D'AGINCOURT, François (1684-1758) - Missa in assumptione beata Mariae Virginis

Obra d'Eustache Le Sueur (1616-1655), pintor francès (1)

- Recordatori de François d'Agincourt -

En el dia de la commemoració del seu 258è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Eustache Le Sueur (Paris, 19 de novembre de 1616 - Paris, 30 d'abril de 1655) va ser un pintor francès i un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de França. Fill de Cathelin Le Sueur, un escultor, es va formar amb Simon Vouet. En els seus inicis va ser un pintor barroc si bé ràpidament, i en sintonia amb el seu col·lega i rival francès Poussin, va adoptar el classicisme tot i que en la variant coneguda amb el nom d'aticisme. Se'l va conèixer també amb el nom del 'Rafael francès'. Va viure la seva curta existència a París, ciutat on va treballar intensament deixant un llegat ingent d'obres majoritàriament religioses. Va morir a París l'abril de 1655.

Font: En català: No disponible - En castellano: Eustache Le Sueur (1616-1655) - In english: Eustache Le Sueur (1616-1655) - Altres: Eustache Le Sueur (1616-1655) 

---

Parlem de Música...

François d'Agincourt (Rouen, 1684 - Rouen, 30 d'abril de 1758) va ser un organista i compositor francès. Es va formar inicialment a Rouen abans de viatjar a París on va continuar la seva formació amb Nicolas Lebègue. Entre el 1701 i el 1706 va ser organista a Ste Madeleine-en-la-Cité de París. Posteriorment, va succeir en el càrrec d'organista de la Catedral de Rouen a Jacques Boyvin, un càrrec que ja va ocupar la resta de la seva vida. Paral·lelament, va ser també l'organista de St Herbland de Rouen. El 1714 va ser nomenat organista de la Capella Reial i el 1726 organista de St Jean de Rouen. Com a compositor, va escriure obra per a clavecí i orgue així com nombrosa música religiosa. Entre els seus alumnes va destacar especialment Jacques Duphly. Va morir a Rouen l'abril de 1758.

OBRA:

Vocal:

3 songs, Tr, bc, Recueil d'airs sérieux et à boire (Paris, 1713, 1716)

Instrumental:

1er livre de clavecin (Paris, 1733); ed. in Le pupitre, xii (Paris, 1969)
46 pieces, org, F-Psg; ed. in Orgue et liturgie, xxxi (Paris, 1956); ed. N. Gorenstein (Fleurier, 1993)

Font: En català: François d'Agincourt (1684-1758) - En castellano: François d'Agincourt (1684-1758) - In english: François d'Agincourt (1684-1758) - Altres: François d'Agincourt (1684-1758)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Talment com ahir, avui ens trobem amb un compositor de qui en prou feines en tenim notícies i de qui trobar-ne referències discogràfiques o bibliogràfiques no resulta gratificant per la suma d'esforç i temps que comporta. Alumne de Jacques Boyvin i de Nicolas Lebègue i organista titular de la Sainte-Madeleine en la Cité de París als 17 anys, se l'ha de situar a l'estela dels Couperin ja que efectivament va ser un ferm seguidor del llibre d'estil del seus coetanis alhora que un declarat admirador del més famós d'ells fins el punt que va publicar, potser en homenatge, un Recuil de pieces de clavecin el 1733, l'any de la mort de François Couperin (i que podem escoltar aquí). Però en cap cas D'Agincourt es va limitar a ser un mirall d'altres mestres sinó que va ser capaç de construir-se un espai en sí mateix. D'entrada, com a organista titular a partir del 1706 de la Catedral de Rouen, que va desenvolupar fins el darrer del seus dies, i posteriorment com un dels organistes, dels quatre titulars, de la Capella Reial, sens dubte el lloc més elevat a què podien aspirar els organistes a França. Per tant, tot i la foscor involuntària que actualment embolcalla i emmudeix el seu nom, recuperar-lo és un deure per nosaltres i avui, en veu de la seva extraordinària Missa in assumptione beata Mariae Virginis per a orgue i cant pla, així ho farem. Una missa el model de la qual ja hem recuperat diverses vegades. És a dir, orgue i cant pla i a partir d'aquí tot un decàleg d'intencions prou conegudes per tots aquells que estimem les misses tant singulars dels segles XVII i XVIII francès. Alternança de veus a capella amb orgue establint un profund contrast entre la sobrietat i la solemnitat entre una o altra veu. Testimoni fulminant serà, per exemple, la transició del Credo amb l'Offertorium, o el meravellós Agnus Dei, entre molts altres en una obra, en termes generals, d'interpretació estratosfèrica. En definitiva, valgui el d'avui com a homenatge a un mestre de qui serà difícil tornar-ne a parlar però que es mereix, indubtablement, el més sincer dels nostres respectes!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Patrice Brosse (orgue); Choeur Gregorien Antiphona
RECICLASSICAT: D'AGINCOURT, François (1684-1758)
AMAZON: Agincourt - Missa in assumptione beata Mariae Virginis

IMSLP: François d'Agincourt (1684-1758)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Agincourt - Missa in assumptione beata Mariae Virginis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!