KRIEGER, Johann (1651-1735) - Neue musicalische Ergetzligkeit

Obra de Jean-Antoine Watteau (1684-1721), pintor francès (1)

- Recordatori de Johann Krieger -

En el dia de la commemoració del seu 281è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean Antoine Watteau (Valenciennes, 10 d'octubre de 1684 - Nogent-sur-Marne, 18 de juliol de 1721) va ser un pintor francès, considerat un dels principals artistes del període rococó i precursor de l'impressionisme del segle XIX. Als 14 anys va començar a estudiar a la seva ciutat natal de la mà d'un pintor local. El 1702 va viatjar a París, on va viure com a pintor gràcies a les còpies i amanerats quadres devocionals que li comprava un marxant. Més tard va estudiar amb el gravador i escenògraf Claude Gillot, que el va fer interessar-se pels tipus i les formes de la commedia dell arte italiana tant en voga aleshores. A l'entorn de l'any 1708 va començar a treballar amb l'artista decoratiu Claude Audran, conservador de les col·leccions del Palau de Luxemburg. Gràcies aquest contacte, Watteau va tenir l'oportunitat d'estudiar el cicle de quadres barrocs de Petrus Paulus Rubens sobre La vida de Maria de Medicis. El 1709 va guanyar el segon premi del concurs Prix de Rome, i va rebre després importants encàrrecs. El 1717 va ser triat membre de l'Acadèmia Reial a París. Els seus llenços van ser un reflex de la influència dels grans pintors flamencs, especialment de Rubens i de l'escola veneciana. El seu estil, però, va posar de manifest una sensibilitat en el tractament de la llum i el color, una sensualitat, una delicadesa i un lirisme fins aleshores desconeguts. L'estil de Watteau va ser imitat per altres pintors del seu temps, però cap va assolir la qualitat de la seva pintura. Amb l'arribada del neoclassicisme a l'art francès, la seva reputació va entrar en declivi, tot i que, després de la Revolució Francesa i, sobretot, durant el romanticisme, va tornar a rebre l'interès dels pintors. Watteau, de fràgil constitució i caràcter malaltís, va morir de tuberculosi el juliol de 1721 a Nogent-sur-Marne.

Font: En català: Jean-Antoine Watteau (1684-1721) - En castellano: Jean-Antoine Watteau (1684-1721) - In english: Jean-Antoine Watteau (1684-1721) - Altres: Jean-Antoine Watteau (1684-1721)

---

Parlem de Música...

Johann Krieger (Nuremberg, bap. 1 de gener de 1652 - Zittau, 18 de juliol de 1735) va ser un organista i compositor alemany, germà petit del també compositor Johann Philipp Krieger. Es va formar, segons Mattheson, amb Heinrich Schwemmer a la Lateinschule de l'església de St Sebaldus. Allà també es creu que Krieger hi va cantar en el cor diversos anys i on va participar en un ballet el 1664. Entre els anys 1661 i 1668 va rebre formació d'orgue amb G.C. Wecker, qui també va formar a Pachelbel. Els primers anys de la seva carrera va acompanyar el seu germà Johann Philipp Krieger amb qui va col·laborar en diverses ocasions i amb qui estudiar composició a Zeitz. A Bayreuth va ser nomenat organista en un càrrec que va preservar fins el 1677. L'any següent va ser nomenat Kapellmeister de la cort d'Heinrich I a Greiz. El 1680 i degut a la mort del seu protector, va assumir el càrrec de Kapellmeister de la cort del duc Christian a Eisenberg. El 1682 es va traslladar a Zittau on va ser nomenat organista de la Johanniskirche i director chori musici. Allà hi va romandre fins el juliol de 1735, l'any de la seva mort.

OBRA:

c225 lost works listed in DTB, xxx; see instrumental

Vocal secular:

Stage:
unless otherwise stated, all are Singspiels, first performed in Zittau and now lost † — printed in Neue musicalische Ergetzligkeit: see vocal above
Jakobs doppelte Heirat, 1682;
Der verfolgte David, 2 March 1683, 3 arias†;
Die sicilianische Argenis, 3 March 1683, 3 arias†;
Von der verkehrten Welt (Lustspiel), 4 March 1683, lib D-ZI;
Nebucadnezar, 15 Feb 1684, 7 vocal and inst movts†;
Der schwedische Regner, 16 Feb 1684, 3 arias†;
Der politische Quacksalber, 17 Feb 1684, 2 arias†;
Die vierte Monarchie, ? Eisenberg, 1684 [see Böhme];
Der Amandus-Tag, 26 Oct 1688, lib ZI;
Friedrich der Weise, 23 Nov 1717, arias and lib ZI;
Die vormahlige zittauische Kirchen Reformation (Dramate), 4 Nov 1721, lib ZI

Arias and songs:
Neue musicalische Ergetzligkeit, das ist Unterschiedene Erfindungen welche Herr Christian Weise, in Zittau von geistlichen Andachten, Politischen Tugend-Liedern und Theatralischen Sachen bishero gesetzet hat (Frankfurt and Leipzig, 1684/R), 2 pieces ed. in Eitner;
19 occasional songs for weddings or funerals, pubd individually (1684–97);
1 song, ZI

Vocal religiosa:

