Obra de Guido Reni (1575-1642), pintor italià.
- En record del 226è aniversari del decés de Leopold Mozart -
Leopold Mozart (1719-1787) compositor i violinista alemany nascut a Augsburg. Tal com esmentava ahir, el d'avui és un d'aquells recordatoris especials. D'entrada, per l'il·lustre ciutadà protagonista, Leopold Mozart, un dels compositors que més estimo i més simpatia em desperten. També, per la magnitud i el caràcter solemne de la partitura que avui presentarem. I, òbviament, per poder-ho fer un diumenge, el dia musicalment predilecte de qui us escriu. Tot plegat conflueix en una conjunció musical ideal per a commemorar l'aniversari de decés, de dimarts dia 28, de Leopold Mozart. Situem-nos en context i fem una retrospectiva històrica per donar fe de la quantitat de visites que aquest espai ha fet a l'univers del pare de Mozart. I si bé avui parlarem tangencialment d'una de les tantes simfonies que Leopold va escriure, el nostre insaciable esperit tindrà per objecte d'estudi la grandiloqüent i sorprenent Missa Solemne en Do major la qual ha viscut, viu i de moment viurà en l'ostracisme tot i tenir, entre mans, la que probablement sigui la única edició existent, l'enregistrada l'any 1981. Anem amb peus de plom que avui la cosa promet, per tant, comencem i iniciem la història en una data probable de 1770, amb un marge d'error de 10 anys amunt i avall, a la bella i encantadora ciutat de Salzburg. Reconec que trobar el que puc considerar, sense embuts, un dels tresors més preuats de la meva col·lecció no va ser gens fàcil. La cerca va donar els seus fruïts i el plaer de poder compartir una missa solemne de Leopold Mozart no té preu. Ara bé, la confusió i el misteri han rodejat, i ho segueixen fent, la història de vida d'aquesta monumental obra. Catalogada d'entrada amb l'opus K115, per tant, atribuïda erròniament a Mozart fill, va viure durant molts anys sota l'aureola poderosa i llegendària del gran geni de la música sense gaires arguments en contra. No obstant, posteriors estudis més historicistes i sensiblement menys romàntics la van situar a l'òrbita del seu pare per múltiples raons.
+-+Salzburg+view.jpg "Johann Jacob Meier (1787-1858) - Salzburg view")
L'any 1860 Ludwig Köchel, el famós catalogador de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, va descobrir una missa, aparentment de Mozart, en mans de l'editor d'Offenbach. Decidit i convençut, la va assignar amb el número de catàleg 115 sense entrar en detalls. El 1876, l'empresa Breitkopf i Härtel, en un ambiciós pla d'edició de la totalitat de l'obra de Mozart, va publicar aquesta missa l'any 1887 sota l'entrada de la sèrie 24 número 28. No fou fins a principis del segle XX, any que es va decidir posar ordre cronològic a la música eclesiàstica de Mozart, que van començar a delimitar-ne el context musical, històric i formal d'una missa que van situar a Bologna l'any 1770. Ara bé, a diferència de la resta de misses, producció ingent de Mozart recordem, aquesta no tenia autògraf, per tant, l'autoria era indeterminada tot i que en aquell temps no dubtaven que era fruit de l'enginy creatiu del gran Wolfgang. Els dubtes s'iniciaren gràcies al meticulós estudi d'Alfred Einstein, no confondre amb el científic Albert Einstein, musicòleg i editor, que la situaria a l'entorn de la preciosa Missa Trinitatis K167, composta a Salzburg l'any 1773 i sota influència de Michael Haydn i Johann Ernst Eberlin, autors imprescindibles per entendre la magnitud i la potència musical de la Cort de Salzburg. Ja aleshores Einstein la qualificaria d'obra mestra d'un jove de només 17 anys. Einstein, fruit del caràcter inacabat de l'obra, creia que era degut a què l'Arquebisbe de Salzburg volia misses breus i no grans discursos musicals, fet incongruent amb el perfil d'aquesta missa solemne. Una discrepància no resolta i que deixava a l'aire una atribució de la qual ningú dubtava. En la posterior revisió del catàleg Köchel l'any 1965, es va modificar alguns dels comentaris referents a la monumental Missa en Do major tot afegint la possibilitat que Mozart l'hagués copiat d'un compositor desconegut. No s'esmentava, de moment, que pogués ser del seu pare. No seria fins uns anys més tard que Karl Pfannhauser determina una sèrie de coincidències formals d'aquesta missa amb un conjunt de peces orquestrals i vocals datades a Munich l'any 1764 i originaries de l'església de Sant Peter de Salzburg i firmades, ara sí, per Leopold Mozart. De fet, aquesta partitura havia estat inclosa en el Volum 4 del catàleg de Leopold Mozart, de 1908, del musicòleg Max Seiffert. El trencaclosques encaixava i es resolia en favor, en definitiva, d'un mestre del violí i d'un dels més fidels representants del classicisme musical.
La Missa Solemne en Do major, per a veus solistes, cor i orquestra de dos violins, viola, contrabaix, violoncel, flauta, dos trompes, dos trompetes, timbales i orgue, era de l'any 1764 i, efectivament, fruit del geni creatiu d'un Leopold Mozart permanentment a l'ombra del seu fill. En aquell temps, tot i el potencial del petit Mozart, no seria possible que la firmés ja que aquest només tenia 8 anys. Per tant, dubte resol i devaluació immediata d'una missa extraordinària, tan pel caràcter formal, pel mètode i pels recursos com per la instrumentació. La devaluació, malauradament i sota la dictadura del mercat, és evident tenint en compte que hem de recorre a una interpretació de 1981 degut a què, de moment, no ha tornat a ser editada. Per fortuna, la interpretació és sòbria, impactant i sorprenentment bona. Escrita en la forma de cantata napolitana, rarament usada en les convencions formals de Salzburg, contraposa elements contrapuntístics més barrocs amb la modernitat clàssica. La polifonia coral s'alterna amb les parts solistes concertants en forma d'ariosos. Aquesta és una evolució de l'estil d'Eberlin, mestre de capella de Salzburg en temps de Leopold. Per tant, Leopold busca nous recursos metodològics i els trobarà de la mà de l'austríac Johann Fux, influenciat per la tradició italiana dominant. Una partitura elaborada a consciència, amb un nivell d'exigència indiscutible i que mereix, sobradament, una revisió moderna que m'ensumo (és un desig i anhel) que els amics de Carus ben aviat realitzaran. Serà en posteriors estudis sistemàtics de la música de Mozart fill que aquesta missa pren rellevància ja que aquesta va ser, en mans del petit geni, un recurs recurrent i creatiu per elaborar algunes de les seves misses. Tutor de Mozart i gran compositor. Un regal pels sentits d'un dels representants més purs i genuïns del classicisme il·lustrat del segle XVIII!
La missa interpretada pel conjunt alemany Domkapelle Berlin, amb les veus i el cor del Chor der St. Hedwigs-Kathedrale Berlin i la direcció de Roland Bader.
Gaudiu i compartiu!
+-+Salzburg+view.jpg "Johann Jacob Meier (1787-1858) - Salzburg view")
Vista de Salzburg, obra de Johann Jacob Meier (1787-1858), pintor suís.
