BILSE, Benjamin (1816-1902) - Waltzes, Marches & Polkas

Obra de Edward Matthew Ward (1816-1879), pintor anglès (1)

- Recordatori de Benjamin Bilse -

En el marc de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Edward Matthew Ward (London, 14 de juliol de 1816 - Windsor, 15 de gener de 1879) va ser un pintor anglès. De jove, va crear il·lustracions per al famós llibre 'Rejected Addresses', escrit pels seus oncles James i Horace Smith. Així mateix, va crear il·lustracions per a les obres de Washington Irving. El 1830, va guanyar la 'silver palette' de la Society of Arts. Amb el suport de David Wilkie i de Francis Leggatt Chantrey, va ser estudiant de la Royal Academy of Arts. El 1836 va viatjar a Roma, on va guanyar una medalla de plata a l'Acadèmia de Sant Lluc el 1838 per la seva 'Cimabue i Giotto'. Sent estudiant a la Royal Academy, Ward es va convertir en membre de The Clique, considerant-se seguidor d'Hogarth i Wilkie i contrari al Prerrafaelisme. De fet, durant la dècada de 1850, Ward va entrar en conflicte amb els prerrafaelistas, especialment amb Millais, l'estil artístic de qui va considerar anti-britànic. El 1843, amb 27 anys, va conèixer a Henrietta Ward, de només 11 anys i amb qui es va casar en secret el maig de 1848. Anys més tard, Henrietta també va esdevenir una pintora d'èxit. Com a seguidor d'Hogarth i Wilkie, moltes de les primeres obres de Ward van commemorar el segle XVIII. També va pintar episodis del segle XVII, influenciat pel pensament del seu amic l'historiador Thomas Babington Macaulay. A partir de la dècada de 1870, va pintar alguns temes sobre la vida moderna. Va ser en aquesta època en què va començar a patir una dolorosa malaltia que va provocar-li una profunda depressió i el posterior suïcidi el gener de 1879.

Font: En català: No disponible - En castellano: Edward Matthew Ward (1816-1879) - In english: Edward Matthew Ward (1816-1879) - Altres: Edward Matthew Ward (1816-1879)

---

Parlem de Música...

Benjamin Bilse (Liegnitz, [ara Legnica], 17 d'agost de 1816 - Liegnitz, 13 de juliol de 1902) va ser un director i compositor alemany. Es va formar al Conservatori de Viena sota la direcció del violinista Joseph Böhm per entrar com a intèrpret de l'orquestra de Johann Strauss. Poc després va tornar a Liegnitz on va esdevenir mestre de capella el 1842. A partir del 1867 va participar regularment amb la seva Bilse'sche Kapelle al Concerthaus del Leipziger Straße de Berlín. El seu èxit va motivar una extensa gira de concerts per Europa i Rússia així com a la mateixa Exposition Universelle de 1867 de París. El 1873 Richard Wagner va ser l'encarregat de la direcció de l'orquestra en un concert davant de l'emperador Wilhelm I. Anys més tard va ser un dels membres fundadors de la "Former Bilse's Band" anys més tard rebatejada amb el nom de Fhilarmònica de Berlin. Els darrers anys es va retirar a Liegnitz, on va morir el juliol de 1902.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benjamin Bilse (1816-1902) - Altres: Benjamin Bilse (1816-1902)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

It is the Strauss family that comes to mind when dance music of the middle nineteenth century is mentioned, but other continental cities had their composer/orchestra leaders who ruled their local scenes when it came to the waltz, polka, galopp, and numerous lesser dance crazes. The relevant figure for Berlin was Benjamin Bilse, largely ignored nowadays but successful enough in his own time to have controlled his own concert hall, known as the Bilse. The thoroughly enjoyable booklet notes for this release by Germany's CPO label quote Tchaikovsky's description of the place: "The large magnificent hall, in which one could smell bad cigars and food and in which women knitting stockings and men drinking beer passed the time, made a peculiar impression on me." His orchestra was well drilled, indeed; in fact, one of the two branches into which it split after a disagreement (the notes tell the whole story) evolved into what is now the Berlin Philharmonic Orchestra. The somewhat militaristic strain in the music of various composers in this style is magnified with Bilse, who employs march-like fanfares even in polkas that have a lighter overall tone. His best-known hit was Mit Bomben und Granaten (track 8). But he was also a very seductive melodist, and many pieces have the sharp but carefully controlled contrast of rhythm and tune that makes Sousa's music so attractive. Hear the Catharina Quadrille (track 6), and you may be convinced that Arthur Sullivan knew Bilse's music; indeed, Bilse was popular enough in his own time that Sullivan might have found it hard to avoid. The weak point here is the plain playing of the West German Radio Orchestra of Cologne under Christian Simonis, which makes it hard to imagine the rock-concert-like audience reactions Bilse's music inspired in its day. But the group has nevertheless done a service by resurrecting this composer, whose output would seem to offer a rich source of selections for pops concerts and the like.

James Manheim (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: WDR Sinfonieorchester Köln; Christian Simonis
AMAZON: Benjamin Bilse: Waltzes; Marches; Polkas

IMSLP: Benjamin Bilse (1816-1902)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible