dilluns, 16 de maig del 2016

SOR, Josep Ferran (1778-1839) - Obertures i Simfonies

Manuel Barrón y Carrillo - Vista del Guadalquivir, 1854
Obra de Manuel Barrón y Carrillo (1814-1884), pintor andalús (1)




Parlem de Pintura...

Manuel Barrón y Carrillo (Sevilla, 1814 - Sevilla, 1884) va ser un pintor andalús. Va estudiar amb Antonio Cabral Bejarano a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, de la qual n'arribaria a ser professor i director. Va ser un dels fundadors del Liceu Artístic de Sevilla, creat el 1838, membre de la Societat Econòmica d'Amics del País de la seva ciutat natal i acadèmic corresponent de l'Acadèmia de Santa Isabel d'Hongria. Va ser el màxim representant del paisatgisme romàntic andalús, amb escenes costumistes properes a l'estil del seu mestre i de David Roberts, amb qui va coincidir una temporada a Sevilla el 1833. Si bé el 1838 va presentar uns paisatges en les exposicions del Liceu i de la Societat Econòmica sevillana, la seva primera obra coneguda no va ser datada fins el 1852. Al llarg de la seva vida es va dedicar fonamentalment al paisatge tot i que també va conrear altres gèneres, com el retrat, el bodegó o la pintura costumista, especialment de la vida quotidiana sevillana. Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts, i el 1862 la reina Isabel II va adquirir l'obra Vista general de Sevilla. Va morir a Sevilla el 1884.




Parlem de Música...

Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14 de febrer de 1778 - Paris, 10 de juliol de 1839) va ser un guitarrista i compositor català. Des de ben petit, va ingressar a l'escola de nens cantors del Monestir de Montserrat. Allà va entrar en contacte amb la música (violí, orgue i composició) de la mà del pare Anselm Viola, director de l'Escolania de Montserrat. Als pocs anys va abandonar el monestir i va decidir dedicar-se a la guitarra i a la composició. El 1797 va estrenar la seva primera òpera, Telèmac a l'illa de Calipso en el teatre d'òpera de Barcelona. El 1799 es va traslladar a Madrid on es va posar al servei, primer de la duquessa d'Alba i després del ducs de Medinaceli, com a músic i administrador dels seus béns, el que li va permetre realitzar nombrosos viatges. Més tard va prendre part en la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814) contra els francesos. En els anys de l'ocupació va acceptar un lloc administratiu fet que el va obligar a haver d'abandonar Espanya quan els francesos van ser expulsats de la Península Ibèrica. Virtuós de renom europeu, és aplaudit en totes les capitals del continent, establint-se a París on se'l coneixia amb el sobrenom del 'Paganini de la guitarra'. La seva obra per a aquest instrument és molt extensa (63 opus i més de 250 peces), moltes d'elles de gran qualitat. En les seves composicions per a guitarra va aconseguir aproximar-se a les grans formes, com la sonata o les variacions, reservades fins aleshores a altres instruments. Va escriure un mètode per a guitarra de gran qualitat. Dins de la seva producció destaquen també òperes, ballets, simfonies, minuets, peces per a piano i, fins i tot, música religiosa (la seva última obra va ser una missa dedicada a la seva filla, que va morir l'any 1837). Va morir dos anys més tard de la mort de la seva filla, devastat per la terrible pèrdua, el 10 de juliol de 1839 a París.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Telemaco nell'isola de Calipso, Barcelona, S Cruz, 1796;
Don Trastullo, inc., lost

Ballets:
La foire de Smyrne, London, 1821, lost;
Le seigneur généreux, London, 1821, lost;
Cendrillon, London, 1822, march arr. gui (Paris, 1823);
L'amant peintre, London, 1823, as Alphonse et Léonore, ou L'amant peintre, Moscow, 1824;
Hercule et Omphale, Moscow, 1826;
Le sicilien, Paris, 1827;
Hassan et le calife, London, 1828, lost

Incid music:
Elvira la portuguesa (melodramma), Madrid, c1804, lost

Other:
at least 25 boleros or seguidillas boleras for 1–3vv, acc. gui/pf, some pubd;
33 ariettas, lv, pf, all pubd London;
Sp., It., Eng. songs and duets, acc. pf, all pubd London or Paris;

Vocal religiosa:

cant.;
O crux, ave spes unica, motet;
mass, lost;

Instrumental:

Guitar:
Pubd London or Paris, c1810–23: 30 divertimentos, opp.1, 2, 8, 13, 23;
6 sets of variations, opp.3, 9, 11, 15, 16, 20;
5 fantasias, opp.4, 7, 10, 12, 21;
6 Short Pieces, op.5;
12 Studies, op.6;
12 Minuets, op.11;
Grand Solo, op.14;
2 sonatas, opp.15, 22;
12 waltzes, opp.17, 18;
arias arr. from Die Zauberflöte, op.19

