Parlem de Pintura...
Jan van der Heyden (
Gorinchem, 5 de març de 1637 -
Àmsterdam, 28 de març de 1712) va ser un pintor holandès. La seva primera formació la va rebre a la seva ciutat natal d'un pintor local que treballava amb vidre. El 1650 es va traslladar, juntament amb tota la seva família, a Àmsterdam, on el seu pare va morir aquell mateix any. Van der Heyden va començar a pintar, probablement, a partir del 1660 ja que no es coneixen obres datades abans del 1664. El 1661 es va unir en matrimoni amb Sara ter Fel d'Utrecht. Mai es va dedicar a la pintura exclusivament i va ser més conegut en el seu temps pels seus treballs com a inventor i enginyer. Va desenvolupar i implementar tot un complex sistema d'il·luminació general pels carrers d'Àmsterdam que es va mantenir des del 1669 fins el 1840 i que va ser adoptat com a model per altres ciutats d'Holanda i, fins i tot, exportat a altres països. Juntament amb el seu germà Nicolaes van der Heyden, va idear un mecanisme de bombeig per a l'extinció d'incendis, que va millorar considerablement les tècniques existents. Anys més tard, el 1690, va publicar juntament amb el seu fill primogènit un gran manual sobre els diferents procediments per lluitar contra el foc. Com a pintor se'l coneix per ser un dels primers holandesos especialitzats en paisatges urbans, composicions en les que dominava a la perfecció la representació dels motius arquitectònics. També va realitzar vistes de carrers, cases de camp i alguns paisatges dels quals com a mínim dos estan realitzats sobre vidre. Les seves obres indiquen que va viatjar pel sud d'Holanda i Renània, i destaquen per la precisió amb què estan representats els elements constructius. Va comptar amb la col·laboració ocasional, per a la representació de figures secundàries en els seus paisatges, d'
Adriaen van de Velde i
Johannes Lingelbach. Durant els últims anys de la seva carrera va introduir en el seu catàleg temàtic les natures mortes. Va morir a Àmsterdam el 1712, deixant un bon patrimoni i una col·lecció de més de setanta quadres. Tot i que no va tenir alumnes ni seguidors directes, la seva obra va exercir una enorme influència en les vistes urbanes de mitjans del segle XVIII.
Parlem de Música...
Johann Ludwig Bach (
Thal, 4 de febrer de 1677 -
Meiningen, 1 de maig de 1731) va ser un compositor alemany, fill de
Johann Jacob Bach. És realment escassa la informació relativa als seus primers anys. El que es probable, tenint en compte que va néixer en la família Bach, és que algun dels seus membres, possiblement el seu pare, fos el seu primer mestre. La primera referència documental és la de la seva assistència formativa al Gymnasium de Gotha en els anys 1688-1693. A partir del 1699 es va convertir en músic a la
Cort de Meiningen, el 1703
Kantor i el 1711 mestre de capella de la mateixa Cort. El duc
Ernst Ludwig va ser el seu protector durant molts anys i va ser la persona a qui va dedicar, l'any 1724, la música per al seu funeral. El seu repertori és extens en obres vocals tot i que també es creu que va escriure gran quantitat de música instrumental tot i que molta d'ella s'ha perdut. En gran part, és gràcies a
Johann Sebastian Bach que moltes de les obres de Johann Ludwig es preserven ja que va ser l'encarregat de custodiar així com d'estudiar l'obra del seu familiar. Fins i tot, va interpretar en públic algunes de les seves obres a Leipzig els anys 1726, 1735 i 1750. Algunes de les obres vocals de Ludwig es van atribuir erròniament i durant molts anys a Johann Sebastian Bach.
Denn du meine Seele Wirst BWV15 és una d'elles. El gènere cantata i motet és el més nombrós de la seva obra. La influència que van exercir en la posterior i monumental obra de J.S. Bach és evident tant per la forma com per l'emoció i espiritualitat que transmeten. Ludwig Bach va morir a Meiningen el maig de 1731.
Parlem amb veu pròpia...
El mestre de capella de la
Cort de Meiningen, l'il·lustre Johann Ludwig Bach, és un dels noms propis de la ramificada i complexa família Bach. Poc conegut més enllà de les fronteres de l'Alemanya tradicional, el Bach que avui ens ocupa va ser un dels compositors més estudiats i respectats pel
Bach de tota la vida. Però no només per ell sinó per tota una generació de compositors, especialment alemanys, que el van estudiar en detall. El mateix
Carl Philipp Emanuel Bach va afirmar que "
tot i el poc ressò que molts dels seus familiars van tenir fora d'Alemanya no s'hauria d'oblidar la cabdal contribució artística i creativa més enllà de la fama i la fortuna a la que van renunciar". La música de Johann Ludwig, és a dir, la que actualment es conserva, dues dotzenes de cantates i motets, una missa, la música pel funeral del seu mecenes i protector i una dubtosa atribució instrumental, així ens demostra i ens permet comprovar, amb precisió, la delicada bellesa de la seva sensibilitat musical. La sèrie de
Motetten (dels quals ja n'havíem parlat en una
edició anterior), és un dels testimonis més eloqüents del seu art. Per a cor i orgue, són obres generalment homofòniques, amb ritmes canviants i d'encisadores melodies vocals. La immediata i persuasiva atracció són un dels punts forts d'uns motets celestials. La família Bach, per extensió, qualitat i referències no té precedents en la història de la música. Violinistes, organistes,
kantors, mestres de capella... cadascun d'ells a la seva manera i tots ells, a la vegada, en òrbita a dreta o esquerra de l'omnipotent Johann Sebastian Bach. Queda clar que aquesta gran família ha determinat absolutament el paisatge de la música i Johann Ludwig Bach, amb el seu estil, consolida encara més aquesta circumstància de la que afortunadament avui en podem parlar i gaudir!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaComo a un panal de rica miel he sido atraído y no me he arrepentido. Quina familia!
ResponEliminaLa mel, si és bona, sempre ve de gust! Ja ho pots dia ja.... quina família!
ResponEliminaSalut!
Could you re-upload this one, please?
ResponEliminaThanks !
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina