PURCELL, Henry (1659-1695) - The Harpsichord Music

Obra de Maria van Oosterwijck (1630–1693), pintora holandesa (1)

- Recordatori d'Henry Purcell -

En el dia de la celebració del seu 354è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Maria van Oosterwijk o Oosterwyck (Nootdorp, 1630 - Uitdam, 1693) va ser una pintora neerlandesa barroca especialitzada en natures mortes. Va ser molt popular entre la noblesa europea ja que l'emperador Romanogermànic, Leopold I, Lluís XIV de França o Guillem III d'Anglaterra l'admiraven. Però, malgrat el seu èxit, no va ser mai admesa al gremi artístic per la seva condició de dona. Segons el pintor i escriptor sobre art Arnold Houbraken, Maria va estudiar amb el pintor de flors Davidsz de Heem. Com a dona dedicada professionalment a la pintura, va haver d'enfrontar el greu problema d'aconseguir un assistent, ja que els joves preferien ser ajudants de pintors homes ja poques eren les dones dedicades a aquest "tipus de tasques" artístiques. Per tant, Maria va haver d'entrenar a la seva criada domèstica, Geertje Pieters, en la preparació de les pintures. Alhora, també la va instruir en l'art del dibuix. Més tard, sorprenentment, la pròpia Geertje va arribar a vendre les seves pròpies pintures. Va ser ella qui va explicar, a Houbraken, una anècdota sobre les intencions del pintor Willem van Aelst respecte a Maria. El vell pintor, qui podia accedir a l'estudi de l'artista des del darrera de casa, insistia en les seves proposicions amoroses. Maria havia posat com a condició a la seva acceptació que ell s'assegués a pintar en l'estudi d'ella deu hores al dia durant un any per poder fer un seguiment dels seus hàbits de treball. Com Willem no va complir amb l'estipulat, Maria va continuar amb la seva vida independent. Maria és més coneguda per les seves pintures de temes florals, però també aprofundí en una classe particular de natura morta anomenada "Vanitas" (Vanitat), molt comú durant la època barroca, especialment, a Holanda, que inclou objectes d'alt valor simbòlic. A aquest tema pertany seva primera obra datada el 1668. Sovint, com la pintora Clara Peeters, Maria dibuixava el seu autoretrat reflectit en algun objecte a manera de signatura. Els seus bodegons contenen monedes, instruments musicals, gots, insectes, fruites i flors. Els seus arranjaments es situen sobre un fons fosc que contrasta amb el colorit brillant de les flors, que inclouen, generalment, tulipes i algun gira-sol a la part alta de la composició. La seva vida la va dedicar, enterament, a la pintura fins a l'any de la seva mort el 1693, als 63 anys. Tot i així, la seva producció no va ser molt extensa a causa de la complexitat dels seus treballs i a la seva manera de pintar lenta, precisa i extraordinàriament detallada.

Font: En català: Maria van Oosterwijck (1630–1693) - En castellano: Maria van Oosterwijck (1630–1693) - In english: Maria van Oosterwijck (1630–1693) - Altres: Maria van Oosterwijck (1630–1693)

---

Parlem de Música...

Henry Purcell (10 de setembre de 1659 - 21 de novembre de 1695) va ser un compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que Händel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany. Purcell va incorporar elements estilístics italians i francesos, però va desenvolupar un peculiar estil musical anglès. Purcell va néixer a St Ann's Lane, Old Pye Street, Westminster. Son pare, Henry Purcell, era un cavaller de la Chapel Royal, i va cantar en la coronació del rei Carles II d'Anglaterra. Henry el vell va tenir tres fills, Edward, Henry, i Daniel. Daniel Purcell (m. 1717), el més jove dels tres germans, va ser també un compositor prolífic. Després de la mort del pare l'any 1664, el jove Henry Purcell va ser posat sota la custòdia del seu oncle, Thomas Purcell (m. 1682), qui va mostrar envers ell un gran afecte i cura. Thomas era també un cavaller de la Capella de sa Majestat, i va aconseguir que Henry fóra admès com a membre del cor. Henry va estudiar primer sota el mestratge del capità Henry Cooke (m. 1672), mestre d'infants, i després amb Pelham Humfrey (m. 1674), successor de Cooke. Es creu que Purcell va començar a compondre música a l'edat de nou anys; però la primera obra de la que es té constància certa és una Oda per a l'aniversari del rei, composta l'any 1670. Tanmateix, la data d'aquesta composició és encara incerta, malgrat la gran quantitat de recerques que s'han dut a terme. Després de la mort de Humfrey, Purcell va continuar estudiant amb el Dr. John Blow. Va assistir a la Westminster School i l'any 1676 va aconseguir treball com a organista, a l'Abadia de Westminster. L'any 1680, Blow, que havia accedit al lloc d'organista de l'Abadia de Westminster el 1669, va dimitir en favor del seu deixeble, que llavors tenia vint-i-dos anys. Aleshores Purcell es va dedicar completament a la composició de música religiosa, i durant sis anys va abandonar el teatre. Poc després del casament de Purcell el 1682, a la mort d'Edmund Lowe, va ocupar el lloc d'organista de la Chapel-Royal, una ocupació que podia simultanejar amb el seu treball a l'Abadia de Westminster. El seu fill primogènit va nàixer aquest mateix any. La seu primera obra publicada, Dotze Sonates, va sortir l'any 1683. Durant uns quants anys va estar molt ocupat en la composició de música religiosa, odes adreçades al rei i a la família reial, i altres obres semblants. El 1685 va compondre les seues dues més exquisides antífones, I was glad i My heart is inditing, per a la coronació de Jaume II d'Anglaterra. Les composicions de Purcell engloben tots els gèneres coneguts de l'època i actualment gaudeixen de la promoció i del reconeixement absolut sent Purcell una de les figures més prominents de la història.de la música barroca

Font: En català: Henry Purcell (1659-1695) - En castellano: Henry Purcell (1659-1695) - In english: Henry Purcell (1659-1695) - Altres: Henry Purcell (1659-1695)

---

Parlem amb veu pròpia...

Una de les peculiaritats d'aquest espai és sovint l'ordre caòtic en la presentació dels compositors. L'exemple d'avui és prou evident ja que Henry Purcell, un dels autors més importants de la història, no havia estat, encara, protagonista en plenitud de glòria. I la curiositat radica en el fet que, si fem un ràpid repàs a la història del bloc observarem un Purcell, el del seu germà Daniel i amb una música instrumental preciosa. Avui, uns bons dies després d'aquella enigmàtica presentació purcelliana, redescobrirem al Purcell de sempre, l'anglès més universal amb el permís d'un Händel anglòfil per convicció o per interès però alemany al cap i a la fi. Per tant, el simpàtic Purcell, autor d'incomptables obres religioses que de ben segur un bon dia recuperaré i que, magistralment, va recorre tota una història de música impressionant i per fortuna nostra degudament recuperada, editada i classificada en el nostre espai-temps. Avui, l'exemple serà exclusivament instrumental i amb especial incidència amb un instrument que, personalment i els que em coneixen ho saben i ho respecten (o no), em té el cor robat. El clavicèmbal, en totes les seves variants, és un dels instruments més estimats. No puc sinó rendir-me a la seva delicada sonoritat de forma permanent. I en nom del gran i únic Henry Purcell, avui honrarem el seu nom amb una compilació esplèndida, descatalogada per altra banda, d'una part important del seu opus de clavecí. Una suite, una marxa, danses, lliçons... tot plegat per a donar a conèixer una ínfima part d'un Purcell que, en sí mateix, va ser una enciclopèdia integral i magistral de música. Perquè, evidentment, parlar-ne no ha de ser un dret sinó un absolut deure i possiblement amb més motiu el dia de la oportuna celebració del seu aniversari!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Robert Wolley

AMAZON: Complete Harpsichord Music (Robert Wolley)

IMSLP: Henry Purcell (1659-1695)

CPDL: Henry Purcell (1659-1695)

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!