dissabte, 14 de setembre del 2013

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Instrumental Konzerte

Hugh Barron - Portrait of a Man, Probably a Self-Portrait
Obra d'Hugh Barron (c.1746-1791), pintor i violinista anglès (1)


- Recordatori de Johann Michael Haydn -
En el dia de la celebració del seu 276è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hugh Barron (c.1746-1791) va ser un pintor de retrats anglès, compositor i violinista amateur. Fill d'un apotecari a Soho, Londres, es va convertir en deixeble del famós pintor i retratista Sir. Joshua Reynolds. Després de deixar l'estudi de Reynolds va partir cap a Itàlia a través de Lisboa, on va fer parada durant un temps per tal de pintar alguns retrats. El 1771-2 va viure i treballar a Roma. Poc temps després va tornar a Londres on es va instal·lar a la plaça de Leicester i va mostrar alguns dels seus retrats a la Royal Academy durant els anys 1782-3 i 1786. No obstant això, el seu treball no assoliria mai la qualitat de les obres del seu mestre. De fet, poques són les obres de Barron que s'exposen actualment. Per citar-ne algunes, Els fills de George Bond Ditchleys (1768) està present en la col·lecció de la Tate Gallery. Com dèiem, també va ser un bon violinista, considerat el millor intèrpret amateur del seu temps.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hugh Barron (c.1746-1791) - Altres: Hugh Barron (c.1746-1791)



Parlem de Música...

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un compositor austríac, el germà més jove de Franz Joseph Haydn. Va néixer el 1737 al poble austríac de Rohrau, prop de la frontera hongaresa. El seu pare era Mathias Haydn, que feia i arreglava rodes de fusta, i també "Marktrichter", un càrrec semblant al d'alcalde de la seva vil·la. La mare de Haydn, Maria Koller, havia treballat com a cuinera al palau del Comte Harrach, el gran aristòcrata de Rohrau. Cap dels pares sabia llegir música; tanmateix, Matthias era un amant de la música tradicional, sabia tocar l'arpa, i també procurava que els seus nens aprenguessin a cantar. Els inicis de la carrera professional de Michael va rebre el suport del seu germà gran, Joseph; la bona veu va fer possible que cantés com a soprano en el cor de la Catedral de Sant Esteve (Stephansdom) a Viena, sota la direcció de Carl Georg Reutter. Considerat un dels alumnes més brillants, fins i tot més que el seu germà Joseph i, especialment quan aquest va patir el canvi de veu, va destacar pel seu cant. Més tard, després de deixar l'escola del cor, Michael va ser nomenat mestre de capella a Oradea, a l'actual Romania. Més tard, el 1762, ho va ser a Salzburg on hi va romandre 43 anys, durant els quals va escriure unes 360 obres per a l'església i gran quantitat de música instrumental. Michael es va casar amb la cantant Maria Magdalena Lipp, que era poc apreciada per les dones de la família Mozart. En aquest sentit, Leopold Mozart era sarcàsticament crític amb l'afecció a l'alcohol d'Haydn. Tot i això, els Mozart es coneixien bé i es respectaven mútuament.

El petit Mozart, de fet, admirava profundament la obra d'Haydn. Algunes de les seves obres així ho denoten. El seu Rèquiem o el final fugato de la Simfonia Jupiter, entre altres, són bons exemples per observar la influència d'Haydn en la obra de Mozart. Michael va romandre a la vora del seu germà tota la seva vida. Per la seva banda, Joseph tenia en gran consideració pel seu germà i creia, no li faltaven arguments en aquest sentit, que les obres religiosos de Michael eren superiors a les seves. El 1802, quan a Michael li van oferir posicions lucratives i honorables "tant a Esterházy com amb el Gran Duc de Tuscany", escrivia a Joseph a Viena demanant-li consell, tot i que, finalment, va decidir quedar-se a Salzburg. Existeix la hipòtesi que Michael i Maria Magdalena van posar el nom de Josepha a la seva filla, en honor al seu germà gran. Michael Haydn va morir a Salzburg a l'edat de 68 anys. Les obres religioses de Haydn són considerades, en general, com la seva producció musical més important. Va ser també un compositor prolífic de música profana, incloent-hi quaranta simfonies i partites, un cert nombre de concerts i música de cambra, entre les quals hi ha un Quintet de corda en Do major que es creia que pertanyia al seu germà Joseph. En aquest sentit, la confusió continua actualment. El seu nom tot i que actualment malviu a l'ombra de la del seu germà, va ser extraordinàriament apreciat en vida i pòstumament per autors com Schubert, ETA Hoffmann o Weber, entre molts altres.




Parlem amb veu pròpia...

Parlar de Michael Haydn ja no és, per sort, una novetat. És més, probablement és l'autor amb més referències absolutes en la història de vida d'aquest espai. Si és així, me n'alegro profundament ja que el seu nom i el seu univers singular dins de la peculiaritat del classicisme del segle XVIII no tan sols es mereix aquest reconeixement permanent sinó que, possiblement, necessitaria un espai monotemàtic on l'estudi sistemàtic i exhaustiu del seu treball fos el pare nostre de cada dia. De moment, ens limitarem a estudiar-lo de forma progressiva i avui, de celebració del seu 276è aniversari de naixement, ens fixarem en la seva música instrumental. Tots coneixem la potència del seu treball religiós el qual s'ha de situar obligadament a l'alçada del de Mozart o del mateix Joseph Haydn. Tots tres representen la culminació clàssica per excel·lència i el petit Haydn n'és probablement el representant més pur en termes de teologia musical. Tanmateix, el seu repertori secular és prou dens i consistent com per ser-ne el protagonista i, avui, així serà. Dues seran les edicions que parlaran en nom seu. La primera d'elles, farà referència a la música concertant per a trompa, instrument clàssic per mèrits propis. En aquest sentit, recuperaré un breu Adagio i Allegro molto per a trompa i trombó característicament clàssic. La segona edició del dia, inclou dos concerts de violí, una simfonia i un divertimento. D'aquests, escoltarem la breu Simfonia "Applausus" en Sol major de 1770. Haydn la va escriure com a obertura d'una Cantata (desconeguda) per a l'abadia de Michaelbeuren. També ens delectarem amb el Concert de violí en La major de 1774. Un concert preciós i àmpliament estudiat per un Mozart de només 18 anys i que podrem escoltar-ne el ressò en els concerts de violí Kv. 211, Kv. 216, Kv. 218 i Kv. 219. Música diferent per a celebrar a Haydn el petit però, alhora, un dels més grans del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Jasper De Waal (trompa); Royal Concertgebouw Chamber Orchestra
INTÈRPRETS: Parnassus Ensemble; Peter Sheppard (violí)
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)

5 comentaris:

  1. Pleno acierto de nuevo! Me encanta M.Haydn, injustamente olvidado etc. por su gran hermano,
    y nos has dado a compartir cositas buenas suyas. P.ej. no sabía q tuviera conciertos
    de violín (como su hermano). Gracias!
    (Por cierto tb. se agraderce usar "fichier" ya q es bastante rápido...)
    Saludos de nuevo desde Madrid. Y me presento: Daniel, encantado con tu fenomenal blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Daniel!

      Ya somos dos, lo adoro desde que tengo uso de razón! jeje
      Fichier lo uso cuando los archivos son > 200Mb. Por lo demás, Zippi... también es rápido!

      Saludos desde Barcelona!!
      Pau

      Elimina
  2. Gracias Pau, todo excelente. Lo de Parnassus Ensemble lo conocía, pero las interpretaciones de Jasper de Waal no. Bravo por recordar a nuestro común admirado Michael Haydn. Lo que no se dice de él en las semablanzas es que el pobre genial hermano de Franz Joseph fue dipsómano. Nunca, en mis cavilaciones, dejé de pensar que Michael se sintió demasiado a la sobra de su hermano, pese a que Franz Joseph no sólo fue un genio musical sino también una bella persona. Cosas de la vida y de la historia. Gracias Pau. (Michael)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Michael!

      Creo que el alcohol era su fuente de inspiración... jejeje

      Bromas aparte, si de hecho hay cartas de Leopold Mozart a su hijo en que le dice literalmente, refiriéndose a Michael Haydn, "viejo borracho"...
      Aun así, sus composiciones son únicas dentro del clasicismo y eso, en un universo tan competitivo, no tiene precio, al menos para nosotros no lo tiene!!

      Y en la sombra esta en nuestro tiempo (aunque relativamente) en el suyo era un referente absoluto, sino que le pregunten a Mozart... ejemplos tenemos muchos.

      Gracias Michael!!
      Salut!
      Pau

      Elimina