BENDA, Jiri Antonin (1722-1795) - Lieder

Obra de Domenic Serres (1722-1793), pintor francès (1)

- Recordatori de Jiri Antonin Benda -

En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Dominic Serres RA (Auch, 1722 - Marylebone, 6 de novembre de 1793) va ser un pintor francès, vinculat a l'Escola Anglesa de Pintura, sobretot en temes navals i marines. Va ser un dels membres fundacionals de la Reial Acadèmia el 1768. La seva família esperava que es convertís en un sacerdot, però va preferir viatjar a Espanya, es va convertir en un capità de vaixell i es va embarcar cap a Cuba. Va ser fet presoner per l'Armada Britànica a finals del decenni de 1740 i presumiblement es va traslladar a Londres al voltant del 1758 per seguir una formació com a pintor a Northamptonshire, i més tard a Londres per ser estudiant de Charles Brooking. La major part de les seves pintures van estar relacionades amb el món marítim. Va treballar per a una editorial i va documentar els esdeveniments de la Guerra dels Set Anys. Va realitzar una sèrie de pintures que van incloure la presa de Belle-Ile i la presa de l'Havana i també va pintar els esdeveniments de la Revolució Americana. El 1780 va ser nomenat pintor de la Marina pel rei Jordi III. El seu fill gran John Thomas Serres també va esdevenir un artista prolífic del món marí. Va morir a Marylebone el novembre de 1793. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Domenic Serres (1722-1793) - In english: Domenic Serres (1722-1793) - Altres: Domenic Serres (1722-1793)

---

Parlem de Música...

Jiri Antonin Benda (Staré Benátky, bap. 30 de juny de 1722 - Köstritz, 6 de novembre de 1795) va ser un compositor bohemi. Fill de Jan Jiří Benda (1686-1757), es va formar amb el seu pare abans d'estudiar a Kosmonosy el 1735. El 1739 va entrar al col·legi Jesuïta de Jičín on hi va romandre fins el 1742. Aquell mateix any va emigrar, amb els seus pares i una germana, a Prussia on es va unir com a violinista a l'orquestra de la cort on ja hi estaven treballant alguns dels seus germans. El 1750 va ser nomenat Kapellmeister del duc Friedrich III de Saxe-Gotha. Durant els primers anys de servei, va compondre principalment cantates per la capella de la cort així com diversa obra instrumental. El 1765 va estrenar la seva primera òpera, Xindo riconosciuto. Poc després va viatjar a Itàlia on va continuar la seva formació. Va visitar Venècia, on va coincidir amb J.A. Hasse, i després Bolonya, Florència i Roma, ciutats on va conèixer i escoltar les obres de Galuppi, Gluck i Paisiello, entre altres. El 1767 va tornar a Gotha i el 1770 va ser nomenat Kapelldirector. La mort de Friedrich III el 1772 va alterar el paisatge musical ja que el seu successor Ernst II va reduir-ne les competències i el finançament. Tanmateix, l'arribava el 1774 del conjunt teatral Seyler a Gotha va possibilitar l'estrena de diversos obres de Benda. El març de 1778 va dimitir com a Kapelldirector sembla ser per discrepàncies amb el compositor Anton Schweitze. El 1778 va viatjar a Hamburg abans d'establir-se durant un temps a Viena, ciutat on va estrenar diverses òperes. El 1779 va tornar a Gotha, ciutat on es va retirar musicalment. La seva activitat es va reduir sensiblement i només va viatjar a París i a Mannheim per a la representació d'algunes de les seves òperes. Va tenir cinc fills músics: Friedrich Ludwig Benda, Heinrich Benda, Catherina Justina Benda, Hermann Christian Benda i Carl Ernst Eberhard Benda. Jiri Antonin Benda va morir a Köstritz el novembre de 1795.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Xindo riconosciuto (os, 3, J.A. Galletti), Gotha, 11 Aug 1765, D-Rtt
Il buon marito (int, 2, Galletti), Gotha, 29 Oct 1766
Il maestro di capella (int, 2), Gotha, 25 April 1767
Ariadne auf Naxos (duodrama, 1, J.C. Brandes, after H.W. von Gerstenberg), Gotha, 27 Jan 1775, Bsb (2 copies, 1 autograph), Dl, vs (1778), ed. A. Einstein (1920), fs (1781/R1985 in GOB, iv); ed. J. Trojan (Prague, 1984)
Der Jahrmarkt (Lucas und Bärbchen) (komische Oper, 1, F.W. Gotter, with J.J. Engel), Gotha, 10 Feb 1775, A-Wn, D-Bsb, vs (1786); ed. in DDT, lxiv (1930/R); rev. as Der Dorfjahrmarkt (2), Leipzig, 26 April 1775, Bsb, SWl (2 copies), US-Wc, vs (1776)
Medea (melodrama, 1, Gotter, after Euripedes), Leipzig, 1 May 1775, D-Bs (2 copies, 1 autograph), Dl, vs (1778)
Walder (ernsthafte Operette, 1, Gotter, after J.F. Marmontel: Silvain), Gotha, 23 Feb 1776, Bsb (2 copies, 1 autograph), Mbs, DS, SWl, US-Bp, vs (Gotha, 1777)
Romeo und Julie (ernsthafte Oper, 3, Gotter, after W. Shakespeare and C.F. Weisse), Gotha, 25 Sept 1776, A-Wn, D-Bsb (2 copies, facs. of 1 in GOB, v, 1985), Dl, DS, Mbs, Rtt, US-Wc, vs (1778)
Der Holzhauer, oder Die drey Wünsche (comische Operette, 1, Gotter and J.G. von Wulff, after Guichard and Castet: Le bûcheron), Gotha, 2 Jan 1778, D-Bsb, Dl, US-Bp, vs (1778)
Theone (Philon und Theone; Almansor und Nadine) (melodrama, 1), unperf., A-Wn (2 copies, 1 with addl music not by Benda)
Pygmalion (monodrama, 1, J.J. Rousseau), Gotha, 20 Sept 1779, D-Bsb (2 copies, 1 autograph), Dl, vs (1780)
Das tartarische Gesetz (Schauspiel mit Gesang, 3, Gotter, after C. Gozzi: I pitocchi fortunati), Mannheim, 4 March 1787, vs (1787)
Das Findelkind, oder Unverhofft kömt oft (Operette, 1, Weisse), unperf., vs (1787)
Incid music to Macbeth, c1778, Bsb, ?unperf.

Others:
Cants.:
Amynts Klagen über die Flucht der Lalage, S, orch, ?1772 (1774);
Die Zurückkunft der Lalage, 1v, insts, ?1772, GOl*, sequel to Amynts Klagen;
Marianne, S, str, ?1779, A-Wn;
Cephalus und Aurore, S, orch (1789);
Bendas Klagen, S, orch (1792);
Gelegenheitsmusik: Anime illustri, or che con mio contento, 2vv, insts, D-Bsb*

Other vocal:
Più non si trovano fra mille amanti (aria), Dl [from pasticcio, Il trionfo della fedeltà, 1753, see work-list for C.H. Graun];
Ode auf den Sterbemorgen der … Herzogin zu Sachsen-Gotha und Altenburg, 1767, Bsb, also with altered text as Das Andenken an die Erlösung des Gottmenschen (orat);
Canon, 3vv, in Fragmente einiger Gedanken des musikalischen Zuschauers (Gotha, 1767);
c6 songs in Göttinger Musenalmanach (Göttingen, 1770–74);
Sammlung vermischter Clavier- und Gesangstücke (Gotha and Leipzig, 1780–87), incl. 25 songs in vols.iii–vi;
Collezione di [12] arie italiane, i–ii (1782–3), incl. 4 arias from Xindo riconosciuto;
2 songs in 6 Rondo’s und 6 kleine Lieder (1784)

Vocal religiosa:

Cants.:
Cycle for 1750–51, lost;
cycle for 1753–4 (Rambach), some in D-Bsb, DS, GOa, SWl, others lost, texts pubd (Gotha, n.d.);
cycle for 1760–61 (Münter), 4vv, insts, As, Bsb, F, GOa, SWl, texts pubd (Gotha, n.d.), 1 ed. in Organum, i/32 (Leipzig, 1961);
5 birthday cants. for Duke and Duchess of Saxe-Gotha, 1751, 1764–7, Bsb, GOa, 4 others lost

Other sacred:
Der sterbende (leidende) Jesus (orat), 1757, music lost, extract in Sammlung vermischter Clavier- und Gesangstücke, ii (Gotha and Leipzig, 1781);
3 songs in Münter: Erste Sammlung geistlicher Lieder (1773);
2 Ky with Gl, 4vv, insts, D-Bsb*, 1 also in A-Wn with addl sections by M. Stadler;
Qui tollis, 4vv, bc, Wn*, D-Bsb;
Mag, 4vv, insts, bc, Bsb, attrib. uncertain

Instrumental:

Orch:
c30 syms., D-Bsb, GOl, LEm, SWl, 12 ed. in MAB, lviii, lxii, lxvi, lxviii (1962–6);
2 hpd concs. (1779), 1 ed. in MAB, xlv (1960);
Concertino, hpd, str (1783–4);
7 hpd concs., Bsb, Dl, GB-Ckc, 3 ed. in MAB, x (1950) and xlv (1960), 1 ed. in NM, cxliv (1938/R), 1 lost;
11 vn concs., 4 in B-Bc, D-Dl, GB-Ckc, others cited in Breitkopf catalogue;
Scherzi notturni, D-Bsb*;
2 va concs., Bsb, 1 ed. in Concertino (Mainz, 1968);
Hpd Conc., B-Bc, D-LEm, not by G. Benda

Chbr:
6 sonate, hpd (Berlin, 1757), ed. in MAB, xxiv (1956), some ed. C. Hogwood (Oxford, 1997);
Hpd Sonata in J. Haffner: Oeuvres melées, vi/2 (1760), ed. C. Hogwood (Oxford, 1997);
Sammlung vermischter Clavier- und Gesangstücke, i–vi (Gotha and Leipzig, 1780–87), incl. 2 kbd sonatas with str, vn sonata, 10 kbd sonatas, ed. in MAB, xxiv (1956), 35 sonatinas and smaller works, kbd, ed. in MAB, xxxvii (1958), many kbd works ed. C. Hogwood (Oxford, 1997) and T. Roberts (Oxford, 1997);
8 sonatas, 2 vn/fl, vn, bc, 3 in B-Bc, D-Bsb, 1 ed. in MAB, ii (1934), others cited in Breitkopf catalogue;
Fl Sonata, Bsb, Dl, ed. in NM, cliv (1941/R) [earlier version of vn sonata];
Sonata, 2 hpd, Rp;
Kbd Sonata, B-Bc, D-DS, Dl, later version incl. in Sammlung

Font: En català: Jiri Antonin Benda (1722-1795) - En castellano: Jiri Antonin Benda (1722-1795) - In english: Jiri Antonin Benda (1722-1795) - Altres: Jiri Antonin Benda (1722-1795)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Indubtablement, la família Benda va ser determinant en el desenvolupament i evolució musical en aquell període que avui situem a mig camí entre el Barroc i el Classicisme. Mentrestant a Europa l'extens i extraordinari bagatge musical dels Bach era omnipresent i el ressò de Mozart començava a irrompre en el panorama musical de l'època eclipsant el treball de la gran majoria dels músics que, en aquell temps, intentaven obrir-se camí dins dels principals cercles musicals del vell continent. La família Benda no va ser aliena a aquests esdeveniments patint un càstig similar, ja que la seva carrera va estar eclipsada, ara per la genialitat dels Bach, ora per l'exquisida praxi dels Stamitz, però el seu bon fer com a músics va propiciar que la majoria dels seus membres acabés pertanyent a alguna de les corts més influents d'Europa. I com ja va passar amb la família dels Bach a Alemanya, o la dels Stamitz a Mannheim, el prolix llinatge dels Benda, en la bohèmia musical del segle XVIII, es va prodigar per tot Europa d'una forma molt semblant. Va ser una extensa família de grans compositors i músics que van destacar en gran manera en el noble art de la composició, l'execució i la improvisació musical. La família Benda va aportar, al llarg de la història, una tradició musical ininterrompuda, des de l'època del primer Jan Jirí Benda, nascut el 1686, fins ben entrat el segle XIX. Els Benda, tot i l'eclipsi del que parlàvem, van rebre els elogis dels seus contemporanis, entre ells, els de Bach i molt especialment els de Mozart. Jan Jiri i alguns membres de la seva extensa família van formar part de l'orquestra Prussiana a Versalles durant el regnat de Frederic II el Gran. El monarca es vantava d'haver rebut en la seva cort a les personalitats més influents de la cultura alemanya i francesa de la seva època, com ara el pensador i escriptor Voltaire o el gran compositor Johann Sebastian Bach. La seva relació amb els Benda es va remuntar a les cèlebres i productives trobades musicals que habitualment tenien lloc a la cort del monarca amb compositors d'arreu. Entre ells, s'hi va trobar Jiří Antonín Benda, a qui avui escoltarem en veu d'alguns Lieder i de l'obertura Der Jahrmark, potser el compositor menys conegut de tota la família, però no per això va deixar de tenir la seva importància dins de l'organigrama musical de la seva època. Benda va ser un compositor i violinista d'enorme talent que va començar els seus primers estudis musicals de la mà dels germans escolapis de Kosmonosy, temps abans que el rei Frederic II el Gran li brindés l'oportunitat de formar part com a segon violinista de l'orquestra de la Capella Reial a Berlín. Anys més tard Georg va treballar al servei del Duc de Gotha com kapellmeister, escrivint un gran nombre d'obres religioses i simfòniques, ciutat on hi va viure la resta dels seus anys. Avui el commemorem, que comenci l'espectacle!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Márta Fers (soprano); István Kovács (bass); Anikó Horváth (harpsichord); Rezsõ Pertorini (cello)
INTÈRPRETS: Thuringian State Symphony Orchestra Gotha; Hermann Breuer
PRESTOCLASSICAL: Benda G - Lieder
PRESTOCLASSICAL: Music at the Court of Gotha: Benda

IMSLP: Jiri Antonin Benda (1722-1795)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Benda G - Lieder

SPOTIFY: Benda - Orchestral works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!