L'any 1860 Ludwig Köchel, el famós catalogador de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, va descobrir una missa, aparentment de Mozart, en mans de l'editor d'Offenbach. Decidit i convençut, la va assignar amb el número de catàleg 115 sense entrar en detalls. El 1876, l'empresa Breitkopf i Härtel, en un ambiciós pla d'edició de la totalitat de l'obra de Mozart, va publicar aquesta missa l'any 1887 sota l'entrada de la sèrie 24 número 28. No fou fins a principis del segle XX, any que es va decidir posar ordre cronològic a la música eclesiàstica de Mozart, que van començar a delimitar-ne el context musical, històric i formal d'una missa que van situar a Bologna l'any 1770. Ara bé, a diferència de la resta de misses, producció ingent de Mozart recordem, aquesta no tenia autògraf, per tant, l'autoria era indeterminada tot i que en aquell temps no dubtaven que era fruit de l'enginy creatiu del gran Wolfgang. Els dubtes s'iniciaren gràcies al meticulós estudi d'Alfred Einstein, no confondre amb el científic Albert Einstein, musicòleg i editor, que la situaria a l'entorn de la preciosa Missa Trinitatis K167, composta a Salzburg l'any 1773 i sota influència de Michael Haydn i Johann Ernst Eberlin, autors imprescindibles per entendre la magnitud i la potència musical de la Cort de Salzburg. Ja aleshores Einstein la qualificaria d'obra mestra d'un jove de només 17 anys. Einstein, fruit del caràcter inacabat de l'obra, creia que era degut a què l'Arquebisbe de Salzburg volia misses breus i no grans discursos musicals, fet incongruent amb el perfil d'aquesta missa solemne. Una discrepància no resolta i que deixava a l'aire una atribució de la qual ningú dubtava. En la posterior revisió del catàleg Köchel l'any 1965, es va modificar alguns dels comentaris referents a la monumental Missa en Do major tot afegint la possibilitat que Mozart l'hagués copiat d'un compositor desconegut. No s'esmentava, de moment, que pogués ser del seu pare. No seria fins uns anys més tard que Karl Pfannhauser determina una sèrie de coincidències formals d'aquesta missa amb un conjunt de peces orquestrals i vocals datades a Munich l'any 1764 i originaries de l'església de Sant Peter de Salzburg i firmades, ara sí, per Leopold Mozart. De fet, aquesta partitura havia estat inclosa en el Volum 4 del catàleg de Leopold Mozart, de 1908, del musicòleg Max Seiffert. El trencaclosques encaixava i es resolia en favor, en definitiva, d'un mestre del violí i d'un dels més fidels representants del classicisme musical.
La Missa Solemne en Do major, per a veus solistes, cor i orquestra de dos violins, viola, contrabaix, violoncel, flauta, dos trompes, dos trompetes, timbales i orgue, era de l'any 1764 i, efectivament, fruit del geni creatiu d'un Leopold Mozart permanentment a l'ombra del seu fill. En aquell temps, tot i el potencial del petit Mozart, no seria possible que la firmés ja que aquest només tenia 8 anys. Per tant, dubte resol i devaluació immediata d'una missa extraordinària, tan pel caràcter formal, pel mètode i pels recursos com per la instrumentació. La devaluació, malauradament i sota la dictadura del mercat, és evident tenint en compte que hem de recorre a una interpretació de 1981 degut a què, de moment, no ha tornat a ser editada. Per fortuna, la interpretació és sòbria, impactant i sorprenentment bona. Escrita en la forma de cantata napolitana, rarament usada en les convencions formals de Salzburg, contraposa elements contrapuntístics més barrocs amb la modernitat clàssica. La polifonia coral s'alterna amb les parts solistes concertants en forma d'ariosos. Aquesta és una evolució de l'estil d'Eberlin, mestre de capella de Salzburg en temps de Leopold. Per tant, Leopold busca nous recursos metodològics i els trobarà de la mà de l'austríac Johann Fux, influenciat per la tradició italiana dominant. Una partitura elaborada a consciència, amb un nivell d'exigència indiscutible i que mereix, sobradament, una revisió moderna que m'ensumo (és un desig i anhel) que els amics de Carus ben aviat realitzaran. Serà en posteriors estudis sistemàtics de la música de Mozart fill que aquesta missa pren rellevància ja que aquesta va ser, en mans del petit geni, un recurs recurrent i creatiu per elaborar algunes de les seves misses. Tutor de Mozart i gran compositor. Un regal pels sentits d'un dels representants més purs i genuïns del classicisme il·lustrat del segle XVIII!
La missa interpretada pel conjunt alemany Domkapelle Berlin, amb les veus i el cor del Chor der St. Hedwigs-Kathedrale Berlin i la direcció de Roland Bader.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Johann Georg Leopold Mozart (Augsburg, 14 de novembre de 1719 - Salzburg, 28 de maig de 1787)
IMSLP: Leopold Mozart (1719-1787)
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina