dijous, 12 de maig del 2016

BERLIN, Johan Daniel (1714-1787) - Violin Concerto, Sinfonia & Sonata

Jan ten Compe - View of Cleves and View of The Hague from the Northwest
Obra de Jan ten Compe (1713-1761), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johan Daniel Berlin -
En el dia de la celebració del seu 302è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan ten Compe (Amsterdam, 14 de febrer de 1713 - Amsterdam, 11 de novembre de 1761) va ser un pintor holandès, especialitzat en paisatges i vistes urbanes. Segons Jan van Gool, el seu biògraf, va ser seguidor de Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde. Alumne de Dirck Dalens III, la seva obra va ser habitualment sota demanda de patrons i aristòcrates com l'alcalde Rendorp d'Amsterdam i Mr. De Groot de la Haia. Ten Compe es va centrar en temàtica paisatgística rebent gran acceptació al seu temps. Va treballar també com a professor amb alumnes, entre altres, com Geerit Toorenburgh. Va morir a Àmsterdam el novembre de 1761.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jan ten Compe (1713-1761) - Altres: Jan ten Compe (1713-1761)



Parlem de Música...

Johan Daniel Berlin (Memel, 12 de maig de 1714 - Trondheim, 4 de novembre de 1787) va ser un organista i compositor alemany. Va estudiar orgue amb el seu pare Heinrich Berlin abans de viatjar el 1730 a Copenhagen on es va convertir en alumne d'Andreas Berg, el músic més famós de la capital danesa. El 1737 Berlin va rebre el nomenament de músic de la ciutat de Trondheim, un càrrec que va mantenir fins el 1767. A partir del 1740, va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Trondheim convertint-se en un dels músics més importants del segle XVIII a Noruega. Les seves labors van ser molt diverses; des de publicacions musicals teòriques, llibres d'astronomia, meteorologia i altres, passant per la construcció d'instruments o com a inspector de les obres hidràuliques de la ciutat i fins i tot va ser cartògraf i arquitecte. Va ser també un insaciable col·leccionista de música i literatura del país nòrdic. Va ser molt conegut per la seva publicació Musikalske elementer (Trondheim, 1744), una eina de treball que va ajudar en el desenvolupament de la música a Noruega. Va ser també un dels membres fundacionals de l'Associació Científica Noruega (1760). Va ser l'inventor, entre altres, d'un peculiar instrument per nom 'cembalo da gamba verticale'. El gener de 1787 va ser triat membre de la junta directiva de la Societat de Música de Trondheim. Com a compositor va escriure una trentena d'obres, principalment concerts i 3 simfonies. Va morir a Trondheim el novembre de 1787.

OBRA:

all MSS are in N-T
Edition: John Daniel Berlin: The Collected Works, ed. B. Korsten (Bergen, 1977)

Vocal religiosa:

2 cants, lost

Instrumental:

Orch:
3 syms.;
6 hpd concs., lost;
Vn Conc.;
Conc., cembalo da gamba verticale, lost;
Conc., b viol, lost

Other works:
6 Dants-Menuetter, vn, bc (Copenhagen, 1766);
Sonatina, hpd (Augsburg, 1751), ed. in Norsk musikksamling, i (Oslo, 1953);
8 minuets, hpd;
5 sonatas, 2 b viol, lost;

Literatura:

Musikalske elementer (Trondheim, 1744), ed. B. Korsten (Bergen, 1977)
Anleitung zur Tonometrie, oder Wie man durch Hülfe der logarithmischen Rechnung nach der geometrischen Progressionsrechnung die so gennante gleichschwebende musikalische Temperatur leicht und bald ausrechnen kann (Copenhagen and Leipzig, 1767); ed. B. Korsten (Bergen, 1976) 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johan Daniel Berlin (1714-1787) - Altres: Johan Daniel Berlin (1714-1787) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The first movement of the Violin Concerto in A major follows the formal plan of the Italian solo concerti. The strings open with a joyous, extrovert ritornello based on triad motifs and unison scales which is repeated four times in between the solo sections. The repetitions are not identical. The solo violin plays throughout, but has a more prominent role in the sections between the ritornellos. The ritornellos remain in the home key with the exception of the third which is in the dominant key of E major. This movement is somewhat simpler in structure than the more extensive, modulating rondo form that characterises the Italian concerti of the late baroque. The Adagio movement is only fourteen bars long and is written in the parallel key of F sharp minor. As in the first movement the melodic material is derived from the chords beneath it, but at the same time it achieves the desired mournful effect thanks to sighing syncopations and chromatic movement in the melody above plodding chords in the low strings – familiar devices from the baroque and a necessary contrast before the last movement sets in with its jubilant, elegant, dancing triple-time. The melody line of the unison ritornellos is extended to 41 bars with the help of the continuous addition of striking, syncopated motifs before the soloist joins the dance with virtuosic passages reined in only by the steady continuo playing of the harpsichord and cello. The formal structure is the same of that in the first movement: three soloist passages between four ritornellos. And here, as in the first movement, the second soloist passage modulates to bring the third ritornello to the dominant.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Trondheim Soloists; Stephan Barratt-Due
RECICLASSICAT: BERLIN, Johan Daniel (1714-1787)
AMAZON: BERLIN, J.D. - Concertos, Sinfonias et al
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BERLIN, J.D. - Concertos, Sinfonias et al



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Una buena aportación tanto por lo extraño como por la calidad musical e interpretativa.
    Muchas gracias¡

    Josep.

    ResponElimina