Parlem de Pintura...
Konstantin Jegorowitsch Makowski [Константин Егорович Маковский] (Moscou, 20 de juny de 1839 - Petrograd, 17 de setembre de 1915) va ser un pintor rus. El 1851 va entrar a l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou. El 1858 es va matricular a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg. L'any 1873 va pintar el famós quadre "Els nens que fugen de la tempesta". Més tard va viatjar a Egipte i Sèrbia. El resultat d'aquestes visites van ser pintures com "Els màrtirs búlgars" que va rebre el reconeixement internacional. A principis del 1880 es va inclinar pel retrat, convertint-se en un dels retratistes de moda a Rússia. Més tard va organitzar exposicions personals de les seves pintures. A l'Exposició Universal de París del 1889, va rebre una medalla d'or per les seves obres "La mort d'Ivan el Terrible", "Demon i Tamara" i "El Judici de París". Va morir a Petrograd el setembre de 1915.
Font: En català: No disponible - En castellano: Konstantin Makovsky (1839-1915) - In english: Konstantin Makovsky (1839-1915) - Altres: Konstantin Makovsky (1839-1915)
Parlem de Música...
Maksymilian Koperski (Gostyń, 8 d'octubre de 1812 - Gostyń, 6 de setembre de 1886) va ser un compositor i organista polonès i un dels darrers representants del classicisme al seu país. De família benestant, es va formar amb Andrzeja Niestrawskiego per posteriorment viatjar a Wroclaw on va desenvolupar una exitosa carrera com a violinista. No obstant, pocs anys després una lesió i paràlisi parcial de la seva mà dreta van motivar el seu retorn a Gostyń. Allà va despertar l'interès dels sacerdots de la congregació de Sant Felip Neri de Gostyń i el 1839 va ser nomenat director musical de l'orquestra de la Kapeli Świętogórskiej on a banda de disposar de 24 musics va compondre la majoria de les seves obres, principalment música religiosa en llatí i polonès. Va morir a Gostyń el setembre de 1886.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Maksymilian Koperski (1812-1886)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
I no serà casualitat, tampoc, finalitzar aquest curs musical amb un nou compositor inèdit com tampoc ho serà el fet que aquest músic sigui polonès, una geografia que m'ha regalat aquest darrer any autèntiques meravelles musicals moltes de les quals encara n'he de parlar i compartir. Una d'elles, extraordinària segons el meu parer, és la d'avui on un desconegut Maksymilian Koperski ens obsequiarà amb un dels millors exemples de misses neoclàssiques de tots els temps. Però no ens avancem i viatgem a Gostyń on hi van néixer tres Koperski, un d'ells el nostre protagonista. Tot i la seva formació com a violinista, amb gran èxit a Wroclaw fins que una lesió el va obligar a un retir prematur, la seva fama va emanar de la seva condició de compositor en una congregació religiosa a Gostyń on va gaudir, a banda d'una orquestra, un quartet solista i un cor a la seva disposició, d'un espai immillorable on promoure i exposar les hores suades i el fruit dels seus treballs. Un repertori centrat en l'eucaristia, de fet va escriure un mínim de 58 misses i moltes d'elles de característiques solemnes. Descrit a la seva ciutat com un personatge peculiar, humil i extremadament devot, va dedicar tot el seu temps a la promoció de la música religiosa. I si bé el seu context cronològic ens situa en la plenitud del romanticisme, el cert és que Koperski va prescindir o directament ignorar les idees o postulats musicals romàntics per a abraçar, a un nivell superb, les idees clàssiques anys abans explorades per tants i tants mestres coneguts i desconeguts.
La Missa Solemne en Si major per a solistes, cor i orquestra de 1840 i en una versió recuperada en el Monestir de Jasna Gora, ens mostra d'entrada un discurs, com comentava, certament poc innovador des d'un punt de vista teòric però que musicalment, fruit dels recursos i de la depurada sensibilitat del seu creador, ens resultarà 'esfereïdorament' fascinant. Hem de recordar que durant el segle XIX la música religiosa va anar evolucionant (o involucionant segons el cas) cap un model més proper al del renaixement amb l'argument que durant el classicisme s'havia aproximat, 'perillosament', als discursos frívols i sovint blasfems més propis del teatre i no de la casa del Senyor. No obstant a Polònia, tot i ser un feu tradicionalment catòlic, Koperski va fer cas omís a les noves imposicions i al model stile antico a la Palestrina emergent. En conseqüència, la totalitat de les seves misses van mostrar unes formes més pròpies de l'escola vienesa. La d'avui, amb tots els moviments de l'ordinari des del Kyrie a l'Agnus dei, mostra una diversitat de possibilitats i dues característiques singulars, la riquesa de l'orquestració i la bellesa de les melodies. Amb gran protagonisme dels violins, demostrant el precís domini tècnic de l'instrument, Koperski dibuixa una missa amb constants canvis de tempo, ritme i veus tot jugant amb les nostres oïdes amb gran intel·ligència i exposant als nostres sentits a un constant intercanvi d'emocions. I més enllà de la solemnitat festiva de la totalitat de l'obra, voldria remarcar la sensibilitat musical de tots i cadascun dels moviments tot situant-nos en escena a un dels millors compositors de misses clàssiques de tots els temps... ara sí, bones vacances!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Baie dankie!
ResponEliminaNot so dankie!
ResponElimina