BOELLMANN, Léon (1862-1897) - Organ Works

Obra de John William Godward (1861-1922), pintor anglès (1)

- Recordatori de Léon Boëllmann -

En el dia de la celebració del seu 151è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

John William Godward (9 d'agost de 1861 - 13 desembre 1922) va ser un pintor artístic anglès del final de les eres Prerrafaelista i Neoclassicista. En clara sintonia amb el seu protector Sir Lawrence Alma-Tadema, el seu estil artístic va decaure en favor de pintors com Picasso. Es va suïcidar a l'edat de 61 anys i es diu que va escriure en la seva nota de suïcidi que el món no era prou gran per a ell i un Picasso. La seva família, que havia desaprovat la seva vocació creativa, es va avergonyir del seu suïcidi i va cremar part dels seus papers. No es coneixen fotografies de Godward. Va exposar a la Royal Academy a partir de 1887. Quan es va traslladar a Itàlia amb una de les seves models el 1912, la seva família va trencar tot contacte amb ell i va tallar la seva imatge dels quadres de la família. Godward va tornar a Anglaterra el 1919 on va morir el 1922. Una de les seves pintures més conegudes és "Dolce far Niente" (1904), actualment a la col·lecció Andrew Lloyd Webber. Godward era un Victorià-Neoclassicista i, per tant, un seguidor de la obra de Frederic Leighton. La seva obra és més propera, així mateix, a la de Sir Lawrence Alma- Tadema, amb qui va compartir el gust per la interpretació d'arquitectura clàssica, en particular, les restes d'edificis construïts en marbre. La major part de les imatges existents de Godward mostren dones amb vestits clàssics amb un fons paisatgístic, tot i que també hi trobarem algunes figures seminues o totalment nues. Els títols de les seves obres reflecteixen la font d'inspiració de Godward: Les Civilitzacions clàssiques, més notablement el cas de la Roma Antiga i en ocasions la Grècia Antiga que proporciona llaços artístics, encara que en un grau més limitat, amb Frederic Leighton. 

Font: En català: No disponible - En castellano: John William Godward (1861-1922) - In english: John William Godward (1861-1922) - Altres: John William Godward (1861-1922)

---

Parlem de Música...

Léon Boëllmann (Ensisheim, 25 de setembre de 1862 - París, 11 d'octubre de 1897) va ser un compositor i organista francès d'origen alsacià. La seva composició més coneguda es la Suite gothique (1895), que forma part del repertori habitual per a orgue, especialment la dramàtica Toccata. Boëllmann va néixer en Ensisheim, Haut-Rhin, fill d'un farmacèutic. El 1871, amb nou anys, començà a l'École de Musique Classique et Religieuse (L'École Niedermeyer) a París, on estudià amb el director, Gustave Lefèvre i amb Eugène Gigout. Boëllmann va guanyar, allà, els seus primers guardons en piano, orgue, countrapunt, fuga, cant pla i composició. Després de la seva graduació el 1881, Boëllmann fou contractat com a sub-organista a l'Església Saint-Vincent-de-Paul a París, i sis anys després fou nomenat cantor i "organiste titulaire", una posició que va conservar la resta dels seus dies. Com a compositor, va ser capaç de combinar la força commovedora del romanticisme amb la modernitat conservadora de la música simfònica i de cambra de l'impressionisme musical, que també s'explica per la marcada influència de Camille Saint-Saëns. Va morir, probablement de tuberculosis i amb només 35 anys, a París l'octubre de 1897.

Font: En català: Léon Boëllmann (1862-1897) - En castellano: Léon Boëllmann (1862-1897) - In english: Léon Boëllmann (1862-1897) - Altres: Léon Boëllmann (1862-1897)

---

Parlem amb veu pròpia...

Reconec absoluta ignorància musical relacionada amb Léon Boëlmann, de fet, abans de saber que avui es commemorava el seu aniversari de naixement, no havia escoltat el seu nom. Exemple, en qualsevol cas, de la sobreabundància d'autors i músiques que, si ho mirem amb perspectiva, són el testimoni de l'exhaustiu treball de recerca que s'ha fet però que, encara, s'ha de fer. I curiosament, el cas d'avui, emmarcat en la tradició organística francesa romàntica, gens menyspreable en quantitat i en qualitat, viu en la relativa abundància d'edicions del seu repertori. Situat a finals del segle XIX, en un espai de transició i de noves prospeccions musicals, el seu estil s'emmarca en la música d'orgue de Saint Saens. I com tantes vegades diré l'orgue, tot i tenir l'aureola, merescuda històricament, d'instrument d'església, el cert és que la música romàntica francesa en aquest sentit s'allunya, en general, de l'etiqueta eclesiàstica per a situar-se, per ella mateixa, en una nova corrent estètica i formal singular i que avui podem identificar i delimitar amb certa precisió. Widor, Franck, Guilmant, Vierne, Gigout, o el mateix Saint Saens són fidels representants d'aquest moviment en què Boëlmann, malaguanyat amb només 35 anys, va viure i va desenvolupar el seu art organístic. Avui, en nom seu, recuperarem la seva obra més internacional, la Suite Gòtica opus 25, conjuntament amb el seu Offertoire sur des Noels, Fantasie i Choral. Tots ells ens ajudaran a conèixer i a situar en context al desconegut i sorprenent protagonista del dia!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Helga Schauerte (organ)

PRESTOCLASSICAL: Léon Boëllmann: Organ Works

IMSLP: Léon Boellmann (1862-1897)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Helga Schauerte – Léon Boëllmann: Les organistes de Paris à la Belle Époque, vol. 1

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!