Obra de Charles Gleyre (1806-1874), pintor suís (1)
- Recordatori de Sophia Giustina Corri -
En el dia de la celebració del seu 241è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Charles Gleyre (Chevilly, 2 de maig de 1806 - Paris, 5 de maig de 1874) va ser un pintor suís, i un dels més importants a París de la dècada del 1850. Tot i néixer a Suïssa ben aviat es va traslladar a França on es va formar inicialment a Lió abans de traslladar-se a París el 1825. Allà va estudiar amb Louis Hersent a l'Escola de Belles Arts i a l'Académie Suisse. El 1829 va viatjar a Roma, on va viure-hi cinc anys, per treballar amb Leópold Robert l'estil de qui va influenciar decisivament l'obra de Gleyre. Des d'allà va viatjar, finançat per un mecenes americà, per Grècia, Egipte i el Pròxim Orient. De tornada a París, va obrir una escola de pintura on, entre molts altres, s'hi van formar artistes posteriorment molt destacats com Whistler, Monet, Renoir, Bazille i Sisley. No obstant, problemes de salut el van obligar a tancar l'escola traslladant-se, en companyia de Sisley, Bazille i Renoir, a Fontainebleau. Com a pintor, tot i explorar la pintura a l'aire lliure i noves tècniques, es va fer molt conegut per les seves obres neoclàssiques si bé amb certs tocs romàntics. Charles Gleyre va morir a París el maig de 1874.
Font: En català: No disponible - En castellano: Charles Gleyre (1806-1874) - In english: Charles Gleyre (1806-1874) - Altres: Charles Gleyre (1806-1874)
Parlem de Música...
Sophia Giustina Corri [Dussek] (Edinburgh, 1 de maig de 1775 - London, 1847) va ser una cantant i compositora anglesa. Es va formar inicialment amb el seu pare, el compositor, editor i professor Domenico Corri. Amb ell va fer els primers recitals abans d'abandonar la seva ciutat rumb a Londres, on va rebre formació de cant amb Luigi Marchesi, Giuseppe Viganoni i Giambattista Cimador. Va tenir un excel·lent debut com a cantant dels concerts Salomon del 1791, sota la direcció de Joseph Haydn al clavicèmbal. Posteriorment, va seguir col·laborant amb Haydn en altres obres, com The Storm (24 de febrer de 1792). Corri, per la seva banda, va ser una important divulgadora de l'obra de Mozart a Anglaterra sent cantant solista en la primera interpretació del Rèquiem de Mozart a Londres, el 20 de febrer de 1801. Anys abans, el 1792, es va casar amb Jan Ladislav Dussek, amb qui va participar en nombrosos recitals de cant, piano i arpa. Després de la mort de Dussek el 1812, Corri es va casar amb l'intèrpret de viola John Alvis Moralt. Amb ell es va traslladar a Paddington, on van fundar una escola de música. La seva filla, Olivia Dussek, va ser organista i compositora i la seva besnéta, Ghita Auber Corri (c.1870-1937), va ser compositora i cantant. Sophia Giustina Corri va morir a Londres el 1847.
OBRA:
(selective list)
Instrumental:
Kbd:
Sonata, pf/hpd, vn/Ger. fl acc., op.1 (London, c1793);
3 Sonates, hpd/pf, vn acc., op.1 (Paris, n.d.);
Sonata, pf (London, c1805)
Hp:
3 Sonatas, E , F, C (London and Edinburgh, c1795);
3 Sonatas, B , G, c, op.2 (Paris, 1797; London and Edinburgh, ?1798);
6 Sonatinas, C, F, G, B , F, E (London, 1799), formerly attrib. (2) J.L. Dussek, ed. in MAB, xxii (1956);
Introduction and March (London, 1822);
Variations on God Save the King (London, 1822);
6 bks of Favorite Airs (London);
arrs., some with variations, of more than 30 airs, waltzes, rondos, ovs. and concs., some with fl/vn ad lib
Hp, pf:
A Duett (London, ?1812);
Introduction and Waltz (London, 1822);
Duett … in which is Introduced a Favorite Air [Ah vous dirai-je], with variations and an introduction (London, 1823);
other arrs.
OBRA:
(selective list)
Instrumental:
Kbd:
Sonata, pf/hpd, vn/Ger. fl acc., op.1 (London, c1793);
3 Sonates, hpd/pf, vn acc., op.1 (Paris, n.d.);
Sonata, pf (London, c1805)
Hp:
3 Sonatas, E , F, C (London and Edinburgh, c1795);
3 Sonatas, B , G, c, op.2 (Paris, 1797; London and Edinburgh, ?1798);
6 Sonatinas, C, F, G, B , F, E (London, 1799), formerly attrib. (2) J.L. Dussek, ed. in MAB, xxii (1956);
Introduction and March (London, 1822);
Variations on God Save the King (London, 1822);
6 bks of Favorite Airs (London);
arrs., some with variations, of more than 30 airs, waltzes, rondos, ovs. and concs., some with fl/vn ad lib
Hp, pf:
A Duett (London, ?1812);
Introduction and Waltz (London, 1822);
Duett … in which is Introduced a Favorite Air [Ah vous dirai-je], with variations and an introduction (London, 1823);
other arrs.
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
The beauty of the music itself led to the attribution to Jan Ladislav rather than to Sophia, who was undoubtedly the author. Already in these first sonatas one can find the typical characteristics of her music: the brilliance and freshness of her writing, the originality of many passages, and a great sense of proportion which insures that no theme—even the least original—wearies the listener. There is no evidence of presumption, vanity or desire for grandeur on the part of Sophia; there instead emerges a desire to sing and make music simply and sincerely, and this humility deserves our admiration. After the early pieces of her youth, there is no trace of other works by Sophia for almost 10 years. Busy as she was at supporting herself, she perhaps had little time for composing, but she took up this activity with renewed energy in 1810. Her second marriage and her teaching gave her greater serenity, assisted her in the search for new publishers, and allowed her to produce around 60 works between 1810 and 1828. These pieces no longer have the rigorous form of the first sonatas and are more experimental, a fact which is comprehensible considering the rapid change in tastes and the evolution of the harp at that time. “A Favourite French Air With Variations” (1818), dedicated to the celebrated harpist Nicolas C. Bochsa who had arrived that same year in London, experiments with harmonics and damping techniques, and ends with an unpublished finale. “Introduction & Waltz” (from 1821) combines the infectious charm of a reel (although it is not a traditional theme) with brilliant glissati. “La Chasse”, dated 1824, explores the enharmonic possibilities of the harp. “C’est l’amour” (1825) winds irresistible variations around a theme of an operatic character.
Booklet notes
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTodos los días miro tu blog, escucho lo que has puesto y leo tus comentarios. Para mí es uno de los mejores momentos del día. Muy pocas veces opino pero suelo marcar mi opinión. Pero de vez en cuanto también hay que dejar un comentario para animarte a seguir con este fantástico trabajo. Muchas gracias por tan buena música y tan buenos comentarios. Sin duda uno de los mejores blogs en la materia. Ánimo¡
ResponEliminaMuchas gracias por tu comentario! La verdad que los agradezco! Para mi no es un 'trabajo' própiamente ya que la música me da vida! No obstante y ciertamente el tiempo que hay que dedicarle no es precisamente poco. Peró hay tantos y tantos compositores olvidados que sin duda merecen, de largo, todo el trabajo del mundo!
EliminaGracias de nuevo!
Saludos!
Pau
I had already found elsewhere the #3 sonata (opus 3). So your gift comes as a gratifying bonus.Many thanks for your devotion (time and energy) and remarkable unselfishness.
ResponEliminaYou're welcome Basin!!
EliminaI hope you enjoy the gratifying bonus!
Greetings!
Pau
Oh muchas muchas muchas Gracias Sr. Pau!
ResponEliminaLa Sra. de Jan Ladislav Dussek! un grato descubrimiento para mi el año pasado
y ahora, otro disco de ella! muchas Gracias de nuevo
Salud y Bendiciones :D
r.
Un placer complacerle.
EliminaSaludos,
Pau