PAGANINI, Niccolò (1782-1840) - Variations on "Preghiera" from Rossini's "Mose"

Obra d'Eastman Johnson (1824-1906), pintor americà.

- En record del 173è aniversari del decés de Niccolò Paganini -

---

Niccolò Paganini (1782-1840) compositor, violinista i guitarrista italià nascut a Gènova. Iniciem setmana amb la visita a un dels més grans violinistes de la història de la música. Paganini, mediterrani de caràcter i d'esperit, va començar a interessar-se per la música de la mà del seu pare ja que amb només 5 anys aquest l'hi ensenyaria a tocar la mandolina, un instrument, per altra banda, característicament italià. Seria pocs anys més tard que iniciaria, la que ja seria pels segles dels segles, una apassionant història d'amor amb un instrument, el violí. De perfil poc acadèmic i més autodidacta, va acceptar a contracor la docència amb mestres de la categoria d'Alessandro Rolla. En el seu cas, la clau de l'èxit fou el seu talent natural innat i que va saber aplicar en sintonia perfecta amb el violí. Autònom en el sentit estricte de la paraula ja que efectuava gires en solitari, sense acompanyants, va esdevenir a escena com a estrella absolutament mediàtica. L'èxit, immediat, el va convertir en un personatge sensiblement popular i substancialment ric. Sobreactuava de tal manera, que era capaç d'emocionar les masses fins a extrems inimaginables. La posada en escena, típica de les estrelles, era de tal calibre que, segons diuen, feia plorar al públic d'emoció i, fins i tot, els desmais eren freqüents. Tot un personatge que interpretativament parlant va ser un autèntic geni però... també ho va ser component? Ara ho descobrirem. De fet, cal dir al seu favor que, tot i la recurrència amb què era sol·licitat arreu, també va dedicar el seu temps a la composició sistemàtica de temàtica principalment violinista. Concerts, capricis, fantasies, variacions d'obres d'altres autors, sonates... I a un nivell excel·lent tal com podrem comprovar. Avui, obres de violí acompanyades del piano. Poca cosa diré al respecte ja que l'espectacle sonor del violí en el conjunt de les obres és superb i tècnicament molt exigent. Temàtica rossiniana, una sonata, un moto perpetuo fantàstic i un dels seus capricis seran el conjunt d'obres que il·lustraran el seu virtuós art creatiu. Bona nota i perfecte motiu al·legòric per a recordar el més gran violinista de tots els temps, si més no coneguts, i que avui mereix, de forma absolutament justificada, un petit recordatori honorífic. La seva música viu en l'abundància i, per tant, no caldrà reivindicar excessivament un nom propi de la història de la cultura europea. Reconec, així mateix, un profund desconeixement de les seves obres. Conseqüentment, he optat per compartir un dels poquíssims testimonis que he gaudit de forma plena i emotiva. Piano i violí en conjunció i en harmonia per a electrocutar-nos de bellesa i per no oblidar un nom imprescindible per entendre la música, el de Paganini!

Interpretació a càrrec de Sergej Krylov al violí i Stefania Mormone al piano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Niccolò Paganini (Gènova, 27 d'octubre de 1782 - Niça, 27 de maig de 1840)
ARKIVMUSIC: Paganini / Sergei Krylov, Stefania Mormone

IMSLP: Niccolò Paganini (1782-1840)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!