Obra de Sir Peter Francis Lewis Bourgeois (1753-1811), pintor anglès (1)
- Recordatori de Karol Kurpinski -
En el dia de la commemoració del seu 156è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Sir Peter Francis Lewis Bourgeois (1753-1811) va ser un pintor de paisatges i de fet històrics i pintor de la cort de rei George III del Regne Unit. També es va convertir en un comerciant d'art i col·leccionista juntament amb Margaret i Noel Desenfans, amb qui va fundar la Dulwich Picture Gallery a Londres. Va néixer a Gran Bretanya, però era d'ascendència suïssa. Els seus inicis en la pintura van ser com a alumne de Philip James de Loutherbourg. El 1776, a l'edat de vint anys, Bourgeois, va fer una gira per Europa. A Varsòvia es va reunir amb el bisbe Michal Jerzy Poniatowski, primer de Polònia i germà del rei polonès, Stanislaw II. En el mateix any, el seu protector, Noel Desenfans, es va casar amb Margaret Morris, una hereva i germana de l'industrial Swansea, John Morris. Per la dècada de 1780 Margaret i Noel Desenfans van anar recollint imatges i tractant discretament. Burgesa vivia amb ells a casa a Charlotte (ara Hallam) Street, Londres. En desembre 1787 burgesa va ser triat soci de la Reial Acadèmia. Ell seria triat membre de ple dret l'11 de febrer de 1793, quan va donar un paisatge com la seva obra diploma. El 1791 quan Michal Poniatowski, amic de Bourgeois, va visitar Londres, li va encarregar que pintés un retrat del rei Stanislaw II per la qual cosa Bourgeois va rebre un dels premis més importants de Polònia, el "Merentibus" (ara a la Dulwich Picture Gallery, Londres), fet que va influir al rei George III per tal d'atorgar-li el dret britànic de portar el nom de Sir. Mentrestant a Londres, Michel Poniatowski va procurar obtenir el dret per tal de formar una col·lecció reial a Polònia. El 1794 va ser nomenat pintor de paisatges oficial del rei George III.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Sir Peter Francis Lewis Bourgeois (1753-1811) - Altres: Sir Peter Francis Lewis Bourgeois (1753-1811)
Karol Kazimierz Kurpiński (6 de març de 1785, Włoszakowice - 18 de setembre de 1857, Warsaw) va ser un compositor polonès, director d'orquestra i pedagog. Kurpinski va començar els seus estudis amb el seu pare, Marcin Kurpinski, un organista. Amb només 12 anys, es va convertir en organista (!) d'una església a Sarnowa a la vora de Rawicz, on el seu oncle Karol Wanski n'era un dels mossens. El 1800 el seu altre oncle, el violoncel·lista Roch Wanski, el va posar en contacte amb el comte Feliks Polanowski, a la vora de Lviv, ja que tenia una orquestra privada en la qual Wanski n'era membre. Aquest fet en va facilitar l'accés d'un jove Kurpinski. Seria en aquell ambient, pels vols de 1808, que Kurpinski va compondre la seva primera òpera, Pygmalion. El 1810 es va instal·lar a Varsòvia i amb l'ajuda de Józef Elsner va esdevenir director de l'Òpera de Varsòvia, càrrec que va ocupar fins el 1840. Alhora, va ensenyar música a diverses escoles importants, incloent-hi una que ell mateix va fundar. El 1815 es va convertir en membre d'algunes societats musicals a Polònia i a l'estranger, incloent la Société des Enfants d'Apollon a París. Es va convertir en mestre de capella de la capella reial de Polònia el 1819 i va rebre un premi a la seva trajectòria pels seus importants serveis en favor de la música. El 1820 va fundar i va editar el primer butlletí de música polonesa i va ser condecorat amb l'Ordre de Sant Estanislao el 1823. Kurpinski va ser el representant més destacat, conjuntament amb Elsner, del classicisme polonès i possiblement el més important del segle XIX abans de la irrupció fulgurant de Frédéric Chopin. El seu estil va ajudar a establir les bases d'una forma tradicional d'arrel nacional i va sembrar les bases de la música romàntica polonesa. Va contribuir al desenvolupament de la òpera polonesa, va promoure la introducció de nous dispositius musicals i va forjar un nou model d'expressió. Va morir el 18 de setembre de 1857 a Varsòvia, a l'edat de 72 anys.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Karol Kurpinski (1785-1857) - Altres: Karol Kurpinski (1785-1857)
Parlem amb veu pròpia...
Avui haurem de mirar endarrere en el temps per a trobar-hi algunes de les edicions, de les ben poques cal dir-ho i remarcar-ho, de Kurpinski. En aquest sentit, per tal de commemorar-lo en aquest dia de record, he focalitzat el discurs musical en dos registres, un instrumental i l'altre líric. De fet, són poques les ocasions que en aquest espai es recupera òpera en sentit estricte de la paraula. Avui, tot i aquest principi no escrit, ho farem en nom d'una producció poc ortodoxa en sí mateixa i que ens ajudarà a entendre l'autor d'avui. Henry VI at the Hunt és una òpera-comèdia d'un acte, relativament breu, en què s'entrellacen amors i desamors reials, caceres i situacions absurdes en la que sembla ser una crítica a les autoritats poloneses d'aleshores fins el punt que va ser prohibida sine die. Divertida, mordaç per qui entengui el polonès i musicalment entretinguda. Malauradament, al ser gravacions històriques (la òpera és un enregistrament de 1976) el so se'n ressent. Tanmateix, per tal de poder intuir i poder forjar una idea de qui va ser i què va fer el tal Kurpinski, hem de mirar retrospectivament perquè actualment, i de forma incomprensible, el seu nom viu en l'ostracisme més absolut. El segon exemple, també de fa una colla d'anys, el trobarem en la obertura Kalmora, czyli Prawo ojcowskie Amerykanow (Kalmora o el dret patern dels americans). Exemple d'obertura operística característic i recuperat d'una edició "prehistòrica". Desitgem no haver d'esperar fins al 2085, és a dir a 300 anys del naixement de Kurpinski, per tornar-ne a parlar ja que molts dels aquí presents no hi arribarem a temps!
Gaudiu i compartiu!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina