VENEZIANO, Gaetano (1665-1716) - La Santissima Trinità (1693)

Obra de Rembrandt van Rijn (1606-1669), pintor holandès (1)

- Recordatori de Gaetano Veneziano -

En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, 15 de juliol de 1606 - Àmsterdam, 4 d'octubre de 1669) va ser un pintor i gravador neerlandès i possiblement un dels més grans pintors de la història de l'art. Va ser un intèrpret excepcional de la naturalesa humana i un mestre de la tècnica, no només pictòrica sinó també del dibuix i del gravat. La seva obra va produir un gran impacte en els seus contemporanis i va influir en l'estil de molts artistes posteriors. És probable que no existís cap pintor capaç d'igualar a Rembrandt en la seva utilització dels efectes del clarobscur o de l'empastament vigorós. El seu pare era moliner. Malgrat el fet de provenir d'una família amb escassos mitjans, els seus pares li van procurar una bona educació. Rembrandt va començar els seus estudis a l'Escola Llatina, i a l'edat de 14 anys va ser admès a la Universitat de Leiden. No obstant això la va abandonar aviat per estudiar art, al principi amb un mestre local, Jacob van Swanenburch i després, a Àmsterdam, amb Pieter Lastman, cèlebre per les seves pintures històriques. Després de dominar tot el que havia après, Rembrandt va tornar a Leiden, on aviat se'l va començar a tenir en molt alta consideració i amb 22 anys, va començar a acceptar els seus primers deixebles, entre els quals va destacar Gerrit Dou. El 1631 Rembrandt es va traslladar a Àmsterdam. Va pintar nombroses obres mestres de gran dramatisme, com El cegament de Samsó (1636, Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt). La seva gran fama com a mestre, va proporcionar un enorme nombre de deixebles, alguns dels quals, com Carel Fabritius, ja eren artistes experimentats. Molts dels seus quadres són, en certa forma, obra de molts pintors dels seu taller. Esbrinar quines obres són les de Rembrandt i identificar-les és una tasca difícil. 

En contrast amb la fortuna de la seva carrera pública, la vida familiar de Rembrandt va estar marcada per la desgràcia. Entre els anys 1635 i 1641 Saskia va donar a llum quatre nens, dels quals només va sobreviure l'últim, Titus. Saskia va morir el 1642. Hendrickje Stoffels, contractada com majordoma al voltant de 1649, va acabar convertint-se en la seva concubina i en model de moltes de les seves obres. Malgrat el seu èxit financer tant en el camp de l'art, com en el de professor i marxant, la seva inclinació a la vida ostentosa el va dur a la ruïna el 1656. L'inventari de la seva col·lecció d'art i antiguitats, realitzat abans que celebrés la subhasta pública per pagar els seus deutes, posa en relleu l'amplitud dels seus gustos artístics, escultura antiga, pintura flamenca i italiana del renaixement, art oriental, obres holandeses coetànies, armes i armadures. Per desgràcia, els resultats obtinguts en la subhasta, inclosa la venda de casa seva, no van poder sufragar tots els deutes. Aquests problemes no van afectar al treball de Rembrandt, i si algun canvi es percep és el de l'increment de la seva mestria artística. Algunes de les grans obres pertanyents a aquest període són La núvia jueva (1666), Els síndics del gremi de drapers (1661, Rijksmuseum, Àmsterdam), Bathsheba (1654, Louvre, París), Jacob beneint Efraïm i Manassès (1656, Staatliche Gemäldegalerie, Kassel) i un autoretrat (1658, Frick Collection). La seva vida personal va continuar, però, marcada per la desgràcia, ja que la seva estimada Hendrickje va morir el 1663 i el seu fill Titus el 1668. L'estil de les seves primeres pintures, realitzades en la dècada de 1620, denota la influència del seu mestre, Pieter Lastman, en l'elecció de temes de gran dramatisme, composicions amb gran profusió d'elements i contrastos molt marcats de llums i ombres. A El noble eslau (1632, Museu d'Art Metropolità, Nova York) s'aprecia la seva predilecció pels vestits exòtics, element característic de moltes obres de la seva primera època. 

