Obra de Fra Angelico (1395-1455), pintor italià.
Jacob Regnart (1540-1599) compositor francès nascut a Douai. Canviem radicalment de registre i viatgem al Renaixement per a situar-nos a la vella França, diferent territorialment a la geografia que avui coneixem, per a descobrir-hi un dels seus esperits musicals creatius. No obstant, el temps passa i poder referenciar coordenades exactes de Regnart és poc plausible. Tot i això, les informacions confuses que ens arriben el situen a Praga, l'any 1560, com a tenor a la Hofkapelle. Des d'allà, i sempre amb les restriccions cronològiques ben presents, viatjaria a Viena i a Itàlia territoris de tradició artística des de temps immemorials. De fet, és a Itàlia on podem situar el primer treball sistemàtic i acadèmic de títol "Il Primo Llibre delle canzone italiane" publicat l'any 1574. El fet que fos tenor ens ajuda a dimensionar el fruit del seu esforç creatiu orientat, principalment, a la cançó. I curiosament, alguns dels seus volums de Lieder eren amb alemany els quals, val a dir, van vendre bé en terres germàniques. Ara bé, no ens ha d'estranyar pel fet que Regnart va treballar i va viure sota l'ordre i la supervisió de la Dinastia dels Habsburg. A llarg de la seva vida va alternar diversos càrrecs, entre ells, els de mestre de capella i mestre del cor. La seva col·lecció de música va ser principalment lírica, englobant obra secular i gran producció sacre de la qual destaquen la sèrie de motets en suport de la reforma catòlica de l'època. En aquest sentit, emmarcarem la producció religiosa d'avui quan Regnart va ser contractat com a mestre de capella de la cort d'Innsbruck, actualment a Àustria. És aleshores quan va publicar la seva antologia de "Marian Motets" en el període comprès entre 1588 i 1590. Originalment en la publicació de Regnart hi constaven fins a 23 composicions de marcada devoció a Maria. En l'edició del segell CPO se'n recuperen 15. Possiblement, són el testimoni sagrat culminant del repertori de Regnart ja que el compositor, pel que sembla, estava realment orgullós d'haver pogut dedicar a Maria el conjunt de motets a quatre, cinc, sis o vuit veus. La instrumentació, original, és fidel i rigorosa amb el context històric de l'època i amb les pràctiques i els recursos musicals disponibles per a Regnart en el moment de la seva estada, vida i professió, a Innsbruck. La música d'avui, situada a l'entorn del preciós Stabat Mater i en què hi trobarem un Magnificat, un Alma redemptoris mater, un Ave Regina i un Salve Virga, denota un sentiment i un coneixement profund tan del mètode com de la instrumentació. Regnart, nom sensiblement desconegut del nostre espai temps, va ser un referent per autors posteriors com Praetorius, l'esplèndid compositor i organista alemany contemporani del nostre benaurat protagonista d'avui. Música d'un passat i d'una cultura europea, com sempre, a la èlit artística de la història de la humanitat. Nosaltres, ànimes inquietes i curioses per naturalesa, gaudirem de bells tresors com aquest!
La interpretació, com sempre excel·lent quan parlem de CPO, a càrrec de la Weser-Renaissance Bremen sota direcció de Manfred Cordes a l'orgue.
Gaudiu i compartiu!
La interpretació, com sempre excel·lent quan parlem de CPO, a càrrec de la Weser-Renaissance Bremen sota direcció de Manfred Cordes a l'orgue.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
IMSLP: Jacob Regnart (1540-1599)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDear Pau,
ResponEliminarealy beautifull, love it.
Greetings,
Peter
Thank you Peter!
EliminaHave a good weekend!
Greetings!
Pau
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThe link has expired, could you re-upload, please? Would be greatly appreciated!
ResponEliminaP.S. Great blog <3
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina