GRAENER, Paul (1872-1944) - Symphony Op. 39 'Schmied Schmerz' (1912)

Obra de Fernand Khnopff (1858-1921), pintor belga (1)

- Recordatori de Paul Graener -

En el dia de la commemoració del seu 71è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Fernand Khnopff (Grembergen-lez-Termonde, 12 de setembre de 1858 - Brussel, 12 de novembre de 1921) va ser un pintor belga. De família emparentada amb la noblesa russa i amb l'emperador Francesc Josep d'Àustria, va viure influenciat per l'ambient en què va créixer i es va educar. Va abandonar els seus estudis de dret a la universitat per entrar a estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les, on es va formar amb Xavier Mellery, qui el va induir a seguir el camí dels simbolistes. El 1877 va viatjar a París on va conèixer i admirar l'art d'Eugene Delacroix, Gustave Moreau i el dels pintors prerafaelites. De tots ells va ser important la influència d'Edward Burne-Jones, amb qui també va compartir una gran amistat i una estreta relació professional. Poc després va tornar a Brussel·les on va viure un intens període creatiu i on també va fundar, amb altres artistes, el cercle de 'Els XX'. Va tenir un enorme prestigi dins de la societat de Brussel·les i va saber compaginar les seves obres més críptiques amb magnífics retrats de personatges de l'alta societat belga i propers a la reialesa. Durant la Primera Guerra Mundial, va romandre a Brussel·les, i en acabar la contesa, el simbolisme va decaure, va deixar de ser avantguarda i la seva obra d'alguna forma va ser relegada a l'oblit. Els seus quadres van ser un vincle entre el jo de l'espectador i el de l'artista, i el seu contingut sempre va procurar parlar d'alguna cosa que a priori no es percebia des d'un judici tècnic o formal de l'obra. La seva tècnica va ser d'allò més preciosista, minuciosa i fotogràfica. Va morir a Brussel·les el novembre de 1921.

Font: En català: No disponible - En castellano: Fernand Khnopff (1858-1921) - In english: Fernand Khnopff (1858-1921) - Altres: Fernand Khnopff (1858-1921)

---

Parlem de Música...

Paul Graener (Berlin, 11 de gener de 1872 - Salzburg, 13 de novembre de 1944) va ser un director i compositor alemany. Es va educar de forma autodidacta abans de rebre classes d'Albert Becker en el Conservatori de Berlín. Va guanyar ràpidament experiència treballant de mestre de capella a Bremerhaven, Königsberg i Berlín. El 1896 es va establir a Londres on durant un temps va ser director de l'orquestra del Teatre Reial. Allà va treballar també com a professor particular i va accedir a la Reial Acadèmia de Música. El 1908 va tornar a Europa i es va establir a Viena on va treballar com a professor del Neues Konservatorium. Entre el 1910 i el 1913 va dirigir el Salzburg Mozarteum abans de viatjar a Alemanya on es va dedicar a la docència. El 1920 va succeir a Max Reger com a professor de composició en el Conservatori de Leipzig. El 1930 va viatjar a Berlín on va dirigir el Conservatori Stern i posteriorment va donar classes de composició a l'Akademie der Künste. El 1933 es va unir al Partit Nazi i aquell any va ser nomenat vice-president de la Reichsmusikkammer. Va morir a Salzburg el novembre de 1944.

OBRA:

Vocal secular i religiosa:

Ops:
Die vierjährigen Posten (Spl, 1, T. Körner), op.1, unperf.;
Das Narrengericht (Singkomödie, 2, O. Anthes), op.38, Halle, 1916;
Don Juans letztes Abenteuer (3, Anthes), op.42, Leipzig, 1914, rev., Hamburg, 1935;
Theophano (3, Anthes), op.48, Munich, 1918, rev. as Byzanz, Leipzig, 1922;
Schirin und Gertraude (4, E. Hardt), op.51, Dresden, 1920;
Hanneles Himmelfahrt (2, Graener and G. Gräner, after G. Hauptmann), Dresden, 1927;
Friedemann Bach (3, R. Lothar, after A.E. Brachvogel), Schwerin, 1931;
Der Prinz von Homburg (4, Graener, after H. von Kleist), op.100, Berlin, 1935;
Schwanhild (3, Graener, after Anthes), Cologne, 1942;
Sieg (3), unperf.

Choral:
Wiebke Pogwisch (D. von Liliencron), op.24, solo vv, chorus, orch;
Notturno, op.37, solo vv, chorus, orch;
3 Gesänge, op.68, chorus;
Deutsche Kantate, op.87, male chorus;
Frühlingssuite, op.89, male chorus;
4 Gesänge, op.91, chorus, orch;
Das sind die alten Klänge (F. von Schlegel), op.95, chorus, orch;
Marienkantate, op.99, chorus, orch

Other vocal:
Rhapsodie (H. Bethge), op.53, A, pf qnt;
Theodor Storm-Musik, op.93, male v, pf trio;
130 lieder

Instrumental:

Orch:
2 Stücke, op.9;
Aus dem Reiche des Pan, op.22;
3 Stücke, op.26;
Sinfonietta, op.27, str, hp;
Sym. ‘Schmied Schmerz’, d, op.39;
Romantische Phantasie, op.41;
Musik am Abend, op.44;
Variationen über ein russisches Volkslied, op.55;
Waldmusik, op.60;
Divertimento, D, op.67, small orch;
Pf Conc., op.72;
Juventus academica, ov., op.73;
Gotische Suite, op.74;
Vc Conc. op.78, rev. 1943;
Comedietta, op.82;
Die Flöte von Sanssouci, op.88;
Sinfonia breve, op.96;
3 schwedische Tänze, op.98;
Vn Conc., op.104;
Feierliche Stunde, op.106;
Turmwächterlied, op.107

Other inst:
3 suites, opp.8, 34, 64, vn, pf;
3 Stücke, op.10, vn, pf;
6 str qts, opp.13, 18, 33, 54, 65, 80;
2 sonatas, opp.17, 56, vn, pf;
Suite, op.19, pf trio;
Hungerpastor-Trio, op.20, pf trio;
Aus dem Reiche des Pan, op.22a, pf;
Pf Qnt, op.32;
Wilhelm Raabe Musik, op.58, pf;
2 Stücke, op.59, pf;
Pf Trio, op.61;
Suite, A, op.63, fl, pf;
Suite, op.66, vc, pf;
3 Intermezzi, op.77, pf;
Sonata, op.101, vc, pf;
Legende, vn, pf;
Petite suite italienne, vn, pf;
3 Stücke, pf;
3 Impressionen, pf;
Suite, vc

Font: En català: Paul Graener (1872-1944) - En castellano: Paul Graener (1872-1944) - In english: Paul Graener (1872-1944) - Altres: Paul Graener (1872-1944)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Graener attained technical fluency in most areas of composition, though he never established an individual identity in the manner of his immediate contemporaries Strauss, Pfitzner and Reger. A staunch traditionalist, he remained opposed to modernism, and was generally overlooked during the Weimar Republic until the late 1920s, when his mystical opera Hanneles Himmelfahrt (1927) was embraced by conservative music critics and administrators as a healthy alternative to then popular Zeitoper. Of his many orchestral works, the suite Die Flöte von Sanssouci became well known and was performed by such conductors as Toscanini. Graener’s fortunes changed dramatically after the Nazis came to power. Elevated to a position of some influence, he was able to secure more frequent performances of his compositions, and received a prestigious commission from the Berlin Staatsoper for his opera Der Prinz von Homburg (1935). The work, however, proved to be fatally flawed in terms of its dramatic and psychological impact, and soon disappeared from the repertory. This failure undoubtedly undermined Graener’s prestige, and although he remained loyal to the regime for the rest of his life, his later work was greeted more with respect than genuine enthusiasm.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Volume 2 starts with a half-hour Symphony (Sorrow the Blacksmith) in three movements. The big opening Larghetto is starrily dreamy and emotionally in turmoil. It comes close to sounding like Brahms and Elgar with a dash of Richard Strauss. The writing for the violins is especially striking. The pensive Adagio is no stranger to storms; even anger. The finale is an Allegro Energico with a Brucknerian theme that is determined, distinctive and positive. This romping theme goes through various transformations towards steadily glowing serenity and peace. This work together with the Symphonietta for Strings and the symphonic poem From Valleys and Heights owes its existence to the tragic death of Graener’s eight year-old son in London during the composer’s sojourn there as a theatre conductor.

MUSICWEB (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: NDR Radiophilharmonie Hannover; Werner Andreas Albert (conductor)
AMAZON: Graener - Symphony in D et al

IMSLP: Paul Graener (1872-1944)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Graener - Symphony in D et al

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!