seriosa en la música de la mà del compositor Christian Gottlieb Müller, el primer dels seus mestres. Alhora, i pocs anys més tard, entraria a la Universitat de Leipzig per estudiar música. Acadèmia i professió profetitzaven un futur pròsper en aquest sentit i la història, en passat i en present i tant indeterminada a vegades, així ens ho ha confirmat. Seria a Leipzig i sota estudi meticulós de la música de Beethoven que escriuria la dues úniques simfonies que se l'hi coneixen. I de les dues la d'avui és, amb escreix, la més desconeguda i oblidada ja que molts poques vegades ha estat editada. En essència, la Simfonia en Mi bemoll, escrita en una data indeterminada prèvia al 1834, és una partitura incompleta, de només dos moviments. Redescoberta el 1886, el manuscrit consistia en una sèrie d'esbossos inconnexos aparentment sense ordre ni estructura formal. La reconstrucció posterior resultant, sol·licitada expressament per la seva muller Cósma Wagner, és la partitura de dos passatges que avui recuperarem. Un allegro con spirito inicial i un breu adagio cantabile. La singularitat, més enllà del discurs temàtic pròxim a Haydn i Beethoven, rau en qui signa la obra. En nom d'un altre autor possiblement no tindria ressò ni edició. L'acompanyarà una de les poques sèries de cançons, aquestes sí editades innombrables vegades, compostes musicalment sobre uns poemes de Mathilde Wesendonck a qui, precisament, dedica el conjunt d'aquests Wesendonck-Lieder. Una bona sorpresa simfònica, i potser no tant lírica, per a celebrar a Wagner. Un argument per a contrarestar la recança i la desconfiança inicial que automàticament el seu nom em genera. Desconec la seva òpera de dalt a baix i de dreta a esquerra però sempre tindrà en mi un admirador secret del seu treball simfònic ja que aquesta breu simfonia complementa, perfectament, la Simfonia en Do major WWV29, la més coneguda i millor treballada de les dues. Per un dia, faré el cor fort, faré somriure l'esperit i exhalaré un esplèndid alè per dir ben fort, felicitats Richard Wagner!
La simfonia ens la interpreta la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra sota la direcció d'Hiroshi Wakasugi (1935-2009).
Les cançons ens les interpreta la soprano Indra Thomas amb el conjunt musical Moscow Virtuosi Orchestra i la direcció de Vladimir Spivakov.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
SPOTIFY: Indra Thomas – Mahler, G.: Death and the Maiden / Wagner, R.: Wesendonck-Lieder
SPOTIFY: Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra – Wagner: Symphonies In E Major & C Major
SPOTIFY: Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra – Wagner: Symphonies In E Major & C Major
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMuchísimas gracias, es interesantísimo. Y los lieder de Wagner, por Indra Thomas, genial. Además se agradece que sea mp3 a 320.
ResponEliminaDe nada! Un placer!
EliminaSalut!
Pau
Muchas gracias!!! tenia una grabacion antigua y ahora he podido actualizarla!!!
ResponEliminaSin duda, las sinfonías de Wagner son un tesoro!
EliminaSalut!
Pau