diumenge, 22 de novembre del 2015

KREUTZER, Conradin (1780-1849) - Missa di Sancta Francisca (1830)

Simon Glücklich - S. Cecilia suona l'organo (1886)
Obra de Simon Glücklich (1863-1943), pintor alemany (1)



- Recordatori de Conradin Kreutzer -
En el dia de la celebració del seu 235è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Simon Glücklich (Bielitz, 27 de març de 1863 - München, 29 de març de 1943) va ser un pintor alemany. Es va formar amb Leopold Karl Müller a la Wiener Akademie entre els anys 1880 i 1890. Després de finalitzar els seus estudis, va fer un viatge formatiu a Itàlia abans de tornar, ja de forma definitiva, a Alemanya. Si bé va ser un pintor poc conegut, es va especialitzar en pintura de gènere, retrats i paisatges. Va morir a Munich el març de 1943.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Simon Glücklich (1863-1943)


Parlem de Música...

Conradin Kreutzer (Messkirch, 22 de novembre de 1780 - Riga, 14 de desembre de 1849) va ser un director i compositor alemany. Fill d'un burgés de la regió de Suàbia, es va formar amb el mestre del cor local J.B. Rieger. A partir del 1789 va ampliar la seva formació en teoria i orgue amb el compositor Ernst Weinrauch amb qui també va aprendre a tocar diversos instruments en el monestir benedictí de Zwiefalten. El 1798 o 1799 va entrar a la Universitat de Friburg per estudiar Dret si bé la mort del seu pare el 1800 va determinar el seu retorn definitiu a la música. Entre el 1800 i el 1804 va viure a Suïssa abans de traslladar-se a Viena on va conèixer a Joseph Haydn i on va estudiar possiblement amb Albrechtsberger. Allà també va donar classes de música i va participar en alguns concerts sense deixar, en cap cas, la composició si bé no va començar a interpretar material propi fins el 1810. Aquell any va iniciar una gira per Alemanya on va representar amb èxit les seves òperes Konradin von Schwaben i Feodora. La renuncia de Franz Danzi va afavorir el seu nomenament com a Hofkapellmeister a Stuttgart el 1812. Aquell any es va casar i anys més tard les seves dues filles Cäcilie i Marie es van convertir en cantants. El 1816 i per raons desconegudes va renunciar al seu càrrec de mestre de capella. La seva amistat amb el poeta Johann Ludwig Uhland el va ajudar en la creativitat de nombroses de les seves òperes posteriors. Després de deixar Stuttgart, Kreutzer va passar un temps a Schaffhausen abans d'assolir un nou càrrec de mestre de capella (1818-1822) amb el príncep Carl Egon de Fürstenberg a Donaueschingen. Des d'allà va iniciar diverses gires i va estrenar la seva òpera Adele von Budoy. El 1822 i després de l'èxit assolit amb la seva òpera Libussa a Viena va ser nomenat mestre de capella del Kärntnertortheater, ocupant aquest càrrec fins el 1827 i posteriorment del 1829 al 1832. El 1833 va entrar a treballar al Theater in der Josefstadt en resposta a la invitació que va rebre del seu director J.A. Stöger. Hi va romandre del 1833 al 1835 i va ser allà on va estrenar les seves dues òperes més famoses, Das Nachtlager in Granada i Der Verschwender. El 1833 va estrenar a Berlín, també sota text del seu bon amic Uhland, l'òpera Melusine, originalment escrita sota petició de Beethoven el 1823. A partir de la dècada del 1840 va acompanyar les seves filles en les nombroses gires musicals en què van participar. Entre el 1840 i el 1842 va ser director musical de Köln i també a Mainz entre el 1844 i el 1845. Fins i tot va arribar a rebre una oferta per a substituir a Otto Nicolai de la Vienna Hofoper si bé no es va arribar a materialitzar i Kreutzer va decidir traslladar-se a Riga el 1848, ciutat on va morir un any després.

OBRA;

Vocal secular:

Operas:
all publications in vocal score
Die lächerliche Werbung (Spl, 1), Freiburg, c1800
Aesopin Phrygien [Aesop in Lydien] (op, 1, ? M. Stegmayer), ? Vienna, 1808; libretto rev. P.A. Wolff, Donaueshingen 1821, Stuttgart 1822
Die zwei Worte, oder Die Nacht im Walde (op, 1, after B.-J. Marsollier des Vivetières), Stuttgart, 1808 [or ?Vienna, 1803]
Jery und Bätely (Spl, 1, J.W. von Goethe), WK, 19 May 1810
Panthea, 1810 (op, 3), unperf.
Feodora (op, 1, A. von Kotzebue), Stuttgart, 1812 (Leipzig, n.d.)
Conradin von Schwaben (op, 3, K.B. Weitzmann), Stuttgart, 30 March 1812; rev., libretto by ‘Bernd von Guseck’ (recte Karl Gustav von Berneck), as Konradin, der letzte Hohenstaufe, 1847
Die Insulanerin (op, 2, J.F. Schlotterbeck, after P. Metastasio), Stuttgart, 25 March 1813; rev. as Die Insulanerinnen, WK, 11 Feb 1829
Der Taucher (romantische Oper, 2, S.G. Bürde, after F. Schiller), Stuttgart, 19 April 1813; rev. 1823 (Vienna, n.d.)
Alimon und Zaide, oder Der Prinz von Katanea (op, 3), Stuttgart, 24 Feb 1814 (Mainz, n.d.)
Die Nachtmütze (komische Oper, after Kotzebue: Die Schlafmütze des Propheten Elias), Stuttgart, 1814
Die Alpenhütte (op, 1, Kotzebue), Stuttgart, 1 March 1815 (Augsburg, n.d.)
Der Herr und sein Diener (op, 1, after Fr. orig.), Stuttgart, 30 Nov 1815
Orestes (heroic opera, 3), Prague, 6 May 1818
Adele von Budoy (lyric-tragedy opera, 1), Königsberg, 13 August 1821; rev. as Cordelia (P.A. Wolff), WK, 15 Feb 1823, arias (Vienna, c1823)
Libussa [Primislav] (romantische Oper, 3, J.K. Bernard), WK, 4 Dec 1822 (Vienna, n.d.)
Sigune (Nordic legend, 3, August Schuhmacher), WW, 20 Nov 1823 (Vienna, n.d.)
Die erfüllte Hoffnung (ländliche Szene, 1), WW, 2 Dec 1824
Die lustige Werbung (komische Oper, 2, C. B. [? R. B.], after Fr. orig.), WW, 27 June 1826
La folle de Glaris (op, 2, T.-M.-F. Sauvage), Paris, Odéon, 21 April 1827 [? same as Cordelia; addl music by J.-M. Payer]
L’eau de jouvenance (comic op, 2, F.-A. Duvert and Xavier [X.B. Saintine]), Paris, Odéon, 13 Oct 1827; as Die Vertüngungs-Essenz (Operette, 1, trans. K. von Braun), WK, 24 Sept 1838
Das Mädchen von Montfermeuil, oder Denise, das Milchmädchen (komische Oper, 5, Andreas Schumacher), WK, 3 Oct 1829
Baron Luft (Spl, 1, after Fr. orig.), WK, 20 Jan 1830
Die Jungfrau (romantische Oper, 3, Andreas Schumacher, after Mélesville [A.-H.-J. Duveyrier]), Prague, Nov 1831
Die Hochländerin, 1831 (op, 1), unperf.
Der Lastträger an der Themse (op, 3, H. Herzenskron), Prague, 16 Feb 1832
Melusine (romantische Oper, 3, F. Grillparzer), Berlin, Königstädtisches, 27 Feb 1833
Der Ring des Glückes, oder Die Quellenfürstin im Alpentale (Zauberspiel, 3, F.K. Weidmann), WJ, 19 Dec 1833
Das Nachtlager in [von] Granada (romantische Oper, 2, von Braun, after J.F. Kind), WJ, 13 Jan 1834 (Vienna, n.d.)
Der Verschwender (Zaubermärchen, 3, F. Raimund), WJ, 20 Feb 1834 (Vienna, n.d.)
Tom Rick, oder Der Pavian (komische Oper, 3, J. Kupelwieser, after Fr. orig.), WJ, 1 July 1834
Der Bräutigam in der Klemme (Spl, 1, Herzenskron), WJ, 24 June 1835
Traumleben, oder Zufriedenheit, die Quelle des Glückes (Zauberspiel, 3, F.X. Told), WJ, 10 Oct 1835
Die Höhle bei Waverley (3, G. Ott, after A. Oehlenschläger), WJ, 6 April 1837
Der Gang nach dem Eisenhammer [Fridolin] (romantische Oper, 3, J.A.F. Reil, after Schiller), WK, 16 Dec 1837
Die beiden Figaro (komische Oper, 2, G.F. Treitschke, after J.F. Jünger), Brunswick, 13 Aug 1840 (Brunswick, n.d.)
Der Edelknecht (op, 4, C. von Birch-Pfeiffer), Wiesbaden, 21 June 1842 (Brunswick, n.d.)
Des Sängers Fluch (op, 1, E. Pasqué, after J.L. Uhland), Darmstadt, 17 May 1846
Die Hochländerin am Kaukasus (romantische Oper, 3, Guseck), Hamburg, 6 or 16 Nov 1846 [? connected with Die Hochländerin, 1831]
Aurelia, oder Die Prinzessin von Bulgarien (romantische Oper, 3, C. Gollmick, after J.F. von Weissenthurn), ? Kassel, 20 Aug 1851

