Obra de Théodore Géricault (1791-1824), pintor francès (1)
- Recordatori de William Billings -
En el dia de la commemoració del seu 213è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Jean-Louis André Théodore Gericault (Rouen, França, 26 de setembre de 1791 - París, 26 de gener de 1824), va ser un pintor francès. Tot i néixer a finals del XVIII, el seu estil representa a l'artista romàntic tot i tenir una vida curta i turmentada generant llegendes i mites a l'entorn del seu nom. La seva obra més coneguda és El rai de la Medusa. Nascut en una família benestant de Rouen, Géricault va estudiar en els tallers dels pintors Carle Vernet (on va conèixer el seu fill Horace) i Pierre Guérin abans d'inscriure's a l'Escola de Belles Arts de París. La seva primera gran obra, Oficial de caçadors a la càrrega, exhibida al Saló de París el 1812, va revelar la influència de l'estil de Rubens i un interès en la representació d'un assumpte contemporani. Tot i alguns èxits i després de fracassar en el concurs del gran Premi de Roma, va decidir viatjar a Itàlia pel seu compte. En aquest sentit, va quedar molt impressionat amb els pintors del Renaixement italià, especialment davant Miquel Àngel, així com davant el flamenc Rubens. Aquest viatge a Florència i Roma (1816-17) va ser provocat, en part, per la necessitat de fugir d'un embolic romàntic amb la seva tieta, a qui va deixar embarassada. Des dels inicis de la seva carrera, Géricault va demostrar detalls de qualitat que el distingeixen clarament dels pintors neoclàssics de l'escola de Jacques-Louis David. En efecte, va preferir tractar temes de la vida quotidiana, elevant-la a la categoria de fets heroics. Els seus quadres mostren la desesperació i el patiment de la gent, passa aviat a ser el pintor romàntic més representatiu però, per independència d'estil i caràcter poc dòcil, Géricault es va mantenir al marge dels grans encàrrecs oficials, un gènere que sí va seduir Delacroix. Afectat d'una dolorosa malaltia, possiblement càncer d'ossos, Géricault va passar els seus últims anys sense poder dur a terme pintures de gran format. Va produir diverses litografies amb ajuda de l'artesà Eugène Lami.
Font: En català: Théodore Géricault (1791-1824) - En castellano: Théodore Géricault (1791-1824) - In english: Théodore Géricault (1791-1824) - Altres: Théodore Géricault (1791-1824)
William Billings (Boston, 7 d'octubre de 1746 - Boston, 26 setembre de 1800) va ser un compositor d'himnes nord-americà. El seu ofici era el d'adober, per tant, en gran mesura va ser un autèntic autodidacta de la música. El seu estil autòcton i únic, va representar els valors distintius de la naixent Amèrica del Nord. El seu recull New England Psalm-Singer de 1770, va ser la primera col·lecció de música nord-americana publicada. De la mateixa manera que moltes de les altres recopilacions com, per exemple, The Singing Master's Assistant de 1778 i The Continental Harmony de 1794. Billings, va néixer i morir a Boston, Massachusetts. A l'edat de 14 anys, degut a la mort del seu pare, va haver de deixar l'educació formal. Va aprendre l'ofici d'adober i no va rebre entrenament formal i reglat en música. El seu aspecte físic era, en certa forma, deplorable: "Tenia un ull i un braç deformats i una veu aspra. Era coix d'una cama i era un gran addicte al tabac". Casat i amb sis fills, Billings va morir en la pobresa el 26 de setembre de 1800. El seu funeral va ser anunciat al Centinel Columbian. "Ha mort el Sr William Billings, el cèlebre compositor de música. El seu funeral serà demà a les 4:00 pm a la casa de la senyora Amos Penniman, al carrer de la Cambra, West-Boston". Amb poques o nul·les nocions formals, Billings va començar a compondre les seves pròpies peces, de vegades, es diu, escrivint amb guix a les parets del seu taller mentre treballava. Aviat va completar el seu primer llibre de cançons, La Nova-Anglaterra Salm-Singer, una col·lecció de més d'un centenar d'obres, que va publicar pel seu compte el 1770. En la seva excel·lent biografia de Billings, David McKay i Richard Crawford (McKay, David P., and Richard Crawford. William Billings of Boston. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1975) descriuen la importància de l'obra:
- The New-England Psalm-Singer (1770)
- The Singing Master's Assistant (1778)
- Music in Miniature (1779)
- The Psalm-Singer's Amusement (1781)
- The Suffolk Harmony (1786)
- The Continental Harmony (1794)
Per altra banda, la seva forma musical s'estructurava de la forma següent:
- Psalm-tunes són els versets dels salms de la Bíblia de diferents longituds.
- Hymn-tunes són himnes litúrgics que no es basen en els salms.
- Fuging-tunes són salms o himnes amb l'adició de seccions fugades.
- Anthems són himnes en prosa relativament extenses.
- Set-pieces són obres extenses, semblants als himnes, però amb texts poètics.
- Canons són obres en què la melodia és imitada per altres veus que entren en diferents intervals.
