dilluns, 10 de març del 2014

HARTMANN, Johan Peter Emilius (1805-1900) - Works for organ

William Etty - Self-Portrait (c.1823)
Obra de William Etty (1787-1849), pintor anglès (1)



- Recordatori de Johan Peter Emilius Hartmann -
En el dia de la commemoració del seu 114è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

William Etty (York, 10 de març de 1787 - York, 13 de novembre de 1849) va ser un pintor anglès, conegut per les seves pintures de nus, tema insòlit a l'Anglaterra victoriana que va alarmar la moral de l'època. Hi ha una estàtua de William Etty, erigida el 1911, davant de la galeria d'art de York, la seva ciutat natal. Etty només tenia un seguidor anglès a la pràctica de la pintura del nu, William Edward Frost. Format en l'àmbit de Thomas Lawrence, va acusar la influència dels pintors romàntics francesos i del cromatisme venecià. Es va interessar especialment pel nu femení, tema poc freqüent en la pintura britànica del moment, amb obres caracteritzades per la sumptuositat de la matèria i pel brillant cromatisme. A la National Gallery va copiar les obres dels mestres i va estar molt vinculat a la Royal Academy, fins i tot després d'haver finalitzat els seus estudis. El 1816 va fer una breu visita a París i Florència, i el 1822 va realitzar un llarg viatge a la península itàlica, passant la major part del seu temps a Venècia. Dels seus estudis dels mestres venecians va adquirir l'excel·lència en el color motiu característic dels seus treballs. Durant aquest període va conèixer a Eugène Delacroix. En tornar a Anglaterra el 1824, la seva obra "Pandora Coronada per les Estacions" va ser molt aplaudida, i va ser nomenat membre de la Royal Academy el 1828. Va residir a Londres fins el 1848 any que va decidir retirar-se, definitivament, a York, la ciutat on va morir.

Font: En català: William Etty (1787-1849) - En castellano: William Etty (1787-1849) - In english: William Etty (1787-1849) - Altres: William Etty (1787-1849)


Parlem de Música...

Johan Peter Emilius Hartmann (Copenhaguen, 14 de maig de 1805 - Copenhaguen, 10 de març de 1900) va ser un compositor i organista danès. Va ser el primer representant en el seu país de la direcció romàntica i colorista, iniciada amb la seva òpera Die goldener Horner. El seu pare August Wilhelm Hartmann va ser violinista a l'orquestra de capella reial (1796-1817) i després organista i director del cor de la Garnisonskirke (1817-1824). El 1810 la seva mare va ser nomenada una de les institutrius de la casa del príncep Christian VIII. Hartmann, tot i la modèstia en la que vivia la seva família, va créixer rodejat de la comoditat i de la seguretat necessàries per a desenvolupar la seva carrera musical ja que estava en contacte amb les més altes instàncies de la societat danesa per la qual cosa va rebre una bona educació. El seu pare va ser l'encarregat d'ensenyar-li solfeig, orgue, piano i violí. Va començar a compondre de nen i amb 15 anys ja tocava el violí en públic amb August Bournonville, un amic seu de tota la vida. Amb 19 anys va succeir al seu pare com a organista de la Garnisonkirke. A petició de la seva família, reticent a què estudiés música oficialment, va cursar dret a la Universitat de Copenhaguen, on es va graduar el 1828. A partir d'aquest any i fins el 1870 va ocupar un càrrec governamental que no va impedir, no obstant, que seguís la carrera com a compositor, organista, director d'orquestra i pedagog. El 1826 va ser l'any del seu debut com a compositor amb un concert de les seves obres, incloent una cantata a partir d'un text d'Adam Oehlenschläger, la primera d'una sèrie de col·laboracions amb la figura literària dominant de la naixent Dinamarca romàntica. El 1843 Hartmann va succeir en el càrrec d'organista a C.E.F. Weyse de la Vor Frue Kirke, la catedral de Copenhaguen, on va romandre-hi actiu fins a la seva mort l'any 1900. Així mateix, va ser nomenat director adjunt amb Gade, del Conservatori de Copenhaguen, fundat el 1867. Al llarg de la seva dilatada vida va realitzar diversos viatges per Europa en què va poder conèixer les personalitats musicals més destacades del moment. Mendelssohn, Schumann, Rossini o Liszt, entre molts altres, van ser alguns d'ells. El seu repertori, clàssic als inicis, romàntic europeu a la maduresa i postromàntic nacionalista els últims anys, representa la quasi totalitat dels exemples musicals del segle XIX a Dinamarca. Va compondre òperes, els balllets Valkyrien, Thrymskviden, diversa música d'escena, obertures, simfonies, música d'església, obres per a orgue, lieder, una sonata per a violí i una altra per a piano i la col·lecció de peces pianístiques Novelletten. La seva filla es va casar amb el també compositor Niels Gade i el seu fill Emil Hartmann, també va ser compositor. Va morir a Copenhaguen el març de 1900.

Font: En català: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) - En castellano: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) - In english: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) - Altres: Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900)


Parlem amb veu pròpia...

Hartmann va viure la quasi totalitat del segle XIX per la qual cosa, i per sí mateix, representa una interessant història de l'evolució dels estils, dels gèneres i de les innovacions dels romàntics danesos però, de retruc, de la mateixa música europea. Els seus viatges per la geografia europea no van ser únicament turístics ja que va poder compartir coneixements i cultura amb els majors mestres de l'època. No en va i en funció del repertori seleccionat d'Hartmann, podrem escoltar una o altra tendència musical. Des del classicisme inspirat en el seu contemporani clàssic de Weyse, passant pel romanticisme alemany de Mendelssohn i fins el nacionalisme musical danès emmarcat, especialment, en la figura de Nielsen. Tota una personalitat danesa a qui hem de situar, probablement, a la cúspide de la cultura del petit i encantador país nòrdic. En nom d'aquesta geografia, i per commemorar el seu aniversari de decés, ens fixarem en la seva condició d'organista heretada del seu pare, el primer en instruir-lo musicalment. La forma de rendir honors a Hartmann en aquest sentit serà coherent amb l'instrument amb que va iniciar la seva història musical, l'orgue. La selecció musical, per tant, farà obligada referència a les partitures que va compondre probablement durant la seva estada com a organista de la Catedral de Copenhaguen. L'edició en què les trobarem, compartida amb Niels Gade, és un dels pocs testimonis existents de la música d'orgue d'Hartmann. La interpretació és bona tant per la qualitat de l'enregistrament com per l'adequada tècnica de l'organista. La nostra selecció s'iniciarà amb la Fantasia en Fa menor opus 20 i finalitzarà amb els quatre moviments de la Sonata en Sol menor opus 58. Interessants i properes a la filosofia d'orgue alemanya tot i que algunes simpàtiques oïdes hi escoltaran reminiscències de la festiva escola d'orgue italiana. Tenint en compte que probablement Hartmann i el seu inseparable col·lega Gade, van ser els majors exponents musicals del romanticisme a Dinamarca, la nostra visita al petit ecosistema danès era obligada. La forma de fer-ho ha estat amb l'orgue tot i que podria haver estat amb altres gèneres ja que Hartmann va cultivar tot el ventall de possibilitats que la música oferia en el seu temps. Per la qual cosa, de ben segur que en tornarem a parlar i en qualsevol cas serà un honor tornar-ho a fer!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Johan Peter Emilius Hartmann (1805-1900) - Works for organ

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

3 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)