La magnífica obra Retrat de marit i dona (1633, Isabella Stewart Gardner Museum, Boston), posa en relleu l'estil dels seus primers retrats, preocupació pels trets dels personatges retratats, els detalls de la roba i els mobles de l'habitació, aquesta acurada representació dels interiors desapareixerà en les seves obres posteriors. També els membres de la seva família que posaven per a ell apareixen retratats amb diferents disfresses, com en el cas de la mare de Rembrandt com la profetessa Anna (1631, Rijksmuseum), o la malenconiosa Saskia com Flora (1634, Hermitage, Sant Petersburg). Potser no hi hagi un artista que hagi pintat tants autoretrats, al voltant de 60, o s'hagi sotmès a una anàlisi tan profund de sí mateix. Les obres de tema bíblic representen un terç de tota la producció artística de Rembrandt, la qual cosa era una cosa inusual en l'Holanda protestant del segle XVII, ja que no existien encàrrecs per part de l'Església i l'art religiós no es considerava important. Les seves primeres obres de tema bíblic presenten un accentuat dramatisme, dins la tònica del gust barroc. Un dels primers encàrrecs públics importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam va ser La lliçó d'anatomia del doctor Tulp (1632, Mauritshuis, l'Haia), obra que retrata els membres del gremi de cirurgians reunits en una classe pràctica de dissecció. Aquests retrats en grup van constituir un gènere únic a Holanda i van proporcionar voluminosos ingressos als artistes en un país en què ni l'Església ni la casa reial actuaven com a mecenes de l'art. Rembrandt va pintar més de 600 quadres i va produir nombrosos dibuixos i gravats. Rembrandt va morir l'octubre de 1669 a Àmsterdam. 

Font: En català: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669) - En castellano: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669) - In english: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669) - Altres: Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669) 

---

Parlem de Música...

Gaetano Veneziano (Bisceglie, 1665 - Napoli, 15 de juliol de 1716) va ser un professor i compositor italià. Als 10 anys va entrar al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols on va estudiar-hi fins el 1676 amb el mestre Francesco Provenzale. Al llarg de la seva productiva carrera va ocupar, en èpoques diferents, els càrrecs de mestre de capella de la Cort de Nàpols, de l'església de Carmine Maggiore de Nàpols i del mateix Conservatori de Santa Maria di Loreto on s'havia format. El 1703 va ser un dels mestres que va postular per accedir al càrrec en substitució d'Alessandro Scarlatti, lloc que va guanyar gràcies a la composició d'una Missa. Va romandre en aquest lloc entre l'octubre de 1704 i el 1707, any en què Nàpols va caure en mans de les tropes austríaques motiu que va derivar en la seva destitució del càrrec. Prèviament i des del juliol de 1684, va ser professor del Conservatori de Santa Maria di Loreto, en un càrrec que va mantenir fins el 1716, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios and passions:
Il sacrificio d'Elia (orat, A. Perrucci), SS Trinità della Redenzione de Cattivi, Naples, 1704, lib I-Nn
La Vergine in figura (melodramma, I.M. Mancini), Conservatorio di S Maria di Loreto, Naples, 1713, lib Nn
4 Passions, 4vv, Matthew, Mark, Luke, John, Nf
Passio del Venerdi Santo, Nf

Cants.:
6 for S, bc;
1 for S, A, bc;
1 for S, vn, bc

Other works:
all in I-Nf; with instruments unless otherwise stated
3 messe, 4–16vv: Ky-Gl, 4–8vv;
Graduali per le Domeniche di Quadragesima e del primo giorno delle ceneri, 4vv, bc
Invitatory and responses for the 1st Nocturn of the Office of the Dead, inc.;
4 lessons for Christmas Nocturns;
22 lessons for Holy Week Nocturns;
7 lessons for Office of the Dead Nocturns;
11 lessons for other Nocturns
2 Mag, 2vv, 10vv;
Nunc, 4vv;
Litanie BVM, 5vv;
3 Salve regina, 4vv;
2 Confitebor, 1v, 9vv;
Laudate, 5vv;
2 Laudate pueri, 9vv;
Miserere, 4vv:
Versetto del miserere, S, bc;
Stabat mater, 3vv;
3 Iste confessor, 1v, 2vv, 10vv;
2 Pange lingua, 5vv, 8vv;
TeD, 5vv;
4 Veni Creator Spiritus, 3vv, 5vv, 5vv, 9vv;
Veni sponsa Cristi, 5vv;
Versetto del Benedictus, S, bc;
28 other hymns;
6 motets
Pastorale in festo S Mariae Magdalenae, 5vv;
Pastorale ‘Vos pastores’, 4vv;
Obstupescite caeli, 5vv;
Laudamus, S, vn, bc

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gaetano Veneziano (1665-1716) - Altres: Gaetano Veneziano (1665-1716)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Con la publicación del oratorio sacro La Santissima Trinità de Gaetano Veneziano, fechado en 1693, Antonio Florio e I Turchini presentan otro significativo redescubrimiento dentro de su exploración de la música napolitana del Barroco. La dedicación de Gaetano Veneziano a la música litúrgica es bien conocida, pero hasta la fecha había sido prácticamente imposible apreciar ninguna de las composiciones a gran escala que se sabía que este alumno predilecto de Francesco Provenzale había escrito. Gracias al impecable trabajo de investigación de Dinko Fabris (que aporta un ensayo al disco) y Antonio Florio, ahora se han identificado nada menos que cuatro de estos oratorios, que a lo largo de los siglos habían viajado desde la biblioteca privada de Veneziano al Conservatoire Royal de Bruselas. Como su contemporáneo Alessandro Scarlatti, Veneziano fue a menudo requerido para producir música teatral de contexto religioso, como en el caso de esta La Santissima Trinità para cinco voces solistas, que el propio compositor definió como una cantata espiritual en un acto en forma de oratorio. En esta nueva grabación de Glossa, realizada en la Chiesa dei Servi di Maria en Sorrento, los cantantes Leslie Visco, Cristina Grifone, Filippo Mineccia, Rosario Totaro y Giuseppe Naviglio asumen de forma espléndida tres papeles alegóricos que defienden los derechos de la Virgen ante el demonio. La dirección de Antonio Florio al frente de los instrumentistas de I Turchini demuestra una vez más su extraordinaria comprensión del universo barroco, y muy particularmente del de Nápoles.

---

Gaetano Veneziano (1665-1715) trained in Naples and taught for most of his life at the city’s Conservatorio di S Maria di Loreto. Most of his music seems to be lost but recently four hitherto unknown oratorios turned up in the composer’s own manuscript, now in the library of Brussels Conservatoire; the first of these is La Santissima Trinità (1693). It is a single-act allegory in which God the Father (Omnipotence), the Son (Divine Love) and the Holy Spirit (Wisdom) defend the Blessed Virgin against Sin (the bass, who represents Satan). Sapienza’s ‘Quanto so, voglio crearla’ (sung ardently by Filippo Mineccia) and the Virgin Mary’s ‘Il più bello, il più nobile oggetto’ (sung with chaste purity by Leslie Visco) reveal an attractive and concise aria style that bears close comparison to Alessandro Scarlatti. The Blessed Virgin’s longer aria ‘Il tuo stral divino arciero’ features an obbligato violin, played compassionately by Alessandro Ciccolini. Cristina Grifone’s Divine Love sometimes sings a little harshly and sharp, and I would like to hear a more mellifluous tenor than the nasal Rosario Totaro singing Onnipotenza’s benign expressions of wisdom, but the arrival of Giuseppe Naviglio’s menacing Sin gives proceedings a dramatic shot in the arm, and all five singers declaim their texts with crystalline clarity. As befits their years of experience in his repertoire, Antonio Florio and I Turchini present valuable evidence of the musical merits of a neglected generation of Italian composers.

David Vickers (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: I Turchini; Antonio Florio
LAQUINTADEMAHLER: VENEZIANO La Santissima Trinità

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!