La música de Billings podia ser forta i commovedora, com en la seva cançó patriòtica "Chester", extasiant com en el seu himne "Àfrica" o bé elaborada i de celebració com en el seu "Easter hymn". Aquest últim ens recordarà i ens sonarà, més aviat, com un cor Handelià en miniatura, cantat a capella. Com era d'esperar d'un compositor que estava molt a prop de les seves arrels en la música popular, la música de Billings mostra una puresa sorprenent i genuïna.
"Seria difícil trobar una altra publicació única en la història de la música americana en què la prioritat, en la seva concepció, fos la compilació sistemàtica de cançons, himnes i salms populars i tradicionals. La recollida per Billings, tot i existir una dotzena de compositors americans de salms i cançons publicades abans de 1770, multiplica aquesta xifra per deu. Va ser la primera compilació publicada de música estrictament americana. Per altra banda, va ser el primer llibre de partitures produït per un sol compositor nord-americà."Pràcticament, tota la música de Billings va ser escrita per a cor de quatre parts, cantant a capella. Els seus himnes i antífones van ser publicats, bàsicament, en les diferents col·leccions aglutinades de la següent manera:
- The New-England Psalm-Singer (1770)
- The Singing Master's Assistant (1778)
- Music in Miniature (1779)
- The Psalm-Singer's Amusement (1781)
- The Suffolk Harmony (1786)
- The Continental Harmony (1794)
Per altra banda, la seva forma musical s'estructurava de la forma següent:
- Psalm-tunes són els versets dels salms de la Bíblia de diferents longituds.
- Hymn-tunes són himnes litúrgics que no es basen en els salms.
- Fuging-tunes són salms o himnes amb l'adició de seccions fugades.
- Anthems són himnes en prosa relativament extenses.
- Set-pieces són obres extenses, semblants als himnes, però amb texts poètics.
- Canons són obres en què la melodia és imitada per altres veus que entren en diferents intervals.
La música de Billings podia ser forta i commovedora, com en la seva cançó patriòtica "Chester", extasiant com en el seu himne "Àfrica" o bé elaborada i de celebració com en el seu "Easter hymn". Aquest últim ens recordarà i ens sonarà, més aviat, com un cor Handelià en miniatura, cantat a capella. Com era d'esperar d'un compositor que estava molt a prop de les seves arrels en la música popular, la música de Billings mostra una puresa sorprenent i genuïna.
Font: En català: No disponible - En castellano: William Billings (1746-1800) - In english: William Billings (1746-1800) - Altres: William Billings (1746-1800)
Parlem amb veu pròpia...
Probablement, Billings és un dels autors més singulars i, en qualsevol cas, un nom propi de la història de la música. Potser no ens ho sembla, però hi ha diverses raons que ens deixen intuir el per què. La primera és clara ja que és el primeríssim compositor (d'àmplia difusió) de factura nord-americana. La segona, és el caràcter i la metodologia del seu treball, de perfil íntegrament autodidacta amb el "sobrecost" d'aprenentatge que aquest fet comporta. Tercer, el motiu pròpiament de la seva música, tradicional i d'arrel popular de la Nova Anglaterra fet pel qual, a nivell històric, té un valor incalculable. I quart, tot i que podríem afegir més motius, per la bellesa i la puresa de la seva música. Aquests són alguns dels arguments, des de la meva perspectiva, que situen a Billings al capdavant de la música del segle XVIII als EUA. La d'avui, així mateix, no és la primera de les visites que aquest espai dedica, monogràficament, a Billings ja que anteriorment ja ho havíem fet. En aquella ocasió, el cant coral es veia complementat per la orquestra. Una orquestració contemporània ja que Billings arranjava poesies, salms, himnes o antífones per ser cantades a capella. Les d'avui, en una esplèndida edició per nom Early American Choral Music, està íntegrament dedicada a Billings i en la seva concepció original, és a dir, cant coral sense instrumentació. El resultat és pot resumir amb una paraula: Superb. Especialment, el Salm 42 "As the Hart panteth", em té el cor robat. Però no serà la única del dia ja que l'acompanyarà "Jordan" extret, com moltes de les partitures de Billings, de la literatura poètica d'Isaac Watts, conegut amb el sobrenom del "Pare dels himnes anglesos". O Praise the Lord of Heaven, amb un preciós al·leluia final, Hear my Prayer i el famós himne "Handelià" Easter Anthem: The Lord is ris'n indeed completaran el repertori del dia. En definitiva, i sense pal·liatius possibles, un autèntic regal!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: William Billings (1746-1800)
SPOTIFY: Paul Hillier – Early American Choral Music Vol. 1: Anthems and Fuging Tunes by William Billings
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi Pau,
ResponEliminaI have just ordered the 10 CD's "Ave Maria" after You had me listening to this music.
Thank You for putting me on the right track ;-)
Greetings,
Peter
:-)
EliminaGreetings!
Greetings once again,I was wondering if it were possable to re-up the links to all the william billings musics by His majesties clerks??Thankyou for your help and consideration!Cheers!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina