.jpg "Eugène Galien Laloue - Reims Cathedral (c.1941)")
Obra d'Eugène Galien-Laloue (1854-1941), pintor francès (1)
- Recordatori de Nicolas de Grigny -
En el dia de la celebració del seu 341è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Eugène Galien-Laloue (1854-1941) va ser un artista francès de pares franco-italians que va néixer a París l'11 de desembre de 1854. Se'l coneix, principalment, per les seves pintures d'escenes quotidianes del carrer, generalment, pintades a la tardor i l'hivern. Les seves pintures de la dècada de 1900 representen amb exactitud l'època en què va viure: l'animació i la felicitat de la vida de París, la Belle Époque, amb carruatges, tramvies i els seus primers òmnibus. Les obres de Galien-Laloue són valorades, no només per la seva contribució a l'art del segle XX, sinó per la història gràfica que documenten. Quasi la totalitat de la seva obra la trobarem al Musée des Beaux-Arts, Louvier, Musée des Beaux-Arts, La Rochelle, Mulhouse, França. Un quadre típic de Galien-Laloue representa voreres i avingudes plenes de gent i turistes que es barregen davant dels monuments de la capital. També va pintar els paisatges de Normandia, Seine-et-Marne, així com escenes militars ja que va rebre l'encàrrec de produir-les el 1914. Va ser contractat per la República Francesa com "artista de guerra" durant la guerra francoprussiana i la Primera Guerra Mundial, dibuixos que principalment va produir en aquarel·la.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Eugène Galien-Laloue (1854-1941) - Altres: Eugène Galien-Laloue (1854-1941)
Nicolas de Grigny (Reims, batejat el 8 setembre 1672 - Reims, 30 de novembre de 1703) va ser un organista i compositor francès. Nicolas de Grigny va ser un organista i compositor del Barroc, considerat el més complex en el maneig del contrapunt i el pinacle de la música d'orgue francesa, sent François Couperin i Louis Marchand els seus únics rivals en el sentit de l'harmonia i la religiositat. Va néixer en una família de músics: el seu avi, el seu pare i un dels seus oncles eren organistes de diferents esglésies de Reims. De Grigny va estudiar amb Nicolas Lebègue, i el 1693 va ser nomenat organista de la Basílica de Saint Denis, prop de París, on el seu germà era prior. Es va casar el 1695 amb la filla d'un comerciant parisenc, mare dels seus set fills. A l'any següent va tornar a Reims, i el 1697 va ser nomenat organista de la Catedral de Reims, càrrec que va ocupar fins a la seva prematura mort. L'única obra que es conserva és el seu primer llibre d'orgue (París, 1699, títol complet: Premier livre d'orgue contenant uneix messe et els hymnes donis principalles festes de l'année) que conté una Missa i cinc Himnes:
Veni Creator (5 parts).
Pange lingua (3 parts).
Verbum supernum (4 parts).
Ave maris stella (4 parts).
A solis ortus (3 parts).
Johann Sebastian Bach, admirador de De Grigny, en disposava d'una còpia per a ús personal.
Veni Creator (5 parts).
Pange lingua (3 parts).
Verbum supernum (4 parts).
Ave maris stella (4 parts).
A solis ortus (3 parts).
Johann Sebastian Bach, admirador de De Grigny, en disposava d'una còpia per a ús personal.
Font: En català: No disponible - En castellano: Nicolas de Grigny (1672-1703) - In english: Nicolas de Grigny (1672-1703) - Altres: Nicolas de Grigny (1672-1703)
Parlem amb veu pròpia...
La tradició francesa, pel que fa a l'escola organística, és de les més importants d'Europa. La generació d'organistes del segle XVII, sota la protecció reial, específicament de Lluís XIV, va ajudar a la consolidació del que anomenem cant litúrgic amb acompanyament d'orgue. A diferència de l'escola alemanya, amb el motet coral, o de l'escola italiana, amb el virtuosisme vocal de Monteverdi i de tota una generació posterior, l'escola francesa va procurar, pel que fa a la música religiosa, marcar dos camins singulars. D'una banda, la grandiloqüència solemne de Lully i dels seus contemporanis amb les sèries Grands i Petits Motets i, per l'altra, amb una sèrie de compositors, en la òrbita de François Couperin en què l'orgue havia de transmetre tota la potència a la missa, motets, salms o vespres, amb la paraula homofònica del cant pla. El resultat, com podem observar, és efectiu a l'hora de transmetre el sentiment de la paraula de Déu, tan per l'emoció de la pròpia lletra com per la contundència de l'orgue. Aquesta música quasi renaixentista i de característiques medievals, és emocionalment commovedora fet pel qual assoleix efectivament el seu objectiu. L'orgue, en la seva màxima expressió és un instrument amb tants registres que, personalment i en aquests casos, no té competència possible. La missa d'avui, en què hi trobarem a faltar el Credo, és molt extensa, especialment els dos primers moviments Kyrie i Gloria. L'acompanyarà, a mode d'introducció, l'himne Verbum supernum per a orgue i cant pla. L'ofertori Sur les Grands Jeux i el Dialogue de flutes pour l'elevation complementaran la missa i l'himne d'un De Grigny profundament desconegut a casa nostre i de qui avui valdrà la pena explorar-ne el seu univers, el de l'orgue de la Catedral de Saint Denis i el de la Catedral de Reims, les dues coordenades de treball de la seva curta però intensa carrera que avui, en honor seu, recordarem!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Ensemble Alternatim de Genève – Nicolas de Grigny: La Messe avec plain-chant baroque alterné
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina