dimarts, 28 de maig del 2013

REICHA, Antonin (1770-1836) - Piano Trios

Gustave Courbet - Young Ladies on the bank of the Seine (fragment c.1857)
Obra de Gustave Courbet (1819-1877), pintor francès.


- En record del 177è aniversari del decés d'Antonin Reicha -



Antonin Reicha (1770-1836) compositor i flautista bohemi nascut a Praga. Seguim l'estela suggerent i encisadora de l'escola bohèmia per a retrobar-nos amb un vell i estimat conegut nostre. Efectivament, Antonin Reicha o Rejcha, ha estat el protagonista en aquest espai amb anterioritat. Parlar-ne és una obligació ja que ell va ser un dels compositors de transició entre allò que coneixem amb el nom de classicisme i la nova doctrina poètica i llibertària romàntica. Adoctrinat artísticament pel seu oncle, el violoncel·lista Josef Reicha, va traslladar la seva vida a la ciutat alemanya de Bonn des d'on promocionaria com a flautista a la Hofkapelle local i sota direcció, en aquell temps, del mestre italià Andrea Luchesi. Un càrrec de flautista que compartiria, en la mateixa orquestra, amb un jove i desconegut violista de nom BeethovenI si bé és dramàticament evident que al nostre territori el fet de nombrar el seu nom genera indiferència, a gran part d'Europa és ben conegut. I no tan sols pel fet que va treballar i viure a Viena, Bonn i finalment a París, sinó per la contribució transcendental en algunes de les formalitats de la música i dels seus gèneres, entre ells, els del quintet de vent. Reputat professor a la capital francesa, els seus alumnes, vist en perspectiva històrica, van ser autèntics genis de la música com Franz Liszt, Berlioz o l'extraordinari Gounod. Per tant, és una injustícia que al nostre encantador país el seu nom resulti si més no desconegut per no dir, amb pena, menystingut. Avui, tanmateix, i fidels als estatuts d'aquest espai, farem justícia a un temps i a un espai en què Reicha destacava de forma efectiva i lluent. Ens haurem de situar, això sí, a l'any 1824 i en ple regnat musical d'un Beethoven que estrenaria, el 7 de maig d'aquell any, la última de les seves simfonies. Doncs bé, Reicha, a qui no compararem amb Beethoven, tot i que estèticament podríem establir algunes similituds, va publicar aquell mateix any el seu opus 101, és a dir, una sèrie numèrica de sis trios de piano amb acompanyament de violoncel i violí. Avui recuperarem un d'ells, concretament el Trio de piano número 3 en Do major. Dedicat al seu bon amic Amedee Ardisson, és una obra de cambra de quatre moviments que hauríem d'encabir-la en el mètode clàssic 2.0. Argot lingüístic per definir la música romàntica seguidora i fidel, encara, del formalisme estètic del segle XVIII tot i que adaptada, de forma sensacional, a les noves innovacions tècniques i instrumentals. Menys imaginatius que els seus quintets de vent, no deixaran indiferent fruit d'una tremenda qualitat tan interpretativa com compositiva. Pintura francesa per recordar un autor bohemi plàcidament instal·lat a París durant bona part de la seva vida. Dia de temps apàtic que fa decaure l'ànim i ennuvola la ment. Per sort, la música és un dels millors arguments per commoure l'esperit i despertar-nos un somriure. Ahir, al reescoltar aquests preciosos trios de piano, no deixava de sentir un benestar immaterial permanent que em feia pensar en la força intangible de la vibració de l'aire d'una forma melòdica i coherent. Reicha ho va fer realitat amb un repertori extens i brillant i nosaltres, avui que el recordem amb la seva música, així ho celebrarem et in secula seculorum!

Interpretació a càrrec del Guarneri Trio Prague.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Hola Pau!
    Una auténtica delicia el trío de Reicha. Es injusto que se le conozca principalmente por sus quintetos de viento (que son espléndidos, sin duda) porque el resto de su música de cámara, al menos la que he tenido oportunidad de escuchar, me ha parecido excelente. Recuerdo, por ejemplo, sus tres quintetos para cello y cuarteto de cuerda los cuales me produjeron esa sensación de bienestar que describes en el artículo.
    Para finalizar, agradecer una vez más (nunca serán demasiadas) tu infinita generosidad y espléndido trabajo en el blog que, dicho sea de paso, desde un punto de vista estético, es también inmejorable.
    Muchas Gracias Pau!
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!

      Sin duda fueron una sorpresa para mi acostumbrados, como bien dices, a sus quintetos de viento. Reicha aún tiene mucho que decir en este espacio ya que también deberemos fijarnos en su precioso réquiem, otras obras sacras y sus numerosas sinfonías...

      Y gracias de nuevo por tu agradecimiento. La armonía visual debe ser igual o más intensa que la sonora por eso la organización estética me ayuda a tener sistematizado tanto el contenido como el método de elaboración de esta web.
      Además, con tantas y tantas pinturas a nuestra disposición y a una resolución tan increíble no cuesta demasiado porqué la historia del arte es tan emocionante como la historia de la música!

      Muchas gracias!
      Salut!
      Pau

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina