dissabte, 22 de març del 2014

KEMPIS, Nicolaus à (c.1600-1676) - Symphoniae

Anthony van Dyck - Frans Snyders (c.1620)
Obra d'Anthony van Dyck (1599-1641), pintor flamenc (1)





Parlem de Pintura...

Anthony van Dyck (Anvers, 22 de març de 1599 - Londres, 9 de desembre de 1641) va ser un pintor flamenc, un dels retratistes més importants i prolífics del segle XVII i un dels més brillants en el maneig del color. Va néixer a Anvers fill d'un ric comerciant de sedes. Amb 11 anys, després de mostrar un talent artístic precoç, va començar a treballar com a aprenent del pintor flamenc de temes històrics Hendrik van Balen. El 1618, sense haver complert els 19 anys, va ser admès en el gremi de pintors d'Anvers. Durant els dos anys següents va treballar al taller de Petrus Paulus Rubens en aquesta mateixa ciutat. En aquest període segueix l'estil exuberant i dinàmic de Rubens, que es manifesta en La Presa (c.1618, Museu del Prado, Madrid). A partir del 1620 i fins el 1627 Van Dyck va residir a Itàlia, on va ser un retratista molt sol·licitat i va aconseguir la seva maduresa artística. La força de la pintura flamenca de la seva primera època es va anar suavitzant fins a donar pas a un estil més elegant i solemne. En els seus retrats d'aristòcrates italians va crear figures idealitzades, amb postures dretes i orgulloses, físics prims i mans delicades famoses per la seva expressivitat. Influenciat pels grans mestres venecians Ticià i Paolo Veronese, va utilitzar colors brillants i de gran riquesa. Cap pintor de l'època va superar Van Dyck en els blancs tornassolats dels setins, els blaus suaus de les sedes o el carmesí dels velluts. Va ser la quinta essència dels pintors de l'aristocràcia i va aconseguir especial fama a Gènova, on va demostrar una gran capacitat per plasmar els seus personatges amb una semblança notable i desenvolupar tot un repertori de tipus de retrats que posteriorment li serien de gran utilitat a la cort de Carles I d'Anglaterra. Entre els anys 1627 i 1632 va tornar a Anvers, on va realitzar retrats i quadres religiosos. El 1632 es va instal·lar a Londres com a pintor de cort de Carles I, que el va nomenar cavaller poc després de la seva arribada. Va retratar a gran part de l'aristocràcia anglesa de l'època i el seu estil es va tornar més suau i lluminós, amb una pinzellada menys carregada i major quantitat de tocs de llum daurats i platejats. En alguns casos els seus retrats mostren certa rapidesa i superficialitat en la realització a causa de la urgència d'execució per poder fer front a l'allau d'encàrrecs que rebia. El 1635 va pintar la seva obra mestra, Carles I com a caçador (Louvre, París), on el monarca apareix de peu en una postura que realça la seva altiva elegància. Al Museu del Prado es conserva una àmplia mostra de les seves obres, destacant els retrats de Sir Endimió Porter i Van Dyck, el del pintor Martin Ryckaert i un retrat eqüestre de Carles I. Van Dyck va ser un dels pintors més influents del segle XVII. Va renovar l'estil flamenc i va fundar l'escola anglesa de pintura, Joshua Reynolds i Thomas Gainsborough, retratistes pertanyents a aquesta escola, van ser els seus hereus artístics. Va morir a Londres el desembre de 1641.




Parlem de Música...

Nicolaus à Kempis (c.1600 - Brussels, 11 d'agost de 1676) va ser un organista i compositor flamenc. Poques són les referències biogràfiques de la seva existència tot i que es pensa que va néixer a Florència. Sabem que el 1626 va substituir a Anthoen van den Kerckhoven en el càrrec d'organista a la Catedral de Santa Gúdula de Brussel·les. Entre els anys 1644 i 1649 va publicar a Anvers quatre volums de "Symphoniae" que sumen 98 peces instrumentals curtes i vuit motets i el seu contingut està entre les sonates conegudes més antigues escrites en els Països Baixos. Van des de peces per a instrument sol i continu a peces en sis parts; estan escrites bàsicament per a cordes, però de vegades fan ús del fagot, cornetí i trombó. Són majoritàriament peces modestes pensades per a la interpretació domèstica i algunes estan basades en melodies populars. Nicolaus à Kempis va ser el primer músic a importar l'estil de viola italià i les tècniques de Girolamo Frescobaldi, Marco Uccellini, Giovanni Battista Fontana i Dario Castello als Països Baixos del sud. Els seus fills Thomas Petrus à Kempis (Brussel·les, 2 d'abril de 1628 - 21 de setembre de 1688) i Joannes Florentius à Kempis (Brussel·les, 1 d'agost de 1635 - c.1711) van ser també organistes i compositors. Un d'ells, fins i tot, va substituir al seu pare Nicolaus com a organista de la Catedral de Brussel·les el 1670. Joannes va publicar el 1657 la col·lecció de música vocal Cantiones Natalitiae.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Nicolaus à Kempis (c.1600-1676) - Altres: Nicolaus à Kempis (c.1600-1676)



Parlem amb veu pròpia...

De la única col·lecció coneguda amb el nom de Symphoniae s'extreuen les poques obres conegudes de l'organista flamenc (o italià) Nicolaus à Kempis. De cognom estrany, la família à Kempis va ser, durant el segle XVII, una singular generació de músics situats a Brussel·les que, d'una forma que desconeixem, van exportar la característica metodologia musical italiana als Països Baixos. Aquesta s'expressa en el conjunt de partitures que podrem escoltar de à Kempis, tant pel que fa a les obres instrumentals com en els delicats i ben estructurats motets vocals a diferents veus. Si bé, pel que sembla, la labor de à Kempis va ser la d'organista oficial durant la major part de la seva vida a la Catedral de Brussel·les, el cert és que aquestes composicions, tot i partir d'una idea informal i austera, són obres de plantejament interessant, a diferents instruments i amb una destacada capacitat d'atracció. Els recursos dels quals va disposar de à Kempis, tenint en compte la quasi nul·la història musical flamenca d'aleshores, demostren un elevat coneixement de les tècniques italianes i de la forma correcta de dur-les a terme. Probablement, l'exemple de la preciosa Symphonia Septima a 3 supra Ciaconna, Op. 1 així en dóna fe tot i que, a favor seu i gràcies a l'excelsa interpretació, haurem de rendir-nos a l'evidència d'un conjunt de Symphoniae d'una bellesa celestial d'un autor tant enigmàtic com sorprenent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Celine Scheen (soprano); Stephan van Dyck (tenor); Dirk Snellings (bass); Ensemble Clematis (ensemble); Stephanie de Failly (conductor)
AMAZON: Kempis: Symphoniæ

Nicolaus à Kempis (c.1600-1676) - Symphoniae

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Per la meva generació, el Kempis era aquest:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Imitaci%C3%B3_de_Crist

    No tot va a pitjor ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el teu cas, per molt que intentessin adoctrinar-te, finalment has pogut visualitzar a quin Kempis prefereixes! Realment, encara que ho volguessin, no tot va a pitjor!

      I avui tocarà patir... Salut!

      Elimina