Undated works:
Der Apollosaal (Spl, 1);
Zenobia, unperf. [Kreutzer’s final opera];
Das Bild der Landesmutter (occasional piece)

Other works:
Der Eremit auf Formentera (incid music, Kotzebue), 1800–04;
Fortunat (incid music, E. von Bauernfeld), 1835;
2 ballets, Vienna, 1814:
Antonius und Kleopatra, Myrsileund Anteros;
Szenen aus Goethes Faust, Donaueschingen, 4 Nov 1820, songs (Vienna, 1834);
Die Höhle Soncha, oder Die vierzig Räuber (melodrama, 3, K. Treuhold), unperf. [?identical with F. Roser’s work of same title, 1826]
Over 150 lieder;
numerous partsongs

Vocal religiosa:

Die Sendung Mosis (orat), Stuttgart, 1 Jan 1814;
Die Friedensfeier (orat)
Masses and shorter liturgical works;
Occasional works, incl. hymns and cants.;

Instrumental:

3 pf concs., B , op.42 (Leipzig, ?1819), C, op.50 (Bonn, ?1822), E , op.65 (Leipzig, ?1825);
Variations, pf, orch, op.35 (Augsburg, n.d.);
chbr works for str and ww in various combinations, incl. several with pf;
numerous pf pieces, 2 hands and 4 hands

Font: En català: Conradin Kreutzer (1780-1849) - En castellano: Conradin Kreutzer (1780-1849) - In english: Conradin Kreutzer (1780-1849) - Altres: Conradin Kreutzer (1780-1849)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Conradin Kreutzer és un d'aquells compositors que no sabríem molt bé on situar ja que el seu nom, tot i ser conegut, no acaba de rebre l'empenta necessària per a una consolidació més definitiva. I si bé la seva música mai fou oblidada d'una forma irreversible, el cert és que poques són les obres que avui dia podrem escoltar al seu nom. Amb sort, i si els astres s'alineen convenientment, tan sols alguna despistada òpera del seu extens repertori en aquest sentit o alguna partitura de cambra, farà les delícies dels cerca-tresors. Més enllà, silenci. Ara bé, en aquest espai ja n'havíem fugaçment parlat anys enrere i avui ho farem solemnement per a celebrar-lo com sens dubte mereix en aquesta efemèride de celebració. I sent diumenge no caldran gaires presentacions ja que l'imperatiu categòric dominical és innegociable. Per tant, ho haurem de fer amb una de les nombroses eucaristies que va compondre, la Missa de Sancta Francisca per a solistes, cor i orquestra de 1830 i que Kreutzer va escriure, possiblement, sota petició d'alguna festivitat litúrgica especial en record de Francesca de Roma. Musicalment, l'arquitectura i la durada ens la situen, a priori, en la categoria de missa brevis, no obstant, talment com podrem ràpidament comprovar, es tracta d'una missa solemne. L'orquestració, formada per instruments de corda, dos clarinets, dos fagots, dues trompetes, tres trombons i timbales accentua, encara més, la filosofia solemne de la partitura. L'estil, en general proper als principis clàssics, desprèn una suau aroma a Schubert, en concret a la seva Missa en Mi major, ja que comparteixen tonalitat i algunes harmonies. Des del meu punt de vista, remarcant òbviament la solvent interpretació, la missa, tot i la seva brevetat, és un tresor, des del preciós i melòdic Kyrie inicial fins al majestuós i festiu Dona nobis pacem final. Impagable descobriment que per un dia viatjarà a través de l'espai-temps fins arribar en la dimensió on siguis perquè aquí, la teva família, mai t'oblidarà!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 
Konradin Kreutzer: Geistliche Werke

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)