ReciClassíCat: ARNE, Thomas (1710-1778)

dimecres, 5 de març del 2014

ARNE, Thomas (1710-1778) - Overtures and Cantatas

Giovanni Battista Tiepolo - Rinaldo Enchanted by Armida (c.1742)

Obra de Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770), pintor italià (1)

- Recordatori de Thomas Arne -

En el dia de la commemoració del seu 236è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Tiepolo (Venezia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador italià, considerat el darrer gran mestre de la pintura al fresc de la República de Venècia. Inicialment va ser pupil de Gregorio Lazzarini, però les influències dels contemporanis de més edat, com ara Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Piazzetta són més fortes en la seva obra. Un patrici de la ciutat friulana d'Udine, Dionisio Delfino, va encarregar al jove Tiepolo la decoració al fresc del palau arquebisbal d'Udine (1726-1728). Aleshores el moviment rococó era quasi revolucionari a Itàlia. Ràpidament va esdevenir un pintor molt sol·licitat, però va saber respondre amb una destacada productivitat. Al voltant de 1750, la reputació de Tiepolo estava fermament assentada arreu d'Europa. Tiepolo va tornar a Venècia l'any 1753. Ara era un pintor famós, amb encàrrecs locals i de l'estranger. Va ser elegit President de l'Acadèmia de Pàdua. Va realitzar diversos frescos, molt teatrals, per a esglésies. En les seves elaboracions més fluïdes, Tiepolo presenta evidents afinitats amb Ricci, Piazzetta i Federico Bencovich. És un artista del fresc lluminós, un radiant i rococó Pietro da Cortona. Les seves composicions històriques estan embolcallades amb una esplèndida llum. És conegut principalment pels seus frescos, particularment pels seus sostres panegírics. Aquests van seguir la tradició barroca encetada un segle abans per Pietro da Cortona, convertint les bòvedes en cels pintats, elevant els insignificants nobles a l'estatus diví, tot això en vastes composicions mesclades amb les delicades ornamentacions dels marcs d'estuc. Com Luca Giordano, la seva paleta es componia dels colors típics de l'aquarel·la. Com Giordano, va ser prolífic. Amb una sprezzatura única, va pintar mons de frescs, i alguns com els murs de Villa Valmarana a Vicenza, no només mostren escenes mitològiques, sinó que realment situen a l'espectador enmig d'aquelles. Va morir a Madrid el març de 1770.

Font: En català: Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770) - En castellano: Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770) - In english: Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770) - Altres: Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770)

Parlem de Música...

Thomas Augustine Arne (Londres, 12 de març de 1710 - Londres, 5 de març de 1778) va ser un compositor anglès conegut sobretot per la seva melodia patriòtica Rule Britannia. El seu estil va influir durant diverses dècades en la música del seu país. Fill d'un tapisser londinenc, va estudiar de manera autodidacta i en secret composició i tècniques instrumentals amb l'ajuda d'un músic d'òpera. Impressionat per aquest gènere musical, va tenir un èxit precoç amb la seva primera òpera Rosamond (1733) i després es va concentrar gairebé exclusivament en el teatre. La seva carrera, malgrat tot, es va veure eclipsada per la presència a Londres del compositor alemany Georg Friedrich Händel. Les obres més destacades d'Arne són les mascarades Comus (1738, basada en Milton), The Judgement of Paris (El judici de Paris, 1740) i Alfred (1740), que conté la cançó patriòtica britànica "Rule, Britannia". També destaquen les cançons que va compondre per a una sèrie de representacions de Shakespeare durant la dècada del 1740. Seguint la moda que havia establert Händel va compondre òperes com Artaxerxes (1762) i oratoris com Judith (1761). És també conegut com a compositor d'òperes còmiques en anglès: Thomas and Sally (1760), Love in a Village (Vida a un poble) (1775). El seu caràcter difícil va perjudicar la seva carrera teatral de manera que en els seus últims anys es va veure obligat a treballar com a presentador de concerts. A banda d'òperes i cançons, va escriure música religiosa (misses, oratoris i motets), i música instrumental, entre sonates de clavecí, concerts, obertures i simfonies. El seu fill, Michael Arne, va ser també compositor.

Johann Baptist Homann (1664-1724) - View and Map of London (18th Century)

Vista de Londres (18th Century), obra de Johann Baptist Homann (1664-1724), geògraf i cartògraf alemany (2)

Font: En català: Thomas Arne (1710-1778) - En castellano: Thomas Arne (1710-1778) - In english: Thomas Arne (1710-1778) - Altres: Thomas Arne (1710-1778)

Parlem amb veu pròpia...

Händel és, sovint, la primera referència quan pensem en la música anglesa del segle XVIII. Curiosament, l'alemany és "l'anglès" més conegut d'aquella època. No obstant, van ser moltes les personalitats musicals que van fer vida i van deixar grans mostres d'art en aquell espai-temps. Wesley, Boyce, Linley, Abel (alemany), J.C. Bach (alemany) o el mateix Arne són alguns dels exemples dels quals n'hem parlat anteriorment que van captivar, a una dimensió diferent a la d'Händel, al públic anglès. Precisament, Arne va poder viure en primera persona l'èxit irrefrenable de l'alemany i no va tenir altra opció que conviure-hi i observar, amb recança, com Handel eclipsava sistemàticament la seva obra. Ara bé, que aquest fet no ens desanimi ja que en record d'Arne, la nostra commemoració ha de ser amb el major dels nostres respectes i amb la més intensa de la nostra amabilitat. De forma subtil, la naturalesa ens recorda que la bellesa més genuïna neix de la pròpia simplicitat ja que d'aquesta n'emana una elegància natural i una gratificant sensació de benestar. Aquest principi, quasi universal, és el que hauríem d'aplicar en relació a la majestuosa música d'Arne d'avui. En essència, aquesta edició centralitzada en una sèrie de cantates per a soprano i tenor segons el cas, i una petita mostra instrumental d'obertures orquestrals és, precisament, una música lleugera, agradable, melòdica, fluida i que no requereix grans divagacions per gaudir-la. És simple però elegant. El conjunt ben elaborat, la interpretació instrumental correcta i les veus impecables, atorguen el corresponen mèrit a una edició en gran part desconeguda. Pel que fa a la música seleccionada m'he decantat, per ordre, per la Obertura King's Arthur, la cantata Love and Resentment per a soprano i orquestra, la Obertura Judith i la cantata Chaucer's Recantation per a tenor i orquestra. En general, aquesta edició pot ser al·legòrica de la pròpia vida de l'anglès Thomas Arne. Situat en un segon pla, va viure a l'ombra de l'omnipotent Händel sense deixar de creure en sí mateix i deixant mostres d'una excel·lència compositiva deliciosa. I tot i que probablement les seves òperes no gaudiran del ressò de les del seu contemporani alemany, el cert és que nosaltres, en la mesura que bonament puguem, el seguirem recuperant per omnia saecula saeculorum!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...