Pubd Paris, 1826:
8 Short Pieces, op.24;
Sonata, op.25;
3 sets of variations, opp.26–8;
12 Studies, op.29

Pubd Paris, 1826–39:
6 fantasias, opp.30, 46, 52, 56, 58, 59;
97 lessons and exercises, opp.31, 35, 44, 60;
24 short pieces, opp.32, 42, 45, 47;
6 salon pieces, opp.33, 36;
12 waltzes, opp.51, 57;
Variations, op.40;
Serenade, op.37;
6 Bagatelles, op.43;
6 Pieces, op.48;
Le calme, caprice, op.50;
duets, opp.34, 38, 39, 41, 44 bis, 49, 53, 54 bis, 55, 61–3

Other:
La candeur (Paris, 1835);
La romanesca, with vn acc., F-Pn;
Air varié;
Bolero aduo, 2 gui

Other instrumental:
Waltzes, quadrilles, other pieces, pf 2–4 hands, all pubd;
March for military band, arr. pf, pf 4 hands (St Petersburg, c1826);
3 pieces for harpolyre (Paris, c1830);
3 syms.;
3 str qts, Concertante, gui, str trio; lost

Font: En català: Ferran Sor (1778-1839) En castellano: Ferran Sor (1778-1839) In english: Ferran Sor (1778-1839) - Altres: Ferran Sor (1778-1839) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ferran Sor va ser, sens dubte, un dels compositors espanyols més coneguts internacionalment fins als contraforts del segle XX. La seva celebritat universal, motivada principalment per les seves obres de guitarra, no ens ha de fer dubtar de la seva brillant carrera com a compositor de gèneres diversos. No obstant i sovint, la seva obra orquestral ha estat ignorada tot i que des de fa uns anys, i afortunadament, algunes investigacions històriques i musicològiques estan revitalitzant la seva figura com a compositor d'obres per a gran orquestra confirmant-lo, sobtadament, com un dels millors exponents del classicisme i pre-romanticisme a Catalunya i Espanya. Però és tant el desconeixement que en tenim encara d'aquest repertori simfònic que l'edició d'avui és, per ara, la única monogràfica a tal efecte. I atenció, rentem-nos bé les orelles, que l'espectacle ens deixarà atònits i bocabadats. Obres com l'obertura Hercule et Omphale, en un festival acústic fantàstic, la Simfonia No.2 en Mi bemoll major i la Simfonia No.3 en Fa major, o les obertures Alphonse et Leonora i L’Elvira portuguesa seran les que podrem escoltar. Obres datades en una àmplia forquilla compresa entre els anys 1804 i el 1826 i en què hi dominen la frescor i la cantabilitat italiana al marge de les tendències que ja s’havien estès per Europa. Altres recursos van ser l’ús de la forma sonata amb desenvolupaments breus, o sense ells, la varietat melòdica, la interacció dels instruments de fusta i un classicisme haydnià en les primeres obres que va contrastar amb les obertures de la dècada del 1820, més romàntiques i atractives per la seva lleu però evident aroma rossiniania. No cal dir, a més, que la versió és impecable tant en la gravació del so i edició, com en la interpretació, elegant, precisa i espectacular. Com a curiositat, destacar que Sor va enviar a Ferran VII la deliciosa obertura d’Hercule et Omphale l’any 1828, amb una carta on va intentar, inútilment, obtenir el perdó i el favor reial per la seva conversió en favor dels revolucionaris francesos. Per nosaltres, amb el perdó del rei o sense, la d'avui és, evidentment, una impressionant i no cal dir-ho sorprenent meravella simfònica!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orquestra de Cadaqués; Sir Neville Marriner (conductor)
RECICLASSICAT: SOR, Ferran (1778-1839)
TRITO: SOR, F. - Obertures i simfonies
IMSLP: Ferran Sor (1778-1839)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SOR, F. - Obertures i simfonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Magnífico¡ para mi Sor es un gran gran gran compositor, uno de los más importantes de la España de la época y que se debería reinvindicar mucho más. Los que nos dedicamos a la guitarra estamos muy acostumbrados a su música pero el resto del público lo debería conocer mejor. Además lo bueno de esta grabación es que aporta sus obras orquestales tan poco interpretadas. ¿Para cuando una grabación decente de sus ballets?
    Muchas gracias por este buen rato musical.
    Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad que al escucharla aluciné. Tanto por calidad como por belleza!
      Y lo mejor quizá es darse cuenta de la enorme interpretación de la Orquesta de Cadaqués. Un pequeño aunque precioso pueblo del Empordà con esta magnífica orquesta es digno de elogio!

      Ojala podamos visitarlo con su ballets! Lo veo difícil pero por pedir que no sea!
      Gracias Josep!

      Saludos!
      Pau

      Elimina