Obra de Jacopo Bassano (1510-1592), pintor italià (1)
- Recordatori de Christian Geist -
En el dia de la commemoració del seu 302è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Jacopo Bassano (també conegut com Giacomo da Ponte, 1515 - 13 de febrer de 1592) va ser un pintor manierista italià, nascut i mort a Bassano del Grappa, prop de Venècia, lloc del que va prendre el seu nom. El seu pare Francesco Bassano "el Vell" va ser un "artista aldeà" i Jacopo va adoptar una mica del seu estil quan va introduir en les seves pintures religioses detalls realistes, incloent animals, granges i paisatges fins a l'extrem que els seus quadres poden semblar més composicions de gènere que quadres religiosos. La introducció d'aquests elements que omplen les composicions van tenir després gran importància en els orígens del naturalisme Barroc. Havent treballat a Venècia i altres ciutats italianes, va establir un taller a Bassano amb els seus quatre fills: Francesco el Jove (1549-1592), Gerolamo (1566-1621), Giovanni Battista (1553-1613) i Leandro (1557-1622). Van compartir el seu estil, i alguns treballs són difícils d'atribuir amb precisió. Va aprendre d'altres artistes de l'època, encara que les seves relacions amb els seus col·legues van ser bastant variades, doncs a Tiziano, per exemple, el va retratar com a cambista en la Purificació del Temple. Altres treballs particularment notables van ser El retorn a Canaan de Jacob, Acteó i les nimfes, L'últim sopar i Anunciació als pastors. Bassano va morir el febrer de 1592.
Font: En català: Jacopo Bassano (1515-1592) - En castellano: Jacopo Bassano (1515-1592) - In english: Jacopo Bassano (1515-1592) - Altres: Jacopo Bassano (1515-1592)
Christian Geist (c.1640 - 27 de setembre de 1711) va ser un compositor i organista alemany, que va viure i va treballar principalment a Escandinàvia. Va néixer a Güstrow, on el seu pare, Joachim Geist, va ser cantor de l'escola de la catedral. A partir del 1665-1666 i 1668-1669 va ser membre de l'orquestra de la cort dirigida per Daniel Danielis (1635-1696) del Duc Gustav Adolph de Mecklenburg-Güstrow. Alhora, va exercir de baix al conjunt de música de la cort danesa a Copenhaguen el 1669. Al juny de 1670 es va traslladar a l'orquestra de la cort sueca sota la direcció de Gustaf Düben "el vell" (c.1628-1690), càrrec que va ocupar fins al juny de 1679, després d'haver sol·licitat, sense èxit, al càrrec de mestre de capella de l'església de Sant Joan a Hamburg el 1674.
.jpg "Matthäus Merian - Guestrow (c.1645)")
Es va convertir en organista de l'església alemanya de Göteborg i al novembre de 1684 es va traslladar a Copenhaguen, on va succeir a J.M. Radeck com a organista de la Helligaandskirke de la ciutat, càrrec que va exercir, conjuntament amb el de l'església Trinitatis, fins a la seva mort. Va succeir a Johann Lorentz com a organista de l'església d'Holmen a Copenhaguen el 1689. Va morir de pesta negra juntament amb la seva tercera esposa i amb tots els seus fills. Seixanta de les seves obres vocals han sobreviscut. La majoria d'ells són de caràcter sagrat, amb els texts en llatí i molt probablement van ser compostes durant la seva estada a Estocolm. Les seves obres vocals estan relacionades en la forma i l'estil del motet concertant italià de l'època i, de fet, Geist els anomenava motetto. En general, inclouen ariosos o àries per a veu solista i parts corals. El simple contrapunt i la natura harmònica i melòdica expressiva d'aquestes obres és típicament italiana, mentre que l'ús extravagant de violí i viola té les seves arrels en la tradició alemanya. La seva música, en essència, té marcats paral·lelismes amb les obres de Peranda Albrici i Vincenzo Albrici, Kaspar Förster i Dieterich Buxtehude. Els manuscrits de les seves composicions es localitzen, principalment, a la biblioteca de la Universitat d'Uppsala.
.jpg "Matthäus Merian - Guestrow (c.1645)")
Vista de Güstrow abans de 1650, obra de Matthäus Merian der Ältere (1593-1650), gravador suís (2)
Es va convertir en organista de l'església alemanya de Göteborg i al novembre de 1684 es va traslladar a Copenhaguen, on va succeir a J.M. Radeck com a organista de la Helligaandskirke de la ciutat, càrrec que va exercir, conjuntament amb el de l'església Trinitatis, fins a la seva mort. Va succeir a Johann Lorentz com a organista de l'església d'Holmen a Copenhaguen el 1689. Va morir de pesta negra juntament amb la seva tercera esposa i amb tots els seus fills. Seixanta de les seves obres vocals han sobreviscut. La majoria d'ells són de caràcter sagrat, amb els texts en llatí i molt probablement van ser compostes durant la seva estada a Estocolm. Les seves obres vocals estan relacionades en la forma i l'estil del motet concertant italià de l'època i, de fet, Geist els anomenava motetto. En general, inclouen ariosos o àries per a veu solista i parts corals. El simple contrapunt i la natura harmònica i melòdica expressiva d'aquestes obres és típicament italiana, mentre que l'ús extravagant de violí i viola té les seves arrels en la tradició alemanya. La seva música, en essència, té marcats paral·lelismes amb les obres de Peranda Albrici i Vincenzo Albrici, Kaspar Förster i Dieterich Buxtehude. Els manuscrits de les seves composicions es localitzen, principalment, a la biblioteca de la Universitat d'Uppsala.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Christian Geist (c.1640-1711) - Altres: Christian Geist (c.1640-1711)
Parlem amb veu pròpia...
Spirit of Geist és el nom de l'edició en què escoltarem el testimoni musical de Geist, autor alemany però de vida, obra i esperit encara més nòrdics que el de la seva Germania Magna (antic argot romà per a refererir-se, a grans trets, al territori alemany que avui dia tots coneixem) natal. Doncs bé, en aquell ecosistema fred i remot, Geist va treballar-hi amb els sentits diversificats... per sí de cas. Un d'ells pendent de l'Alemanya de Buxtehude i coetanis i un altre a l'expectativa de la llunyana Itàlia i de les permanents innovacions que allà s'hi cuinaven. Tot plegat, per a confluir en un recull d'obres religioses instrumentals, solistes i corals en què el bon gust n'és la constant. I així serà en l'audició d'algunes de les seves obres en què, com bé diu el títol de l'edició de la qual parlem, probablement serà l'esperit de Geist qui ens xiuxiuejarà per a recordar-nos que avui, encara que sigui per un dia i momentàniament, l'haurem de tenir ben present perquè, com a mínim i per un dia, s'ho mereix!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: Christian Geist (1650-1711)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBuenos días, puedes volver a activar el enlace, saludos.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGracias.
ResponEliminaPau, ¿sería tan amable de reactivar este enlace? Se lo agradecería mucho
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAvery extra large big thank for your kindness
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina