- Recordatori de Jean-Nicolas Geoffroy -
En el dia de la commemoració del seu 320è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Abraham van den Tempel (c.1622 - 8 d'octubre de 1672) va ser un pintor holandès. Probablement, va aprendre pintura del seu pare, també pintor. El 1636 es va traslladar a Àmsterdam, on hi va romandre fins el 1647. Des d'allà es va traslladar a Leiden. D'acord amb Houbraken, Tempel era el fill d'un predicador
mennonita de Leeuwarden on aquest era un professor d'art molt respectat. El seu pare es deia
Lambert Jacobsz (o Jacobszoon), professor d'importants pintors de l'edat d'or holandesa com
Govert Flinck i
Jacob Adriaensz Backer. Tempel es va convertir en deixeble de Jacob Backer i va estudiar matemàtiques a la
Universitat de Leiden. Es va reunir amb gran èxit amb el consell de la ciutat de Leiden, guanyant diverses comissions generoses, incloent una sèrie de tres grans pintures al·legòriques relacionades amb la indústria tèxtil de la Llotja dels Draps de la ciutat que actualment es troben en el seu lloc original en el
Stedelijk Museum De Lakenhal. Es va convertir en mestre de la
Confraria de Sant Lluc el 1657 i el 1659 en va ser nomenat decà. El 1660 va tornar a Àmsterdam, ciutat on probablement va morir el 1672. Alguns dels seus alumnes van ser
Frans van Mieris el Vell,
Carel de Moor,
Michiel van Musscher,
Ary de Vois i
Isaac Paling.
Parlem de Música...
Jean-Nicolas Geoffroy (c.1633 -
Perpinyà, 11 de març de 1694). va ser un organista, compositor i escriptor francès. Va ser l'autor de la col·lecció de música per a clavecí del segle XVII a França. L'única informació fiable sobre la seva vida apareix en anotacions en la seva col·lecció d'obres de clavecí i en alguns documents arxivats a Perpinyà, la ciutat on va morir. Sembla ser, que va estar actiu a París el 1658. Va ser organista a l'església de
Sant Nicolau du Chardonnet fins a l'any 1690. De la poca música que es preserva actualment de Geoffroy, l'única clarament atribuïble és una còpia manuscrita per nom
Livre des pieces de clavessin de tous les tons naturels et transposéz (F-Pn Rés. 475; ed. J. Frisch, Bourg-la-Reine, n.d./R), publicada després de la seva mort i que va ser propietat de l'escola del cor de Rouen, de no menys de 213 peces per a clavecí. La majoria estan agrupades en 16
Suites per a clavecí (incloent quatre transposicions), però també hi ha algunes peces per violes, diàlegs per violes i clavecí, i peces per a orgue. Encara que la majoria de les seves partitures són típiques de l'època i s'assemblen a les de
Nicolas Lebègue, el seu estil i sobretot la seva harmonia revelen que Geoffroy va ser un compositor extraordinàriament creatiu i fins i tot experimental. No obstant això, va tenir poca capacitat per controlar les seves idees i moltes de les seves sorprenents dissonàncies i inflexions cromàtiques tenen un efecte arbitrari en lloc d'intensificar l'expressió de la música.
Parlem amb veu pròpia...
La música de l'escola francesa de clavecí té un lloc important en el repertori actual dels intèrprets d'aquest instrument, especialment centralitzats en la figura dels
Couperin. Tanmateix, són diversos els compositors que, tot i escriure música per a clavecí, encara resulten desconeguts. Els autors del segle XVII francesos que hauríem de relacionar amb la importància de la música per a teclat és sensiblement més extensa i heterogènia que el limitat nombres d'edicions existents actualment. Geoffroy, amb un repertori de 213 obres per a clavicèmbal, és un d'ells. Per tal de posar llum a la seva fosca existència, en gran part ignota, recuperarem una de les escasses edicions monogràfiques existents al seu nom. Les peces incloses en el seu
Livre des de clavessin de tous els tones naturels et transposéz són les úniques obres autentificades de la seva col·lecció de música. Existeixen algunes edicions de música vocal atribuïdes a Geoffroy però actualment els nous estudis relatius a la seva història en qüestionen que fossin pròpiament obra del francès. La majoria de les partitures de clavecí s'agrupen en diferents
Suites a diferent tonalitat i s'estructuren amb els característics moviments de la dansa francesa:
allemandes, sarabande, preludis, gigues o
ciaccones, entre altres. Així serà en la
Suite en Re menor que escoltarem, de set moviments. La introduirà una breu partitura de dos moviments per títol
Pieces en Sol major. La interpretació és sòlida i contrastada tècnicament cosa que ens facilita l'aproximació, amb èxit, a la interessant però profundament desconeguda història de Jean-Nicolas Geoffroy!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau,
ResponEliminaMaravillosa música! Soy "fan" del clave francés, pero me descubres como dices en tus
comentarios a un perfecto desconocido (al menos para mí), q suena fabuloso. Gracias!
Saludos, Daniel, desde Madrid
Hola Daniel!
EliminaSin duda un tesoro escondido! El clave es uno de mis instrumentos preferidos así que siempre que puedo comparto música en que, de una u otra forma, su sonido tan característico es el protagonista!
Gracias! Saludos!!
Pau