Cantatas:
Confitebor tibi Domine, 1686, D-Bsb, GB-Lbl;
Danket dem Herrn, 1687, ed. in DTB, x, Jg.vi/1 (1905/R);
Danksaget dem Vater, 1688, D-Bsb;
Der Herr ist mein Licht, 2vv, Bsb, S-Uu;
Dies ist der Tag, 1687, D-Bsb;
Dominus illuminatio mea, 1v, 1690, Dlb, S-Uu;
Frohlocket Gott in allen Landen, before 1717, D-ZI;
Gelobet sey der Herr, 1698, ed. in DTB, x, Jg.vi/1 (1905/R);
Gott ist unser Zuversicht, ZI;
Halleluja, lobet den Herrn, 1685, ZI;
Nun dancket alle Gott, 1717, ZI;
Rühmet den Herrn, Bsb;
Sulamith, auf, auf zum Waffen, 5vv, 1717, ZI;
Zion jaucht mit Freuden, 1v, 1717, ZI

Motets:
Also hat Gott die Welt geliebet, 4vv, insts, 1717, D-Bsb;
Delectare in Domino, GB-Lbl;
Ihr Feinde weichet weg, 4vv, insts, 1717, D-ZI;
In te Domine speravi, 1v, S-Uu;
Laudate Dominum omnes gentes, 5vv, D-Bsb;
Laudate pueri Dominum, 3vv, insts, Dlb

Mass movements:
2 Magnificat a 4, insts, D-Bsb;
5 Sanctus, 2, 4vv, insts, Bsb

Instrumental:

Edition: Johann Krieger, Franz Xaver Anton Murschhauser und Johann Philipp Krieger: Gesammelte Werke für Orgel und Klavier, ed. M. Seiffert, DTB, xxx, Jg.xviii (1917) [S]
Allein Gott in der Höh sei Ehr, a 4, S;
6 musicalische Partien (Nuremberg, 1697), S;
Anmuthige Clavier-Übung (Nuremberg, 1698), S;
3 fugues, fantasia, 3 preludes, 3 toccatas, US-NH: ed. in Die Orgel, ii/3 (Leipzig, 1957);
Fuga, D-Mbs, S;
13 other kbd works, S

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Krieger (1651-1735) - In english: Johann Krieger (1651-1735) - Altres: Johann Krieger (1651-1735)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Johann Krieger has been praised for his contrapuntal skill, especially for his double fugues. Mattheson wrote in his Critica musica: ‘Of the old excellent masters, I know of none who surpasses the Zittau Kapellmeister Johann Krieger in this [the writing of double fugues]. Of the younger composers, I have come across none who has such a skill in this as the Kapellmeister Handel’. Handel took a copy of Krieger’s Anmuthige Clavier-Übung with him to England; he later gave it to his friend Bernard Granville, who wrote the following note in it: ‘The printed book is by one of the celebrated Organ players of Germany; Mr. Handel in his youth formed himself a good deal on his plan, and said that Krieger was one of the best writers of his time for the Organ’. In contrast to the collections of the same name by Kuhnau (1689 and 1692) and Bach, which consist chiefly of partitas, Krieger’s Clavier-Übung (published in 1698 but written about 1680) contains preludes, ricercares, fugues, fantasias, toccatas and a chaconne, which are not grouped together by key. The fugues have what were to be the essential traits of Bach’s fugues – episodes, a restriction to one subject and an individuality of subject and answer – but they lack his ambitious harmony and especially his gift for melodic invention.

Krieger’s other published volume, Neue musicalische Ergetzligkeit (1684), is a large collection of songs for one to four voices, all to texts by Christian Weise. Part i contains 30 strophic sacred songs, some with instrumental ritornellos. While these are in the simple lyrical style of songs written in Nuremberg at the time, the 34 secular strophic songs of part ii have freer, more ornamented melodic lines, which are appropriate to Weise’s often satirical texts. Part iii contains arias – in fact strophic songs – from five Singspiels performed during the traditional Zittau Shrovetide festival in 1683 and 1684. There also survive some texts and arias from three other dramatic works by Krieger, performed at Zittau in 1688, 1717 and 1721 respectively, and he probably wrote at least one opera for the Eisenberg court. Zittau did not have its own opera; the Singspiels were performed by the pupils of the Gymnasium. Titles of about 235 sacred vocal works by Krieger are known, but only 33 are extant, comprising 12 German cantatas, two Latin cantatas, several settings of the Sanctus, miscellaneous motets, Magnificat settings and solo and choral concertos. Five of the German cantatas are, for a composer working within the orbit of the Nuremberg school, rare examples of the late madrigal and mixed madrigal types, but they were all written in 1717, and by that time recitative, da capo arias and madrigal texts – the identifying features of these types of cantata – had become common practice. Krieger was thus no innovator, but compared with those of his brother, his cantatas are distinguished for their fugal movements, such as the triple counterpoint in the final movement of Gelobet sey der Herr, performed at Weissenfels (during Johann Philipp’s tenure as Kapellmeister) in 1689.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jan Kobow (tenor); United Continuo Ensemble
PRESTOCLASSICAL: KRIEGER Neue musicalische Ergetzligkeit

IMSLP: Johann Krieger (1651-1735)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KRIEGER Neue musicalische Ergetzligkeit



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!