dimarts, 17 de setembre del 2013

BRULL, Ignaz (1846-1907) - The Golden Cross Overture

Hiroshi Yoshida - Kumoi-Zakura (Kumoi Cherry Trees) (c.1920)
Obra d'Hiroshi Yoshida (1876-1950), pintor japonès (1)


- Recordatori d'Ignaz Brüll -
En el dia de la commemoració del seu 106è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Hiroshi Yoshida (吉田 博, 19 de setembre de 1876 - 5 d'abril de 1950) va ser un pintor japonès del segle XX i xilògraf. És considerat com un dels més grans artistes de l'estil shin-hanga, i destaca sobretot per la seva excel·lent impressió paisatgística. Yoshida va viatjar molt, i ser sobretot conegut per les seves imatges de subjectes que no són japonesos fets en estil woodblock tradicional japonesa, incloent el Taj Mahal, els Alps suïssos, el Gran Canó i altres parcs nacionals als EUA. Hiroshi Yoshida va néixer a la ciutat de Kurume, Fukuoka, en Kyushu. Ràpidament i des de ben petit, va mostrar una aptitud per a l'art gràcies a la labor del seu pare adoptiu, un professor de pintura a diferents escoles públiques. Als 19 anys, va ser enviat a Kyoto a estudiar amb Tamura Shoryu, un professor ben conegut en un estil més occidental que oriental. Després va estudiar amb Koyama Shotaro, a Tòquio, durant tres anys. El 1899, Yoshida va tenir la seva primera exposició pròpia al Museu Americà d'Art de Detroit (ara Detroit Institute of Art). Després va viatjar a Boston, Washington DC, Providence i a Europa. El 1920, Yoshida va presentar el seu primer gravat al Watanabe Print Workshop, organitzat per Watanabe Shozaburo (1885-1962), editor i promotor del moviment Shin-hanga. No obstant això, la col·laboració de Yoshida amb Watanabe va ser curta degut en part al gran terratrèmol de Kanto de l'1 de setembre de 1923. El 1925, va contractar a un grup d'escultors professionals i gravadors i va poder establir el seu propi estudi. Les làmines es feien sota la seva estricta supervisió. Yoshida va combinar el sistema de col·laboració ukiyo-e amb el principi Sosaku-hanga d'impressions de l'artista, i va formar la tercera escola, independent del Sosaku-hanga i de la Shin-hanga. Hiroshi Yoshida va ser entrenat en la tradició de la pintura a l'oli occidental, que es va aprovar al Japó durant el període Meiji. Els nombrosos viatges de Yoshida i el profund coneixement dels nord-americans van influenciar considerablement el seu art. El 1931, es van publicar una sèrie de gravats que representen escenes de la Índia, el Pakistan, Afganistan i Singapur. Sis d'elles són vistes del Taj Mahal en diferents estats d'ànim i de colors.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hiroshi Yoshida (1876-1950) - Altres: Hiroshi Yoshida (1876-1950)



Parlem de Música...

Ignaz Brüll (Prostějov, 7 de novembre de 1846 - Wien, 17 de setembre de 1907) va ser un compositor i pianista txec nascut a la ciutat de Prossnitz. Pocs anys més tard es va traslladar amb la família a Viena fet que marcaria un abans i un després en la seva vida musical. Els seus pares tenien bones habilitats per la música fet que determinaria, en certa forma, el talent d'un jove Ignaz. De fet, fou la seva mare la primera en introduir-lo en aquest ambient amb el seu piano. Ara bé, la formació requeria acadèmia i es va convertir en alumne del professor Julius Epstein. Més tard estudiaria composició amb Anton Rufinatscha i Otto Dessoff. Amb només catorze anys ja havia compost el seu primer concert per a piano (recuperat, juntament amb altres obres de Brull, pel segell Hyperion en la seva sèrie esplèndida de concerts de piano romàntics). Així mateix, es va embarcar en una carrera concertista de piano, que el va posar en contacte amb alguns dels millors artistes de l'època. Ara bé, també va provar fortuna amb el teatre i en aquest sentit la seva òpera més famosa i coneguda va ser "Das Goldene Kreuz" que va reportar-li fama i també una considerable suma econòmica. La seva estada a Viena tenia molts avantatges. La més evident era el contacte amb molts compositors, intèrprets i directors prominents i influents. Un d'ells, amb qui conrearia amistat, va ser Johannes Brahms, amb qui va compartir gran part del seu temps fins a la mort d'aquest últim. Pel que sembla, Brüll va ser un personatge amable, generós i solidari. Els últims anys de vida els va passar a Viena i a principis de 1907, amb 60 anys, cada dia que passava el seu malestar creixia i, sota les ordres del seu metge, va visitar Karlsbad per tal de curar-se amb el canvi d'aires. Lamentablement, el remei i la proposta del seu metge no van funcionar i Brüll va morir sobtadament a Viena, en plena visita a la casa del seu germà Eugen. El seu repertori és abundant en partitures de piano. També va escriure moltes peces orquestrals i de cambra, així com nombroses òperes. Va morir a Viena el setembre de 1907.

OBRA:

Vocal secular:

10 ops, incl. Die Bettler von Samarkand (op, O. Prechtler), Vienna, 1874;
Das goldene Kreuz (romantische Oper, 2, S.H. Mosenthal, after A.H.J. Mélesville and N. Brazier: Catherine), Berlin, Kgl, 22 Dec 1875 (Berlin, 1876);
Ein Märchen aus der Champagne (ballet), Vienna, 1896
Partsongs, a cappella and with pf acc.;
Vocal duets;
Numerous solo songs

Instrumental:

Sym., e;
3 serenades;
4 ovs.;
3 ints;
2 pf concs.;
Rhapsody, pf, orch;
Andante and Allegro, pf, orch;
Vn Conc.
Pf Trio;
Sonata, vc, pf;
4 sonatas, other works, vn, pf;
Sonata, other works, 2 pf;
Sonata, 4 suites, many other works, pf solo

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Ignaz Brull (1846-1907) Altres: Ignaz Brull (1846-1907)



Parlem amb veu pròpia...

Seguim en l'aventura de conèixer i descobrir més noms de l'esfera musical. Avui, situem-nos a l'escola romàntica austríaca per intentar fer justícia a un nom que es mou pels contraforts més llunyans dels grans autors del segle XIX amb qui, curiosament, va compartir amistat i vida. Independentment de la sort escènica de cadascun d'ells, Brüll ha deixat traces, algunes d'elles difícils de localitzar, d'un art brillant i digne de ser conegut més enllà de les acadèmies. Per tant, en aquest dia de record i de commemoració, recuperarem dues de les obres del seu extens registre musical. D'entrada, la Obertura de la Opera "Das Goldene Kreuz" que el va donar a conèixer teatralment i que, val a dir-ho, l'hi va donar una fama prou consistent. De la òpera no podré opinar ja que desconec l'existència d'alguna edició al respecte però, en qualsevol cas, la obertura orquestral és atractiva i melòdicament encantadora. No serà la única partitura del dia, ja que també ens fixarem en la seva música de cambra per a piano. Concretament, la Sonata en Re menor opus 73, llarga, de bon discurs temàtic i magistralment interpretada. Dos motius diferenciats i descriptius de l'art d'Ignaz Brüll de qui esperem, a banda de l'esplèndida edició existent dels seus concerts de piano, poder parlar-ne properament. Mentrestant, gaudim del romanticisme en estat pur!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. ojala pudieses reponer el link ese disco de obras para piano de brull intepretado por Oheler

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina