ROSENGART, Aemilian Joseph (1757-1810) - Missa in B-Dur (1796)

Obra de Jean Honoré Fragonard (1732-1806), pintor francès (1)

- Recordatori d'Aemilian Joseph Rosengart -

En el dia de la commemoració del seu 206è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Honoré Fragonard (Grasse, 5 d'abril de 1732 - París, 22 d'agost de 1806) va ser un pintor francès i un dels artistes favorits de la cort de Lluís XV i Lluís XVI per les seves escenes amoroses de delicats colors, situades sovint en jardins i en boscs frondosos. Es va formar als 18 anys a París amb Jean Baptiste Simeon Chardin, si bé el seu estil va rebre la influència de l'obra del seu mestre posterior, François Boucher. El 1752 va guanyar el gran premi de Roma, després de ser deixeble durant tres anys del pintor francès Charles Van Loo, Fragonard va estudiar i va pintar durant sis anys a Itàlia, on va rebre la influència del mestre venecià Giovanni Battista Tiepolo. Al principi va desenvolupar un estil d'acord amb la temàtica religiosa i històrica. No obstant això, després del 1765 va seguir l'estil rococó, en aquell temps de moda a França. Les obres d'aquesta última època, que van ser les més conegudes, van mostrar l'alegria, frivolitat i voluptuositat del període. Es van caracteritzar per la fluïdesa de línies, les vaporoses flors enmig d'un suau fullatge i les figures amb postures plenes de gràcia i elegància, normalment de dames amb els seus amants o de camperoles amb els seus fills. La Revolució Francesa, i els seus ideals frontalment oposats als del gust monàrquic, el van dur a la ruïna econòmica en perdre, la noblesa, la seva posició i per tant els nombrosos encàrrecs que rebia. I si bé va comptar amb l'ajuda de Jacques-Louis David, el pintor més important de la nova escola neoclàssica francesa, Fragonard no es va arribar a adaptar mai al nou estil. Va morir en la pobresa l'agost de 1806 a París.

Font: En català: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) - En castellano: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) - In english: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) - Altres: Jean Honoré Fragonard (1732-1806) 

---

Parlem de Música...

Aemilian Joseph Rosengart (Kirchheim, 29 de març de 1757 - Tannheim, 29 de maig de 1810) va ser un teòleg, filòsof i compositor alemany. Es va formar al seminari benedictí d'Ulm on va ser ordenat sacerdot el 1781. Poc després es va traslladar a l'abadia benedictina d'Ochsenhausen on es va dedicar a l'ensenyament de teologia i filosofia. El 1795 l'abat Romuald Weltin el va nomenar director musical en un càrrec que va mantenir fins el 1803, any que es va traslladar a Tannheim on va ser abat. Com a compositor va escriure un centenar de partitures principalment religioses i la majoria d'elles per a cor amb acompanyament instrumental. Va morir a Tannheim el maig de 1810.

OBRA:

Vocal religiosa:

c.90 masses, hymns, motets et al.;

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Aemilian Rosengart (1757-1810)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Repassant la història d'aquest espai he localitzat, ben amaga i amb discreció, una entrada monogràfica en relació al nostre simpàtic protagonista d'avui. Ni més ni menys, un edició de luxe recuperada pels amics de CARUS i en què podíem escoltar alguns dels deliciosos himnes i motets de Rosengart. Afirmava erròniament aleshores que aquella edició, la de Carus, era pròpiament la única disponible fet que avui hauré d'esmenar amb una edició que si bé no és pròpiament solista, intervenen Joseph Haydn, un anònim i un tal Gregor Schmid (1748-1780), si que explora repertori inèdit de l'alemany entre el que destaca, a banda d'un Te Deum (escoltar aquí) i un Magnificat, que també escoltarem, una Missa en Si major per a solistes, cor, violoncel, contrabaix i orgue de 1796 i on la instrumentació essencialment fa el paper d'acompanyament. Una missa, introduïda amb el festiu i grandiloqüent Magnificat, que es mostra amb un perfil contingut i auster i on la tonalitat aparentment manté una certa linealitat. L'absència, inesperada tenint en compte la plenitud neoclàssica en la que ens trobem, d'una gran orquestra o d'una tonalitat més solemne pot despistar-nos en tant que Rosengart defuig dels grans cors, de les fugues espectaculars o de l'artilleria de trompes, trompetes i timbales, característiques tant pròpies, per altra banda, de centenars, per no dir milers, de misses d'aquell temps. Potser aquesta contenció d'efectius va venir motivada pel caràcter breu d'una obra que també va incorporar un graduale i un offertorium intercalats entre el gloria i el credo i entre el credo i el sanctus respectivament. Per tant, arguments interessants que flaquegen lleument fruit d'alguns desajustos en la interpretació, en cap cas propera a l'excel·lència que tant ens agradaria. En qualsevol cas, la raresa d'aquest repertori justifica tot desequilibri escènic ja que en definitiva no malmeten una bona edició en record de l'alemany Aemilian Rosengart!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Galina Dzeba (soprano); Ruth Sandhoff (alto); Anatolij Lomunov (tenor); Kirill Zukov (bass); Matthias Eisenberg (organ); Martin Hölker (cello); Sigismund Schwieger (double-bass); Rundfunk und Fernsehchor St. Petersburg; Vladimir Stolpovskich
RECICLASSICAT: ROSENGART, Aemilian Joseph (1757-1810)
JPC: Aemilian Rosengart: Missa in B

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!