.jpg "Caravaggio - The Musicians (c.1595)")
Karl Kohaut (1726-1784) compositor i llaütista austríac nascut a Viena. D'ascendència bohèmia, en una setmana en què aquest territori ha estat un dels principals motors d'aquest espai, se'l considera un dels últims compositors, ferms i decidits, de llaüt barroc. En un temps en què aquest instrument apagava la seva dolça veu en favor de la guitarra, l'evolució natural del llaüt, Kohaut va ser un dels més fidels representants d'un instrument característicament associat al barroc. Diplomàtic i músic, va alternar la funció pública i l'art d'una forma solvent i àmpliament admirada. Violinista en els espectacles organitzats per Gottfried van Swieten, en què s'interpretaven sovint obres de Haydn i de Mozart amb els seus protagonistes en escena, va destacar tant bon punt va apartar el violí en favor del llaüt. L'art del segle XVIII és racional, metòdic i sistemàtic. Hereu del classicisme, Kohaut va aplicar aquests principis filosòfics il·lustrats a un instrument d'un temps en què aquesta filosofia no tenia decàleg. No obstant, va assolir un nivell i un virtuosisme específic i reconegut. No en va, alguns dels seus companys de concert van ser el mateix Mozart i el seu bon amic Joseph Haydn. I possiblement una de les curiositats a l'entorn del seu nom, a banda de la bona acollida dels seus concerts de llaüt, va ser la relacionada amb la seva música religiosa ja que les seves misses gaudien d'una presència sorprenent. Entre elles, la Missa Sancti Willibaldi que, en vida del seu autor, es va interpretar fins a 24 ocasions. Tant de bo i ben aviat en puguem parlar tot i que de moment serà difícil fer-ho ja que no existeix cap edició al respecte. Per tant, ja que no podrem parlar de litúrgia si que ho farem de música concertant. Llaüt en la seva màxima expressió tant en el preciós Concert en Fa major com en el Divertimento en Si bemoll major (publicat per un entusiasta alemany del llaüt de nom Johann Gottlieb Immanuel Breitkopf). Dues partitures en què el llaüt navega panxacontent i s'expressa melòdicament d'una forma concisa, plena i pròspera. Kohaut ens demostra una acadèmia i un meticulós coneixement del seu instrument ja que el combina, a la perfecció, amb els violins i el violoncel presents en aquesta edició. El concert es presenta en l'estructura tradicional si bé el tercer moviment, Tempo di Minuetto, adopta una característica més haydniana. Estil més evident en el Divertimento ja que aquest, de quatre moviments, és una partitura de cambra propera als famosos quartets de corda del seu contemporani. A diferència de demà, avui no celebrarem específicament cap efemèride especial. I no vull avançar esdeveniments però ja que demà serà l'últim diumenge de maig, ho celebraré d'una forma especial i amb plena sintonia amb un aniversari d'un dels compositors que més estimo. Això serà en unes hores, mentrestant, centrem la nostra oïda, refinada i exigent, en Kohaut autor del que espero, en un futur, poder dedicar una entrada dominical ja que, evidentment, voldrà dir que una de les seves vuit misses que va escriure ha estat, per fi, editada. Anhelarem aquest desig tot divagant plaentment per les sonoritats melòdiques del llaüt, un instrument tan fascinant com elegant!
A la interpretació el llaütista John Schneiderman amb el conjunt Galanterie.
Gaudiu i compartiu!
A la interpretació el llaütista John Schneiderman amb el conjunt Galanterie.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
PRESTOCLASSICAL: Karl Kohaut: Lute Concertos
IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina