divendres, 1 de juliol del 2016

INGEGNERI, Marc'Antonio (1547-1592) - Feria Quinta in Coena Domini ad Matutinum

Carletto Veronese - S. Agata (1590-93)
Obra de Carletto Veronese (c.1570-c.1596), pintor italià (1)


- Recordatori de Marc'Antonio Ingegneri -
En el dia de la commemoració del seu 424è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Carlo Caliari ‘Carletto Veronese’ (Venezia, c.1570 - c.1596) va ser un pintor italià, fill del famós mestre Paolo Veronese. Segons Carlo Ridolfi va completar la seva formació al taller dels Bassano. Amb el temps Carletto va continuar l'estil patern i va ser l’encarregat de completar alguns dels treballs del seu pare després d'heretar, juntament amb el seu oncle Benedetto i el seu germà gran Gabriele, la nombrosa col·lecció d'esbossos i dibuixos. Aquesta circumstància va fer difícil delimitar la part que va correspondre a Carlo en l'abundant producció del taller ja que en la mort de Il Veronese el 1588, va continuar funcionant amb el títol «haeredes Pauli» . No obstant, se’l va considerar el més dotat dels hereus, sent capaç de crear, malgrat la seva prematura mort, un estil propi atenent els detalls i al paisatge d’acord amb el que havia après amb Francesco Bassano, sense abandonar en cap cas l'elegància de l'estil patern. Carlo va morir en una data desconeguda a l’entorn del 1596.

Font: En català: No disponible - En castellano: Carletto Veronese (c.1570-c.1596) - In english: Carletto Veronese (c.1570-c.1596) - Altres: Carletto Veronese (c.1570-c.1596)


Parlem de Música...

Marc'Antonio Ingegneri  (Verona, 1536 - Cremona, 1 de juliol de 1592) va ser un compositor italià i un dels mestres de madrigals més importants del seu temps la influència de qui va marcar el camí de Monteverdi. Fill d’Innocenzo Ingegneri i de Giulia Foscari, es va formar com a cantant del cor de la Catedral de Verona on va rebre classes de Jacquet de Berchem i Giovanni Brevio. Es creu que més tard va estudiar amb Vincenzo Ruffo, mestre de capella de la mateixa catedral a partir del 1551. En la mort del seu pare el 1557, va decidir marxar de Verona rumb a Venècia on va treballar com a ‘suonadoro di violino’ per les processions de la Scuola Grande de Sant Marc. Durant la dècada del 1560 es creu que va estudiar amb Cipriano de Rore a Parma fruit de la dedicatòria d’un llibre de madrigal a M. Cipriano. El 1566 es va traslladar a Cremona on va rebre una feina al monestir de San Abbondio al servei del prevere Giovanni Gadio. Més tard, i com a mínim des del 1576, va treballar a la Catedral de Cremona assolint el càrrec de mestre de capella oficial el 14 de gener de 1580. Un any després es va casar amb la cantant Margherita Soresina. I si bé es va instal·lar definitivament a Cremona, va seguir en contacte amb la majoria dels seus antics patrons dedicant les seves obres a la majoria d’ells. El seu renom va créixer i es va fer conegut arreu d’Itàlia fins el punt d’assolir la condició d’un dels millors músics d’Itàlia. Els darrers anys va ser tutor de Monteverdi i de Benedetto Pallavicino i entre els anys 1576 i 1586 va publicar desenes de madrigals. La dissolució de la Accademia degli Animosi de Cremona el 1586 li va fer perdre l’interès en la composició secular i Ingegneri es va dedicar la resta de la seva vida a escriure música religiosa. Va morir a Cremona el juliol de 1592.

OBRA:

Vocal secular:

[Il primo libro de madrigali], 5, 8vv, lost
Il secondo libro de madrigali, 5vv (1572)
Il primo libro de madrigali, 4vv (?1570, lost; 2/1578); SCMad, xvi (1992)
Il secondo libro de madrigali … con due arie di canzon francese per sonare, 4vv (1579); SCMad, xvi (1993)
Il terzo libro de madrigali … con due canzoni francese, 5vv (1580); M ser.2, iii
Il quarto libro de madrigali, 5vv (1584); 13 in C
Il primo libro de madrigali, 6vv (1586); 1 in H
Il quinto libro de madrigali, 5vv (1587); 2 in H
Il sesto libro de madrigali, 5vv (1606)
10 madrigals, 4–8vv, 1577, 1579, 1582, 1583, 1586, 1588, 1590, 1594, 1595;
1 canzonetta, 1591

Vocal religiosa:

Liber primus missarum, 5, 8vv (1573); M ser.1, i
Sacrarum cantionum … liber primus, 5vv (1576)
Sacrarum cantionum … liber primus, 4vv (1586)
Liber secundus missarum, 5vv (1587)
Responsoria hebdomadae sanctae, Benedictus, & improperia … & Miserere, 4, 6vv (1588); ed. L. Virgili (Rome, 1942)
Lamentationes Hieremiae, 4vv (1588); ed. G. Acciai (Milan, 1993)
Liber sacrarum cantionum, 7–10, 12, 16vv, insts (ad lib) (1589); 1 ed. in Musica sacra, xv (Berlin, 1874)
Sacrae cantiones … liber primus, 6vv (1591); M ser.1, v
Liber secundus hymnorum, 4vv (1606)
2 sacred works, 3, 5vv, 1586, 1591
[Liber primus hymnorum], 4vv, lost

Font: En català: Marc'Antonio Ingegneri (1547-1592) - En castellano: Marc'Antonio Ingegneri (1547-1592) - In english: Marc'Antonio Ingegneri (1547-1592) - Altres: Marc'Antonio Ingegneri (1547-1592)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ingegneri’s music reveals that he was a highly competent polyphonist; his contemporary, Pietro Cerone, hailed him as a master of counterpoint, and attributed to him the invention of a number of devices including ‘double and inverted counterpoint at the 10th and 12th’. His sacred music catered admirably to the musical demands of the post-Tridentine church. Many of his motets, for example, are based on plainchant melodies which are occasionally used as strict cantus firmi, and his choice of texts shows a gradual inclination towards liturgical verse. Yet he seems not to have been greatly concerned with the intelligibility of the text, an issue that was prominent among reformers; this is by no means unusual, and may even reflect the prevailing attitude in Cremona. During Sfondrato’s bishopric no specific mention of music, or the principles by which it should be governed, appear in the otherwise exacting and detailed synodal decrees. Ingegneri favoured polyphonic textures in his motets, the most extreme example of which is the four-voice Noe noe, a double canon by inversion with two different resolutions of the canonic voices. The masses also show evidence of the increasing influence of Tridentine reform. The first book, published in 1573, contains four parody masses. The works are freely contrapuntal in the oltremontano style, perhaps revealing the influence of his teachers, Berchem and Rore. By contrast, the masses in the second book, published in 1587, are based entirely on liturgical or freely invented material, and make much fuller use of syllabic text-setting and homophonic textures. But this development in his musical treatment of text may not have been due solely to current religious thinking. Ingegneri’s later sacred works demonstrate the growing popular concern that musical settings should reflect the sense of the text. His responsories for Holy Week and their companion Lamentations correspond to Pietro Pontio’s advice to use slow-moving homophony, with occasional dissonance ‘to make the composition more lachrymose’. On the other hand, the celebratory book of polychoral motets, dedicated to Sfondrato upon his elevation to cardinal, was published for 7–12 or 16 voices, ‘together and separately adaptable for various concerted musical instruments’.

 GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

 Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 
Publicado por Padre Martini

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)