FERREÑAC, Ramón (1763-1832) - Variaciones del Sr. Ferreñac

Obra de Juan Bautista Martínez del Mazo (c.1612-1667), pintor espanyol.

---

Ramón Ferreñac (1763-1832) compositor i organista espanyol nascut a Saragossa. Baixem el teló i comencem setmana musical tot posant la oïda i fent safareig al nostre veïnat més proper i en un context històric situat en la plenitud de l'edat d'or del classicisme europeu. Perquè en aquell temps d'abundància creativa la península ibèrica, tot i que a un nivell més difús i menys consistent, també va viure en l'apogeu de la cultura il·lustrada amb representants destacats i ben coneguts per tots nosaltres. Un dels noms desconeguts però particularment interessants de difondre i de recuperar va ser el de Ramon Ferreñac un mestre organista vinculat al llarg de tota una carrera existencial i professional a la Basílica del Pilar de la capital aragonesa. Fill de Manuel Ferreñac, músic i organista a la mateixa ciutat que el seu fill, es va educar musicalment amb ell en l'art interpretatiu i compositiu. I de fet, tot i no tenir gaires referències a l'entorn d'aquesta primera etapa més acadèmica que professional, sabem que va exercir el càrrec de mestre de capella de la Catedral d'Osca. El seu perfil impol·lut amb l'orgue el va promocionar ràpidament a Saragossa com a organista del Pilar. La fama del seu nom es va dispersar arreu de la península i, fins i tot, va tenir una bona oferta a la Catedral de Jaen la qual va rebutjar per l'oferiment i el bon jornal que l'hi van oferir a la mateixa ciutat de Saragossa. I si avui ens fixem en aquest personatge característic i profundament desconegut del repertori espanyol, és degut a una de les singularitats innovadores en l'ús del seu inseparable instrument, l'orgue. De fet, tot i saber-ne en prou feines quatre ratlles de la seva història de vida, sembla ser que Ferreñac fou dels primers compositors en escriure sonates per orgue a quatre mans. Pot semblar una fotesa sense importància però per un amant empedreït d'aquesta forma interpretativa amb l'orgue, aquest és un argument d'un pes i d'una potència determinant com per dedicar-li una entrada honorífica. En aquest sentit i en una de les poquíssimes edicions, possiblement la única existent de moment, enterament dedicades al seu univers creatiu, recuperaré tres de les seves partitures d'orgue a quatre mans que ens recordaran a tota una generació posterior d'italians romàntics experts en l'art de l'orgue a quatre mans. Per tant, vet aquí una de les fonts d'on els Morandi, Da Bergamo i molts altres van beure per tal que aquesta singular forma d'interpretar l'orgue visqués, durant un breu període, en l'abundància i el reconeixement que se'ns dubte mereix ja que el grau de dificultat i la bona coordinació són la clau de volta d'aquest singular univers sonor. Un plaer i una joia poder descobrir noves figures que malviuen en la foscor però que representen petites peces imprescindibles per tal de dimensionar la música, el Sant Grial del melòman!

A la interpretació els organistes José Luis González i Jesús Gonzalo.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Ramón Ferreñac (1763 - 1832)

AMAZON: Variaciones del Sr. Ferreñac

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: José Luis González Uriol - Jesús Gonzalo López – Música de Organo para Cuatro Manos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!